BanyolesL'espectacle s'ha acabat, però n'hi ha que volen repetir. "Vull tornar a la cabina del gegant!", exclama un nen que s'ha passat tota l'estona bocabadat, mentre els pares l'empenyen cap a fora. Els petits s'ho han passat pipa, però els grans també. "És una de les obres de teatre més boniques que he vist", comenta una altra espectadora a la seva acompanyant, just després d'una de les funcions fetes a Banyoles. An-Ki, de Cia. Ortiga, és una peça teatral que trenca amb les convencions del gènere, juga amb els sentits dels espectadors i els capbussa en un univers fet de vaixells que s'emporten els arbres i d'una nena, l'Adja, que intenta salvar-los. El públic hi entra a través d'una carpa que la companyia va instal·lar a la Factoria d'Arts Escèniques de Banyoles a principis de març i que es desplegarà a Igualada del 30 de març al 2 d'abril dins de la Mostra, la fira d'espectacles infantils i juvenils.
Una de les particularitats d'An-Ki és la capacitat immersiva de la peça: els espectadors no són testimonis passius de la història sinó que en formen part, trepitgen els escenaris, en senten les olors, en toquen els objectes i executen accions perquè la trama avanci. "Per parlar de la desconnexió de la humanitat amb la natura havíem de fer viure una experiència que toqués l’emoció i aconseguir que el públic, en certa manera, formés part també de la història. L’única manera que vam veure que era possible de portar-ho a la pràctica era que el públic hi posés el cos i fes un recorregut on participés en la història amb tots els sentits", expliquen Íngrid Codina i Guillem Geronès, autors i directors d'An-Ki.
Cia. Ortiga, que va debutar el 2016 amb Kumulunimbu, treballa amb titelles i teatre d'objectes en espais de petit format: cada funció d'An-Ki només admet una vintena d'espectadors per facilitar la proximitat amb els intèrprets i la recepció de la història, que a vegades s'explica mitjançant miniatures. "Ens agrada fer servir els titelles com a protagonistes i aquest llenguatge més oníric com un recurs per poder explicar a la mainada realitats del nostre món. Fent servir les metàfores propiciem un llenguatge comú per parlar d’aquests temes", assenyalen els creadors.
Sobre An-Ki hi planen qüestions com el canvi climàtic, la responsabilitat individual i col·lectiva i les desigualtats de poder, però sense moralismes. "Vam estar gairebé mig any documentant-nos per tractar la realitat mediambiental i les conseqüències que està comportant per a les persones d’una manera profunda", afegeixen. Les ganes del públic de quedar-se a la carpa i comentar l'espectacle una vegada ha acabat és el millor indicador que els ha sortit bé.
30 espectacles per transmetre el virus del teatre als més petits
'An-Ki' és un dels espectacles més sorprenents de la Mostra d'Igualada, però no és l'únic. La fira acull des del dijous 30 de març fins al diumenge 2 d'abril una trentena de companyies, entre les quals destaquen La Mecànica, Leandre Clown, Cirque Pardi!, The Followers, Mos Maiorum i la de Guillem Albà, que presenta 'Mà solitud', una peça de clown en què Albà actua sol i fa protagonista la seva pròpia mà. La companyia Campi Qui Pugui –creadora del multipremiat 'Camí a l'escola'– porta a la Mostra 'La casa més petita', la història d'amistat entre dues refugiades que fugen de la guerra.
Una altra de les propostes programades és 'Les ales de la Carlota', de la companyia Anna Roca, que en aquesta ocasió parla de la mort per fer un cant a la vida. I entre els espectacles de gèneres més híbrids, Clara Manyós i Verónica Navas presenten 'Indestructibles', un documental escènic multidisciplinari que recull fragments de vida de nens i nenes d’Àfrica i que s'ha fet a partir del projecte multimèdia 'Indestructibles. Una mirada a la generació del futur d’Àfrica', de Xavier Aldekoa i Alfons Rodríguez.
