Llengua
Cultura13/11/2021

La Declaració de Palma, paper banyat

Què n’ha sortit, del document firmat el 2017 pels governs valencià, català i balear per enfortir la circulació de la cultura entre els tres territoris?

PalmaCal donar a l’Institut Ramon Llull competències i pressupost per fer promoció de la llengua i cultura catalanes en els territoris d’origen? S’ha de crear un òrgan compartit entre el País Valencià, Catalunya i les Illes Balears per crear un circuit cultural fluid? Fonts de la Plataforma per la Llengua asseguren que “no hi ha cap iniciativa amb un marc legal compartit”, ni cap proposta damunt la taula de “col·laboració entre els governs dels tres territoris de parla catalana”. De fet, lamenten que les iniciatives de festivals i trobades culturals (siguin de música, teatre o altres àmbits) sempre hagin de fer “mil gestions amb l’administració de cada territori”. 

Això passa perquè “no hi ha cap política que impulsi projectes amb una visió conjunta d’aquests territoris”. Des de la Plataforma saben que els representants polítics i directors generals es reuneixen periòdicament, però que “no es veuen resultats”. No es coneix la voluntat de redacció d’un conveni amb reglament i partida pressupostària comuns (entre els tres territoris) per facilitar els objectius que va marcar la Declaració de Palma el 2017, el document firmat pels tres consellers de Cultura que, en aquell moment, representaven els governs balear (Ruth Mateu), català (Santi Vila) i valencià (Vicent Marzà). Els objectius marcats eren “reforçar el mercat interior cultural entre els tres territoris” i crear circuits per facilitar el moviment de les indústries culturals i els creadors. 

Cargando
No hay anuncios

Tècnics culturals municipals i professionals del sector d’arreu dels Països Catalans varen tractar aquestes qüestions durant una taula rodona la setmana passada. Va ser a Palma, en el marc de les jornades que va organitzar la Xarxa Alcover, associació que lluita per la creació d’una estructura estable que permeti la circulació d’espectacles teatrals en català en els territoris que comparteixen aquesta llengua. A la taula hi varen participar el director de l’Institut d’Estudis Baleàrics, Mateu Malondra; el director general de l’Institut Valencià de Cultura, Abel Guarinos, i el director general de Promoció Cultural i Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, Josep Vives. En el debat posterior, va quedar clar que alguna cosa s’havia de fer i treure la pols a la Declaració de Palma per promoure accions concretes. 

Els convidats a la taula, això sí, varen defensar algunes actuacions que s’han anat fent des que es va firmar el document el 2017. El tema de la Declaració de Palma es tornarà a posar damunt la taula el dissabte 20 de novembre en les jornades que organitza el festival de música d’autor Barnasants a Manacor. Hi participaran l’exconsellera de Cultura del Govern balear Fanny Tur i l’exconseller de Mitjans de Comunicació i Cultura de la Generalitat de Catalunya Joan Manuel Tresserras. 

Cargando
No hay anuncios

Impregnar totes les polítiques 

El conseller de Fons Europeus, Cultura i Universitat de les Illes Balears, Miquel Company, apunta que el més important és que “els tres territoris tinguin consciència de la necessitat de treballar junts”, i defensa que la idea de la Declaració de Palma ha d’impregnar “totes les decisions polítiques en matèria cultural”. Company accepta que “sempre es poden millorar coses” i recorda que els darrers anys, “entre la pandèmia i el context polític de Catalunya, no han estat fàcils”. Així i tot, el conseller pretén reactivar, de la mà dels altres dos governs, l’elaboració d’un marc legal que fomenti el compliment dels objectius de la Declacració de Palma, “que encara són vigents”.  

Cargando
No hay anuncios

Sebastià Alzamora, que va inaugurar les jornades de la Xarxa Alcover, defensa que la cultura i la llengua catalanes necessiten superar “la fragmentació”: “Hem d’entendre que som un mercat de 10 milions de persones. Que tots els productes que es facin en català es trobin a qualsevol racó dels territoris no pot ser una anècdota, ha de ser una norma”, manifesta. A més, menciona que la llengua i la cultura catalanes necessiten molt més que bones intencions. 

Requisits que “perjudiquen”

La Plataforma per la Llengua apunta que, sovint, els requisits de les subvencions dels territoris (per separat) poden perjudicar les iniciatives amb una visió més confederal de la cultura. També ho expliquen i comenten fonts del Barnasants, en relació amb un requisit de les subvencions de Fires i festivals de l’Institut d’Estudis Baleàrics, que enguany demanen per primera vegada que la programació contingui almenys un 50% d’artistes de les Illes Balears. “A més, si es vol obtenir puntuació, cal arribar a un 60%. Tot i que aquesta mesura pugui semblar positiva per als artistes locals, a la pràctica és un tret al peu tant per a ells com per al conjunt d’artistes dels Països Catalans, perquè penalitza les iniciatives que fins ara intentaven fer la feina, que no fan prou les institucions públiques, de dur a les Illes Balears artistes en llengua catalana d’altres territoris i viceversa”. El requeriment d’un percentatge tan alt d’artistes illencs perjudica la mobilitat entre els tres territoris. 

Cargando
No hay anuncios

Joan Manuel Tresserras considera que la clau és “assumir el país que som” i aprofitar el “color polític” que tenen els governs en aquest moment. “Hem de ser capaços de veure totes les possibilitats de circulació de la cultura que hi ha”, defensa. Segons Alzamora, cal superar “la fragmentació” que suposa per a la comunitat lingüística i cultural catalana el marc administratiu de cada territori, i teixir “de manera conjunta” estratègies, mecanismes i mètodes per aconseguir que l’excepció sigui la norma. “Hauria de ser normal que tots els llibres escrits al País Valencià es poguessin trobar fàcilment a les Illes o a Catalunya”. I això no passa sempre.