MÚSICA

“El flamenc sempre està en moviment”

José Mercé i Tomatito presenten el disc ‘De verdad’
XAVIER CERVANTES
XAVIER CERVANTES

Ells hi treuen importància. “Simplement, ens venia de gust”, diu el guitarrista José Fernández Torres, Tomatito (Almeria, 1958). “Volíem fer un disc així”, afegeix el cantaor José Mercé (Jerez de la Frontera, 1955). Tanmateix, hi ha unes quantes coses excepcionals a De verdad (Universal, 2018), l’àlbum que presenten amb les entrades exhaurides avui al Palau de la Música (21.30 h) dins del festival De Cajón!, inclòs a la programació del Festival de Jazz de Barcelona. És excepcional que tots dos comparteixin tot un disc, malgrat que fa molts anys que es coneixen. “Ja des dels primers discos meus, el Tomate sempre hi ha intervingut amb alguna col·laboració, i en directe hem coincidit a molts escenaris i festivals”, recorda Mercé. Van coincidir l’any passat al mateix Festival de Jazz de Barcelona, quan el cantaor va ser el convidat especial del concert del sextet de Tomatito. Encara és més extraordinari el fet que De verdad sigui el primer treball que el guitarrista enregistra com a acompanyant des de la mort de Camarón el 1992. “Sí, feia temps que no ho feia, em vaig convertir en solista després de...”, diu Tomatito sense pronunciar el nom que pensa.

De verdad té aromes de trobada familiar o de reunió de dos artistes amb la feina feta i, per tant, assistits per la tranquil·litat. “M’agrada escoltar-lo per soleá i tocar sense virtuosisme. Que ell canti i jo l’esperi; i, si cal, que la guitarra no soni. És molt bonic quan passa això”, diu Tomatito evidenciant la complicitat que respira un disc construït com una mena de catàleg de palos flamencs, de la zambra a la seguirilla, del fandango a la bulería. De fet, no en repeteixen ni un en els onze temes de l’àlbum. Instrumentalment, hi ha piano, violí i percussions, “perquè ha sorgit així”, insisteix Mercé, però podria defensar-se perfectament amb veu i guitarra. “Tocar i cantar” plegats, aquesta era la “necessitat” que tenien tots dos.

Gairebé tot el material de De verdad l’ha compost Kiki Cortiña. “És jove i molt bon músic. I gallec! Però mira com reflecteix Jerez en el disc”, diu Mercé, i fa notar que els dos primers temes de l’àlbum dibuixen el paisatge de Jerez, un dels quals també com a homenatge a Lola Flores. Perquè no sigui dit, Cortiña també ha compost un taranto d’Almeria, Fuente de la Medina. “Crec que el Kiki ha intentat fer temes que m’arribessin”, diu Mercé. Tal com parla d’algunes lletres, és evident quin és el missatge que més ha arribat al cantaor : “Hi ha molts temes amb la paraula veritat a la lletra. En aquesta societat on és tan difícil dir la veritat, on de fet ningú diu la veritat, ves per on nosaltres diem moltes coses de veritat en el disc”.

Lluny dels dogmes

Tomatito i José Mercé transmeten una veritat allunyada dels dogmes i les disputes apocalíptiques que rebroten en el flamenc de tant en tant. “El millor d’aquesta música nostra és que està viva i fresca. I com deien els antics i dic jo ara, en el flamenc et mors sense aprendre”, diu Mercé constatant amb un somriure que les polèmiques demostren que és una música ben viva. “No en tinguis cap dubte”, afegeix. “Després hi ha els flamencòlegs, o els flamencòlics, com diu el José, que diran el que vulguin, però la realitat és que el flamenc sempre està en moviment, sempre hi entren coses noves. I si una cosa no val o és moda, doncs l’any que ve ja no la recordaràs”, assegura Tomatito, un grandíssim amant del jazz.

EDICIÓ PAPER 16/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF