Arqueologia

Descobreixen a Barcelona una fàbrica de xocolata del segle XIX

La troballa de plaques de plom que s'utilitzaven per etiquetar les rajoles de cacau ha estat determinant

BarcelonaLes obres d'un edifici a la plaça de la Llana de Barcelona per convertir-lo en pisos amb suport (per a persones amb una malaltia mental) han derivat en una sorpresa: els arqueòlegs hi han descobert restes d'una fàbrica de xocolata del segle XIX. Segons informa l'ACN, la clau per determinar-ho ha estat trobar diversos elements relacionats amb la producció de xocolata, com ara les plaques de plom que s'haurien utilitzat per a les etiquetes de les rajoles de cacau. En una d'aquestes plaques es pot llegir el nom de la fàbrica, Clemente Guardia, que també apareix en un text de l’Almanac de l’Exposició Universal del 1888.

Però aquesta no ha estat l'única troballa feta a l'edifici. Els arqueòlegs del Servei d’Arqueologia de Barcelona (Icub) i del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic del Govern, que hi treballen des del març passat, també han descobert restes anteriors a la fàbrica de xocolata. Aquestes troballes –bàsicament murs amb arcs i portes– els porten a pensar que l'edifici va ser un gran casal medieval del segle XIV propietat de la Pia Almoina. Es tracta d'una conclusió fonamentada també amb fonts documentals.

Cargando
No hay anuncios

Després, l'edifici es va convertir en l'Hostal de Sant Pere fins al segle XVI i, més tard, es va dividir en tres propietats diferenciades. L’any 1825 el propietari de l’immoble del moment, Josep Serra, va sol·licitar el permís per fer obres de millora, les quals coincideixen amb el que s’ha constatat al registre arqueològic. "Primer va començar sent un palauet gòtic, que estava a extramurs; després s’integra dins les muralles quan s’amplien, passa a ser l’Hostal de Sant Pere i més tard és el moment de la fàbrica de xocolata", afirma la directora de la intervenció, Marta Lucas.

Cargando
No hay anuncios

Des del seu punt de vista, la troballa és important perquè "explica com es van modelant els límits de la ciutat, què queda dins i què queda fora, els usos i l'expansió econòmica del segle XIX després de la Guerra de Successió". Lucas també posa èmfasi en les "moltes vides" de l'edifici, la pròxima de les quals serà convertir-se en la llar de persones amb malalties mentals al districte de Ciutat Vella. Abans, però, caldrà continuar treballant en l’excavació arqueològica del subsol, i al mateix temps, es farà un estudi dels paraments de l’edifici per seguir documentant diferents períodes i conèixer l’evolució de la finca.