Auditòrium.- Tot just després que s’acabi el silenci absolut, la primera nota de La creació no podia ser d’altra que un Do. A partir d’aquesta nota, iniciàtica, potent, rotunda com un esclafit, apareix el món, i després els animals i les plantes, i Adam i Eva. Les paraules les posa John Milton, des d’El paradís perdut, juntament amb les del Gènesi; la música surt de Haydn, poderosa, majestuosa, aclaparadora, inspirada en Händel. Un oratori implica un pas més amunt que una simfonia, un grau més de dificultat, l’ambició d’assolir la universalitat a través de la complicada estructura de la composició. Queda clar que no pot ser una peça senzilla perquè arribi a dalt del cim i que a sobre totes les històries que la formen ho facin per diferents camins. Sembla una tasca impossible, però Franz Joseph Haydn s’hi acosta. Molt. Moments d’autèntica excel·lència conviuen amb altres d’extrema elegància. Dues hores de música i història del món, que mentre l’arcàngel Rafel anuncia l’inici de tot, l’autor, amb aquesta composició, proclamava, de manera definitiva, la seva immortalitat, mostrava el que va ser la culminació de la seva vida i obra. Segurament va ser la darrera que va escoltar, presidint, a Viena, sota la batuta de Salieri, amb cent setanta músics i un cor no menys nombrós. Un espectacle. Mozart ja havia finat.
El sisè concert de la Simfònica de Mielgo amb la Coral de Company va demostrar un cop més la seva condició de societat il·limitada, acompanyats per Alicia Amo, Steve Davidslim i Dietrich Henschel. Mielgo en va fer una lectura molt acadèmica, acurada, magnificant els moments més alterats i dibuixant amb subtilesa els més serens. Com a arrodonida, precisa, intensa, es podria qualificar la intervenció de la Coral Universitat de les Illes Balears, mentre que els solistes, no més ni menys protagonistes de la funció, varen estar a l’altura de la resta. La soprano Alicia Amo, portentosa com Gabriel i delicada com Eva. Dietrich Hemschel, dominant interpretant Rafel i precís com Adam. El tenor Steve Davislim, amb una mica manco de potència, va cantar un Uriel de gran cromatisme i bellesa. El cim no era fàcil, però els entrebancs d’una partitura tan variada i complexa no varen ser obstacle per obtenir la recompensa dels aplaudiments, el guardó de la feina ben feta.
