Damià Timoner: “La gent hauria d’escoltar més música i llegir més. Tot seria diferent”

PalmaAquest diumenge, 30 de maig, pujarà a l’escenari del Teatre de Petra amb La guitarra mediterrània. Amb aquest concert, que va de gira, Damià Timoner (Manacor, 1967) fa un recorregut pels seus 30 anys de composicions i els onze discs que ja té publicats. En el darrer, Jerry’s Smilin’. A guitar tribute to The Grateful Dead (Zoho Music, 2020), el músic mallorquí versiona, només amb la guitarra, alguns dels temes més icònics de la banda nord-americana. Però també mira cap a l’illa i, sota la direcció de Llorenç Cloquell i amb la veu de Martí Llabrés, ha treballat Pot ser Morlà, un viatge per les cançons del cantautor Toni Morlà, un concert que és a punt de rodar.

Què voleu remarcar quan definiu la vostra guitarra com a mediterrània?

— Des del 1992, al meu estil l’han definit de moltes maneres, fins i tot hi va haver qui va parlar de new-age, pel qual jo no em sent gens influenciat. La meva formació és de guitarra clàssica, però fa 25 anys que no toc música clàssica. Si m’he de definir, sí, diria que amb la guitarra espanyola sobretot faig música mediterrània, que no és dissonant, és agradable a l’oïda i és una música paisatgística. 

Què té la guitarra per vós?

— Tot i que jo amb la banda municipal de Manacor tocava la trompeta i que amb aquest instrument vaig aconseguir les primeres feines professionals –un tema per als Ocults i, tot seguit, trompetista de La Búsqueda–, la guitarra ha estat sempre el meu instrument. Tenc molta necessitat de tocar-la, tanta com qui necessita un cigarret després de dinar. Som un apassionat del so de la guitarra. La toc tot el temps que puc, sense horaris. O toc o componc o arregl temes, tot és u. 

Quin lloc ocupa la disciplina i quin la inspiració?

— La disciplina, més ben dit, la constància és el que més em defineix. Som constant per necessitat. Jo som vàlid perquè m’esforç, en som molt conscient, d’això. I quan acab de compondre un tema, he de continuar amb constància, perquè mai no sé si seré capaç de compondre’n un altre. Això sol passar en tots els aspectes de la creativitat.

Sou dels que pateixen o dels que gaudeixen amb la creació?

— Jo no patesc. Vaig donant voltes a una composició. Un dia me’n surt un tros, un altre dia un tros més, i un altre no surt res. No hi don més importància. Això sí, el dia que surt, n’estàs molt content.

I en el directe d’un concert, us deixau endur? 

— La interpretació la treballes cada dia i amb els anys sobretot guanyes tècnica. Aquelles coses que eren molt difícils fa anys, ara les afrontes amb normalitat. Jo en el directe em deix endur, intent gaudir de cada nota. És més, després d’aquesta aturada tan brutal que ha estat la pandèmia –pensau que abans del covid jo feia uns 180 o 190 bolos cada any–, en tornar a començar notes que ara la gent té moltes ganes de música i de tot. Tant l’emissor com el receptor passam un guster. Abans tocava cada dia i hi havia alguna cosa quotidiana. Ara, cada pic que toques és una festa. 

En el darrer disc, Jerry’s Smilin’, les versions són lliures o molt fidels a l’original dels The Grateful Dead? Quin ha estat el repte?

— El meu repte és clavar el tema. Els som molt fidel perquè pensau que ja és prou complex agafar un tema i aconseguir que soni amb guitarra com ho fan ells amb una banda. He de fer melodia, acompanyament i ritme amb un sol instrument. Ho vaig fer, fa sis o set anys, amb la cançó ‘Cassidy’ que havia versionat per al meu disc Sòlid. Els The Grateful Dead varen fer una crida a Youtube perquè els enviassin versions dels seus temes. La vaig enviar i la varen passar a més de 550 cinemes dels Estats Units. L’endemà m’ompliren de correus. La gent m’animava a fer un disc amb versions només de guitarra. I aquí és.

Treure els temes de Toni Morlà us ha costat? 

— Així com els Beatles són molt senzills harmònicament i els treus molt fàcil, Morlà passava d’una harmonia a una altra, feia uns acords molt complicats i creava sonoritats increïbles. Va costar de treure’ls. No són composicions meves, però són un diamant. Les seves lletres, que cantava fa 35 o 40 anys, són totalment vigents. Ara cercam començar a fer-ne concerts.

Què heu tingut amb la música que no hauríeu tingut sense ella?

— A mi la música m’ho ha donat tot. Per mi, al món hi ha música i altres coses. Tot ho relacion amb la música. Jo en la meva vida no necessit gaires coses. M’agrada la solitud cercada, perquè així puc fer música.

Vàreu fer classes de guitarra durant 17 anys. Com valorau l’educació musical aquí?

La gent hauria d’escoltar molta més música i llegir més. Si fos així, tot seria molt diferent.