2013-2020: ESPECIAL 1.010

La cultura: abans, atacada; ara, aturada pel coronavirus

El sector, encara tocat per la crisi del 2008, s’enfronta a un altre daltabaix econòmic després d’arrossegar una precarietat crònica
La cultura: abans, atacada; ara, aturada pel coronavirus

L’ARA Balears va començar a caminar en una època negra per a la cultura pròpia: va ser un dels blancs dels atacs del Govern de José Ramón Bauzá, que va emprar una política marcada per les retallades i l’abandó. El sector, greument tocat per l’anterior crisi financera, afronta ara un altre desastre econòmic inèdit i inesperat: l’aturada total de l’activitat a causa del coronavirus. El moment en què es publica aquest número 1.010, es fan les primeres passes d’obertura: han obert llibreries i museus, però els teatres, les sales de concert i els cinemes continuen tancats. Mentrestant, els treballadors de la cultura reclamen mesures urgents per afrontar la crisi.

La Simfònica resisteix i tornam al Llull

El juliol del 2013, any que naixia aquest diari, la Simfònica apel·lava a la “sensibilitat cultural” de Bauzá per garantir la viabilitat de la formació, que va estar a punt de dissoldre’s per manca de finançament. La seva situació ara és més lluminosa: fa uns dies el patronat confirmava Pablo Mielgo com a director tres anys més i la Caixa de Música ja té la llicència d’obres.

Però, segurament, una de les mostres més representatives de la posició del Govern de Bauzá envers la cultura va ser la sortida de les Illes de l’Institut Ramon Llull, mig any abans que l’ARA Balears publicàs el seu primer número. Amb l’arribada del Pacte de Progrés, el maig del 2016, el diari es feia ressò de la tornada de les Balears a la institució.“Hi ha un punt en comú al llarg d’aquest temps, i és que la cultura continua sent un sector fràgil des de la gestió pública”, reflexiona Fanny Tur, exconsellera de Cultura. I matisa: “Amb el Govern del Partit Popular era tractada com un enemic, i després s’han aconseguit certes coses perquè s’ha concebut com un bé comú”.

En aquest balanç és oportú recordar els comiats. I segurament un dels més lamentats va ser el de l’Editorial Moll, l’octubre de 2014, després de vuitanta anys d’història. Però pocs haurien previst llavors que cinc anys després la històrica editorial renaixeria, batejada com a Nova Editorial Moll. Un altre adeu memorable va ser el d’Antònia Font, el desembre de 2013. Així i tot, el seu compositor i lletrista, Joan Miquel Oliver tornava a sonar, ja en solitari, la primavera del 2015 amb Pegasus.

Memòria històrica

“En temps del Govern de Bauzá mai no ens varen rebre”, recorda la presidenta de Memòria de Mallorca, Maria Antònia Oliver. Amb només el suport de la batlessa de Sant Joan, el juny del 2014 varen aconseguir obrir la primera fossa. Oliver qualifica de “moment històric” l’exhumació de Porreres, per la magnitud i la repercussió que va tenir. Des de llavors, la carrera per la recuperació de la memòria històrica no ha aturat i s’han fet passes, com com la Llei de fosses, la de memòria democràtica i els dos plans de fosses, que han permès obrir les d’Alaró, Montuïri, Marratxí, Llucmajor i Calvià. La darrera: Sencelles, aturada pel coronavirus pocs dies després de començar i represa la setmana passada per cercar-hi Josep Miralles Garau, Josep Serra Joan i Pilar Sánchez Llabrés.

La llengua no es recupera de l’envestida de Bauzá

“En l’àmbit lingüístic, hem recuperat espais, però no hem tornat a una situació anterior. Perquè quan s’ataca la llengua perdem més que quan s’hi va a favor”, afirma el filòleg i coordinador del GRESIB Joan Melià. En una valoració general, considera que la forta envestida del Govern de Bauzá contra el català s’ha curat només en part, perquè “és més fàcil desmuntar que refer i no és suficient no anar en contra de la llengüa, sinó que ha de ser una prioritat”.

Segons el filòleg, el Govern en mans dels populars no només va abandonar la llengua, sinó que va voler rebaixar la qualitat lingüística. Recordem, si no, la decisió de l’executiu de Bauzá d’emprar l’article salat per als esports i el temps, com informà l’ARA Balears l’abril del 2014. O altres, com la introducció de pel·lícules en castellà a la televisió pública, l’atac a l’ús de la primera llengua com a vehicular o el trencament d’acords amb TV3, que cedia doblatges gratuïts a IB3. L’envestida tan agressiva va tenir un efecte positiu: la marea verda. “Una resposta social mai vista aquí, que no només va ser una reivindicació des de l’escola, sinó també contra tota aquella política lingüística”, afirma Joan Melià.

Refer la desfeta

L’objectiu prioritari en arribar el primer govern del Pacte, amb Francina Armengol al capdavant, va ser retirar les mesures populars que perjudicaven el català. Entre d’altres, es derogà el TIL, es reactivà el Consell Social de la Llengua, es recuperà el decret sobre el català a l’Administració pública i es reprengueren relacions amb la televisió catalana. Però, segons Melià, no s’ha arribat a una situació de normalitat, i la crisi econòmica provocada pel coronavirus no hi ajudarà: “Segurament serà un dels sectors que rebran menys atenció”.

De la reedició històrica del Pacte d’esquerres al cop de la pandèmia

EDICIÓ PAPER 04/07/2020

Consultar aquesta edició en PDF