'Maradona, sueño bendito': l'astre argentí i l'"etapa de merda" que va passar al Barça de Núñez
La sèrie d'Amazon ofereix un retrat indulgent, tòpic i simple de la trajectòria d'aquest mite del futbol
'Maradona, sueño bendito'
Escrita per Alejandro Aimetta, Guillermo Salmerón i Silvina Olschansky per a Amazon Prime Video. En emissió a Amazon Prime Video
"Existeixen diferents mites que barrejats componen el mite únic de Maradona", explica Juan José Sebreli a Comediantes y mártires, un llibre que desmunta els grans ídols argentins (també Gardel, Evita i el Che) i explica les raons del seu arrelament en un país jove i necessitat de mites com l'Argentina. Maradona va encarnar des de la figura del pobre que esdevé rei fins a la del rebel social, passant per la del patriota populista, de manera que aglutinava sensibilitats diverses de la societat argentina.
La sèrie Sueño bendito reincideix en aquests llocs comuns sense qüestionar-los ni aprofundir-hi. En el primer episodi es crea una continuïtat a través del muntatge entre la mort de Juan Domingo Perón i l'eclosió com a futbolista d'un encara nen Diego Armando Maradona: el jugador està destinat a esdevenir el nou líder popular argentí i la sèrie li rendeix culte tot i que també en mostra el cantó "fosc" més conegut. Sueño bendito és un exemple de la pitjor ficció biogràfica: els personatges són simples i previsibles, desprèn aquell to ranci de les ambientacions d'època nostàlgiques, desaprofita la major part dels seus intèrprets de prestigi –de Darío Grandinetti a Mercedes Morán, passant per Leonardo Sbaraglia–, empresonats en caracteritzacions grotesques, i mostra una gran indulgència per al pibe. En els primers episodis també fa patir el tractament de la història de l'Argentina del moment, amb fragments que volen connectar cada capítol amb un fet concret (la dictadura, la Guerra de les Malvines...) però que acaben banalitzant qüestions com les tortures i les desaparicions, reduïdes a un teló de fons per a la trajectòria del futbolista.
El xoc sociocultural a Barcelona
La sèrie recrea els llocs comuns que han contribuït a forjar la llegenda de Maradona, sobretot el d'heroi popular que es manté fidel als orígens quan assoleix la fama. Maradona és espontani, gaudeix de la vida, li agrada gastar-se uns diners que mai va somiar que tindria, es rodeja de col·legues afins... Unes qualitats vinculades a la seva classe i nacionalitat que entren en xoc amb un nou món quan aterra a Europa, a Barcelona, al Barça de Josep Lluís Núñez.
La representació en l'audiovisual de Josep Lluís Núñez ha estat a través sobretot dels programes d'humor. Lluny de qüestionar el seu poder mafiós i la seva tasca nefasta com a president del Barça, les imitacions de Núñez el van convertir en una figura gairebé entranyable en l'imaginari popular català, un personatge graciosíssim amb tics dignes de mem. L'encarnació de Núñez que du a terme Francesc Orella a Sueño bendito se situaria als antípodes de l'emblanquiment que en van propiciar les imitacions còmiques. A la sèrie, Núñez representa tota allò hostil que Maradona va trobar al Barça i a Catalunya: el racisme, un futbol concebut més com a negoci empresarial que com a joc de gaudi popular, la manipulació de la premsa esportiva en favor dels interessos del president... En el cinquè episodi es mostra el jugador i la seva dona en un sopar a can Núñez. Enmig d'un desplegament de luxe burgès caduc, l'empresari no para de parlar d'ell mateix, encantat de conèixer-se, mentre la parella argentina dona senyals de no encaixar en l'ambient. La situació també és d'allò més tòpica, però almenys no es mostra en cap cas complaent amb la figura de l'especulador criminal. El futbolista acaba qualificant la seva estada a la capital catalana com a "etapa de merda", abans de fotre's la primera clenxa de cocaïna i marxar cap a Nàpols. Una ciutat que, com recorda Sebreli, sí que presentava les condicions per acabar de forjar el mite Maradona.
