Culpables d’un succés irracional

CuinerEls fets són desconcertants, increïbles, amb una improbable explicació científica. La mateixa circumstància al·lucinant ha succeït a una part important de la població, que observa atònita com un fet comú afecta gent molt diversa, fora cap vincle evident entre ells. Les xarxes socials hi fan referència, però encara no en donen un motiu segur; les teories es van succeint sense to ni so, impacientant més si cap el gruix de la ciutadania. La pleballa demana responsables amb sospitoses intencions, ja se sap que el populatxo té tendència a apel·lar a la doctrina de Robespierre, en situacions extremes de nerviosisme col·lectiu. Metges, ufòlegs, xerraires i altres espècimens intenten guanyar-se el minut de glòria donant una causa plausible a un succés irracional, fent pujar el to de la discussió fins a límits que freguen els llindars de l’educació i de la lògica racional. El canvi climàtic, les pertorbacions del camp magnètic de la terra, els aliments transgènics i fins i tot una possible actuació alienígena es barregen com a causants dels dramàtics esdeveniments ocorreguts en el si més íntim de les nostres llars. La causa és encara una incògnita, ara bé els fets són coneguts, provats i contrastats: els nostres armaris i vestidors han estat testimonis muts de com la roba d’estiu de l’any passat ha encongit substancialment, fora motiu aparent. La meva dona, tan pragmàtica com sempre, diu que deixi de cavil·lar en fabulacions conspiradores; afirma, ufana i malsofrida, que si el que vull és trobar culpables, que els cerqui en el frit, les panades i els rubiols que m’he empassolat aquestes festes passades.

El bon temps i la calor han fet acte de presència aquestes darreres vacances pasquals, servint d’agradable preàmbul però també fent-nos inquietantment conscients que l’estiu ja s’acosta. Els pretèrits excessos passen factura, l’oportunitat i gairebé obligació de veure’ns, i que ens vegin, amb poca roba ha fet pensar a molts en una immediata operació biquini.

La meva amiga, excel·lent farmacèutica i nutricionista, Teresa Bonnín afirma que baixar de pes hauria de ser la causa de l’adquisició d’uns hàbits de conducta i alimentació saludables; perquè si pel contrari tenim en ment només la minva de massa i volum, correm el perill de caure en la trampa d’aquests règims suposadament miraculosos que prometen resultats radicals i immediats. Menjar és un acte irracional que necessita de la raó, i de professionals, per aprendre a fer-se bé. Si el que voleu és aprimar-vos el que hauríeu de fer és seguir les indicacions d’experts en la matèria, però els autèntics, no aquells que prometen miracles però que tenen en les recaigudes i l’efecte rebot bo-na part de l’estructura del seu negoci.