Crítica de cinema

'Las niñas': retrat precís de l'adolescència femenina els anys noranta

Pilar Palomero dirigeix el gran debut del cinema espanyol de la temporada

'Las niñas'

 4 estrelles

Direcció i guió: Pilar Palomero. 97 minuts. Espanya (2020). Amb Andrea Fandos, Natalia de Molina, Zoe Arnao, Julia Sierra i Francesca Piñón. Estrena als cinemes el 4 de setembre.

És molt difícil que algú que hagi estudiat en un col·legi de monges ja en democràcia no s'identifiqui amb l'atmosfera que tan bé plasma Pilar Palomero al seu primer llargmetratge. Las niñas ressegueix el pas cap a l'adolescència de la Celia, una nena d'onze anys que intenta no naufragar en el desencaix entre l'educació en una escola religiosa a la Saragossa de principis dels anys noranta i l'Espanya que es vol moderna dels Jocs Olímpics, l'eclosió de les televisions privades i el “ póntelo, pónselo”. Afortunadament, no és una pel·lícula de tema ni es recrea en la nostàlgia fàcil embastada a cops de referència pop. La  guanyadora del Festival de Màlaga s'inscriu en l'actual boom de dones directores que estan renovant el panorama cinematogràfic aportant-hi noves mirades. El film compta amb la mateixa productora d' Estiu 1993, Valérie Delpierre, i també comparteix amb l'obra de Carla Simón un mateix afany per acostar-se a la intimitat d'una nena sense sotmetre-la als engranatges de la narració convencional ni reduir-la a un arquetip temàtic.

A base d'enquadraments tancats sobre la protagonista, Las niñas esquiva l'estètica del costumisme fal·laç de regust televisiu per desplegar com la Celia viu que la seva identitat estigui marcada pel fet de ser filla d'una mare soltera que no ho ha tingut gens fàcil. Palomero demostra un gran talent i una profunda sensibilitat per copsar l'experiència femenina a través també del retrat col·lectiu (les adolescents que es relacionen entre si, al contrari que els nois, en àmbits privats) i de detalls que s'escapen dels tòpics: per exemple, aquella trena malgirbada i tibant de la protagonista, que la nena compara amb els pentinats més lliures o més reeixits de les companyes, en una imatge que mostra com se sent respecte a la resta de la classe.

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF