Les donacions dels catalans es tripliquen en una dècada

La reforma fiscal de Montoro del 2014 va disparar les aportacions dels catalans un 54%

Les donacions de particulars i empreses a fundacions sense ànim de lucre s'han triplicat en una dècada a Catalunya, segons un informe de la Coordinadora Catalana de Fundacions (CCF), que atribueix aquest creixement en gran part a la reforma fiscal del 2014, que va fer el llavors ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, i a canvis a les tendències de donacions.

L'informe 'La filantropia a Catalunya' de la Coordinadora Catalana de Fundacions estableix que les donacions totals a Catalunya el 2006 van ser de 33,8 milions d'euros, i el 2016, deu anys després, arribaven a 95,6 milions d'euros.

Segons les dades de l'informe, el gran creixement va ser el 2015, quan es van disparar un 54%, i el 2016, quan van créixer un 41%. A més, les donacions, en el període analitzat des del 2003, no han parat mai de créixer, i per sobre del producte interior brut (PIB) de Catalunya. Així, mentre l'economia catalana en el període 2003-2016 va créixer un 41%, les donacions van créixer un 194%.

La reforma fiscal del 2014 va establir que la desgravació en els primers 150 euros d'una donació arribés al 75%. Això, en un model com el català, "en què no estem en l'època dels grans mecenes, sinó de donacions de molta gent", segons el president de la Coordinadora, Pere Fàbregas, té un impacte positiu.

L'informe analitza les donacions de les persones físiques a través de l'IRPF –nombre de donants, percentatges, quantitats totals i mitjanes d'aportacions–, així com les donacions de les empreses i la seva aportació mitjana a través de l'impost de societats.

A Catalunya presenten declaració de l'IRPF unes 650.000 persones, i quasi un 20% fan donacions, cosa que constata "la gran tradició i interès de la societat catalana per la filantropia i les fundacions", ha assegurat Fàbregas.

L'aportació mitjana d'aquests donants particulars ha passat de 71 euros el 2003 a 146 euros el 2016. Respecte al perfil dels donants, el 50% del total de donacions prové de persones amb una renda per damunt dels 60.000 euros l'any. "A mesura que la renda puja, hi ha més donacions, tot i que això no significa que l'esforç de persones amb rendes mitjanes-altes sigui superior, ja que només donen un 0,1% de la seva renda, mentre que les rendes més baixes hi destinen un 1,4% dels seus ingressos", ha assegurat Fàbregas.

Catalunya perd pes

Però, malgrat l'increment de donacions, Catalunya perd pes en el conjunt de l'Estat en donacions per particulars a través de l'IRPF. Així, el 2003 els catalans aportaven el 24,8% de totes les donacions de particulars en el conjunt de l'Estat, i en canvi el 2016 aportaven el 19,9%, tot i que el pes de la població catalana i del PIB català en el conjunt espanyol es mantenien molt estables.

Encara que l'anàlisi de les donacions d'empreses –que correspon a tot Espanya, ja que l'impost de societats és estatal– mostra que el nombre d'empreses donants s'ha "triplicat", aquestes no arriben a l'1% del total de declarants, perquè, segons ha assegurat Fàbregas, "a diferència de les persones, les empreses no pensen en termes emocionals".

L'evolució de la filantropia es deguda a multiplicitat de raons, ha assegurat l'expert en filantropia Ricard Valls, "tot i que les tendències indiquen que hi ha un retorn a les causes de proximitat", relacionades amb la salut, la preocupació essencial de la societat a causa de l'envelliment, el benestar o l'exclusió.

EDICIÓ PAPER 14/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF