De les espases als concerts: la transformació de la plaça de toros de Felanitx

PalmaEl sol pega a la tribuna tot deixant el negatiu d’una lluna a les fosques. La Macarena, el nom que va donar a la plaça de toros de Felanitx el pintor Federico Molina l’any 1960 quan la voler convertir en una escola taurina, fa més de 16 anys que dorm. I això es nota. La humitat ha entrat a les fustes dels burladeros i a l’estructura que aguanta les barreres que separen l’arena del públic. “És clar que tot això s’haurà de canviar, però encara esperarem uns dies a començar perquè volem fer fotos per documentar tot el procés”, explica Tomeu Obrador Pol (Felanitx, 1978) tot just entrar pel portal principal, acompanyat del notari Luis Bustillo (Gijón, 1979), tots dos amb una cinquena part de la nova propietat des de fa una setmana.

“Ja en tenim les claus, a partir d’ara comencen l’aventura i les idees”, afegeixen, alhora que es neguen a contestar la pregunta obligada sobre què han pagat d’una plaça de toros enmig d’un poble de Mallorca. “Hem signat una clàusula de confidencialitat amb la propietat (l’empresari català de coliseus i cinemes Pedro Balañá), però no hem perdut el cap. Sabem que la reforma s’endurà doblers, però que passats uns anys almanco empatarem”, diu Tomeu, avesat a veure toreros per ca seva quan, per Sant Agustí i fins al 2008, a Felanitx s’hi feien bous.

No debades la seva família, la dels Pol, ha estat la que durant 60 anys s’ha encarregat del manteniment de La Macarena. “Si algun dia la pos a la venda, vull que els primers siguin els paletes”, recorda la segona generació, posant veu d’home important. I així ha estat. Ara fa 12 anys, el 2013, l’Ajuntament de Felanitx ja va temptejar-ne la propietat. Primer intentant saber si, com que fou una plaça que va construir el mateix Consistori l’any 1891, podria d’alguna manera tornar jurídicament al seu patrimoni, i posteriorment demanant preu als Balañá, que la taxaren en 900.000 euros.

Tota la circumferència de l’albero ara és plena de vegetació. Tot i que fa un any que es va desbrossar per darrera vegada, les males herbes i fins i tot les soques d’arbre han fet la seva via per guanyar una partida poc competida. “No està tan malament com sembla, encara que el primer que farem serà cridar un arquitecte i tècnics que verifiquin que l’estructura està bé”, respon Bustillo, al mateix temps que fa càlculs sobre quanta de gent podria caber dreta a més de les 2.150 localitats oficials que poden acumular les graderies: “Unes 1.250 persones més”, sosté amb el mòbil a la mà.

Nou esperit cultural

I és que la intenció dels cinc nous propietaris de la plaça de toros de Felanitx és transformar l’immoble en un espai cultural. “Està catalogada amb un grau parcial de protecció, o sigui que, si va malament, no podem dir que la tomam i hi feim finques”, diuen. Per això, una de les primeres certeses és que La Macarena serà, els mesos d’estiu, una gran sala de concerts a la fresca, també “per fer-hi teatre, per projectar-hi pel·lícules i per fer-hi fires o presentacions, entre d’altres”. “De possibilitats, com deim, en té moltes i de cada vegada se’ns en plantegen més. Ja hem tingut cridades de gent interessada”, diu el notari asturià.

A les sales on ara malviuen les restes del que fou la casa particular de Molina (des del 1960 fins al 1963, quan l’Ajuntament felanitxer la va haver de recomprar en subhasta i tornar-la a vendre finalment als Balañá), la llitera i els mobles de la infermeria, els corrals de les vaquetes i el bar, “la idea és rehabilitar-les com a sales polivalents i, fins i tot, posar-hi un bar o un restaurant de cada dia i fer servir la palestra com a terrassa on estar al sol i que els infants hi puguin jugar, per exemple”, somriu Pol.

La història

La trajectòria vital de La Macarena arrenca a les darreries del segle XIX, quan la Sala (per demanda popular i per no haver de muntar places portàtils a foravila per Sant Agustí) decideix constituir un coliseu per perdurar: primer de fusta i de petites dimensions i ja després, entre 1913 i 1914, acabar l’obra amb l’aspecte que avui encara podem veure.

Les festes més nostrades de la ciutat, el 28 d’agost, sempre varen ser l’excusa perfecta per donar via lliure a la passió taurina local. És per això que sorgiren penyes ludicofestives disfressades de suport irònic al torero, com El Cosso i l’Espaseta, entre d’altres de més ‘serioses’ i enteses.

Tot, fins que entrat el 2009 l’arquitecte municipal no va voler signar un certificat de solidesa de La Macarena, pocs mesos abans dels ‘festejos’. El seu mal estat de conservació i les reformes exigides per la Conselleria d’Interior per reobrir-la varen marcar-ne el destí. No hi va ajudar que cada any se superassin amb facilitat els 3.000 assistents ni que la graderia alta de fusta no fos recomanable per suportar gran quantitat de pes.

Inscrita com a plaça de toros de tercera categoria (la de Palma és de segona), fa una dècada l’Ajuntament ja calculava que una rehabilitació mínima de la plaça i les seves dependències suposaria una inversió de més de 100.000 euros, entre supeditar-la a les noves mesures de seguretat i evacuació, reforçar-ne el pis superior de fusta, redissenyar-ne les sortides i els vomitoris, etc., sense comptar la rehabilitació de part de la façana, que unes plogudes varen tomar enmig del carrer l’any 2023.

L’historiador local mossèn Pere Xamena explica en el llibre Felanitx, mot a mot que “el 1875 es va preparar al claustre de l’exconvent una plaça o corral per a toros i lluites de toros amb cans. A les festes de Sant Agustí de 1891 es va inaugurar una nova plaça de toros, que més endavant, entre 1913 i 1914, va ser totalment reformada i adaptada a la forma actual. Entre 1920 i 1929, s’hi van fer nombroses corregudes en les quals participaven aficionats de la nostra ciutat. El 1960, Federico Molina es va fer càrrec de la plaça, a la qual va posar el nom de La Macarena, i hi va organitzar una escola de toreig que, malauradament, va durar poc”.

A partir dels anys 2000, la plaça va començar a enfrontar-se a la crisi de l’oferta taurina, amb un augment del debat social sobre la tauromàquia. La disminució de les activitats organitzades va culminar amb el seu tancament definitiu passat l’agost de 2008.