Es reediten els mobles icònics del 'dream team' del disseny català

Isist Atelier amplia el catàleg on consten Antoni Coderch, Miguel Milá i Jordi Vilanova

Els dissenys que els arquitectes i els dissenyadors fan per a ells mateixos són una caixa de sorpreses: a l’arquitecte Josep Antoni Coderch li agradava beure’s un whisky amb sifó a mitja tarda i es va fer un agitador de fusta per treure-li una mica de gas, probablement a partir d’un agitador que es devia haver comprat. Com recorda la seva filla Ana, quan li agradava un objecte en comprava molts per no haver-se de preocupar mai més de quedar-se'n sense. També es va fer un llenyer amb una peça de cuir per a la seva casa de l’Empordà. I Miguel Milá va fer servir la pell per construir un espantamosques amb una canya de bambú per a la seva dona, un regal que acostuma a fer als amics. “Quan el veuen, les mosques s’espanten i no les has d’assassinar”, bromeja Milá per justificar el nom de l’objecte en comptes de matamosques. Ara aquests dissenys són a l’abast del públic gràcies a l’edició que n’ha fet l’empresa barcelonina Isist Atelier.

El seu director creatiu és el dissenyador Andreu Carulla i va prendre la decisió de reeditar aquestes peces arran de reflexionar sobre la sostenibilitat en el seu sector: es va preguntar si calien més “dissenys nous”. També va voler tornar a posar en valor l'esforç de les persones que els havien llançat al mercat i activar la producció local. En el cas del llenyer, es tracta d’un disseny anònim popular que Coderch va modificar i en va encarregar molts per a ell i també per regalar als amics, i en el futur es complementarà amb una peça de Milá que encara no s’ha fet pública.

La decisió de Carulla de crear aquest dream team, com diu ell mateix, també va estar marcada perquè fins aleshores l’única peça de la marca era la BKF, la llegendària butaca d'Antoni Bonet, Juan Kurchan i Jorge Ferrari, coneguda també com la Cadira Papallona, i volia ampliar el catàleg amb peces de la mateixa volada. Alhora creu que aquestes reedicions són un exercici per “democratitzar” el disseny i que tenen un caràcter pedagògic, perquè la ciutadania i les noves generacions coneguin aquests objectes que han passat “la criba del temps” i s’han convertit en clàssics contemporanis.

Precisament el Museu del Disseny de Barcelona conserva el prototip de la butaca BKF que va donar la filla de l’arquitecte, Victoria Bonet: “El pare feia la maqueta del moble i el fabricava a casa”, recorda. “L'entapissava amb una tela i m’hi feia asseure, i després mirava si els peus m’arribaven bé a terra i si tenia bé l’esquena, i hi anava introduint petites rectificacions. I alguns mobles els va fer a mida del consumidor!”, explica. Al museu també hi ha un exemplar d’un altre disseny que Isist Atelier ha reeditat, el tamboret infantil Delta, que el dissenyador Jordi Vilanova va fer per als seus fills. “El pare sempre va tenir la inquietud de poder dissenyar pensant i experimentant amb els propis fills”, recorda Jordi Vilanova fill. També ha fet una nova versió d’una cadira amb tires de cuir del mateix dissenyador anomenada Tiracord, pensada per moblar les llars humils dels primers anys 60. Quan va sortir al mercat, en lloc de cuir les tires eren de cautxú i s’hi havia de posar un coixí per no enfonsar-se. “És una cadira absolutament clàssica, però molts mestres com Miguel Milá i tota la seva generació, i el meu pare, van aconseguir despullar-la i arribar a l’essència. És un disseny del 1961 però és plenament vigent”, conclou el fill del dissenyador.

EDICIÓ PAPER 09/01/2021

Consultar aquesta edició en PDF