Falten mans illenques a la Viquipèdia

En aquesta enciclopèdia lliure i col·laborativa, hi ha un buit enorme de personatges, llocs, fets històrics i espais relacionats amb les Illes Balears

Dels 662.581 articles que hi ha a la Viquipèdia, 14.083 tenen relació amb el País Valencià i 94.314 amb Catalunya. Però només 6.389 estan relacionats directament amb les Illes Balears. Són articles -o veus, en argot viquipedista- que parlen d’algun personatge, fita històrica, edifici emblemàtic o espai geogràfic de l’Arxipèlag, o d’alguna cosa que hi tingui a veure. N’hi ha que tracten de Llorenç Villalonga, Maria Antònia Salvà, es Vedrà d’Eivissa, la Dragonera de Mallorca, l’illa d’en Colom de Menorca, la revolta de les Germanies, la ciutat romana de Pol·lèntia... Sis mil articles i busques poden semblar molts, però tenint en compte el territori que abasten, l’arxipèlag balear, no són tants. Hi ha un buit enorme de noms, llocs, fets i espais. El problema és que falten mans per fer-los. Ho explica Pau Cabot, editor de la Viquipèdia des de fa 15 anys i professor de Matemàtiques, Física i Química al centre educatiu Mata de Jonc de Palma.

La Wikipèdia en català fou la primera a publicar un article després de l’anglesa, el març de 2001. No obstant això, encara sorprèn la quantitat de personatges coneguts, esdeveniments culturals i edificis de les Illes que no hi són. Per començar, manquen al manco tres dels edificis de Mallorca declarats com a Bé d’Interès Cultural (BIC): les Torres de Gumara o del Temple, Can Serra i Can Weyler. Tampoc hi surt la biografia del ballarí i coreògraf Pep Ramis, tot i que sí que hi és la seva companyia, Mal pelo. Ni la d’Erwin Broner, arquitecte i pintor establert a Eivissa, que va donar a l’Ajuntament la seva casa de Dalt Vila, catalogada com a BIC. La parella d’artistes formada per l’alemany Hans Hartung i la noruega Anna-Eva Bergman, que varen viure a Menorca, tampoc surt a la Viquipèdia, encara que sí que hi és a la versió espanyola. Bernardí Roig, Mònica Fuster, Antoni Socías, Rafa Forteza i Pep Llambías són alguns dels artistes que no hi apareixen. Tampoc hi és el pintor John Ulbricht, tot i que sí que hi ha la seva dona, Angela von Neumann, també artista. Al portal ‘Illes Balears’ de l’enciclopèdia hi ha un llistat d’articles “demanats”, on apareixen el teatre municipal Xesc Forteza, Gabriel Escarrer Julià, les festes de Sant Antoni d’Artà i la reserva marina de Menorca, entre molts altres que no hi són.

Anècdotes i vandalismes

La Viquipèdia és un reflex de la societat. Per això, resulta significatiu que de les 2.961 biografies de figures i personatges de les Balears, només 446 siguin de dones -un 15,06% del total-. Els articles que fan referència a les Balears estan igualment marcats pel centralisme. El nombre de veus relacionades amb Mallorca és major que el de les altres illes: aproximadament un 80% de les 6.389 són sobre Mallorca, un 12% sobre Menorca, un 5% d’Eivissa i un 1% sobre Formentera. Així i tot, no es pot oblidar que això té a veure amb el teixit social, cultural i històric del territori que es tracti, així com amb la seva dimensió.

A més, Cabot diu que sempre han faltat col·laboradors a totes les Balears. De fet, hi ha moltes veus escrites per viquipedistes que no són illencs. Per bé que alguns es coneixen, no és fàcil saber qui col·labora amb aquesta enciclopèdia, perquè pràcticament ho pot fer tothom. Tampoc es coneix la xifra exacta de viquipedistes de les Balears -Cabot va fer-ne una llista manual l’any 2011 en què en sortien una trentena, però s’hauria d’actualitzar-.“Si te’n fas usuari, podràs publicar un article sense cap classe de filtre, però segurament a posteriori serà revisat i, si no compleix la normativa, esborrat”, explica el professor. La seva feina consisteix a revisar les modificacions i pàgines noves que s’han escrit, corregir ortografia, donar coherència a l’etiquetatge i, fins i tot, bloquejar usuaris que practiquen vandalisme, que solen ser “adolescents avorrits”. Sobre això, el professor comenta que el vandalisme solia donar-se els capvespres, però ara ja passa més en horari escolar perquè els joves tenen accés a internet des de l’escola. Per exemple, la veu que parlava sobre l’illa de Mallorca, el 17 de juliol de 2019, deia el següent: “Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears” . Un usuari va considerar necessari especificar que l’illa era espanyola, així que va canviar la descripció: “Mallorca és una illa espanyola de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears”. En el mateix article, però un any abans, un altre usuari va decidir eliminar informació. Així, a l’apartat on es parla dels habitants de l’illa, hi posava: “L’illa té una població censada de 14 persones, incloent-hi en Joan (també anomenat Jaume), la seva família i el seu ‘nòvio’ 8, de nom desconegut)”. Aquest tipus de vandalisme és habitual, però no sol perdurar gaire temps.

La millor virtut de la Viquipèdia, segons Cabot, és que no hi ha cap gran organització important darrere, sinó que són les persones, de manera altruista i voluntària, les que s’encarreguen d’eixamplar-la. “Malgrat les mancances, és un mèrit que es vagi omplint d’aquesta manera tan caòtica”, diu. Ara bé, el fet de ser lliure i funcionar amb voluntaris provoca que faltin mans: “Com que som persones individuals que anam fent, és complicat organitzar campanyes per animar la gent a participar-hi i escriure-hi. Ens hem d’ajudar amb museus, biblioteques i altres espais que tinguin l’objectiu de divulgar la cultura i preparar alguna cosa”, comenta el docent.

La primera Viquimarató

Aquest dissabte es fa la primera Viquimaratóde Palma, a la Biblioteca de Cort. L’activitat neix amb la finalitat de millorar al màxim possible els continguts de Ciutat a la Viquipèdia: personatges, edificis, moments històrics, associacions, entitats esportives, espais culturals, etc. Cabot hi ha col·laborat oferint un taller d’edició a tots els que s’hi han apuntat i ajudant-los amb tots els dubtes que han sorgit. Iniciatives com aquesta són necessàries per omplir els buits illencs a la Viquièdia.

El mallorquí Pau Cabot, la primera persona a superar les 750.000 edicions a la Viquipèdia en català

EDICIÓ PAPER 21/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF