Crítica de teatre
Cultura 16/12/2021

L’explosió histriònica de Joel Joan

'El gran comediant' està destinada a regnar al Goya i al teatre on vagi

2 min
Xavi Mira i Joel Joan a 'El gran comediant'

El gran comediant

Teatre Goya (Fins al febrer)

L’exageració i l’extravagància regnen en la nova comèdia de Joel Joan i Hèctor Claramunt. L’exageració interpretativa de Joel Joan, disparat de principi a fi com si hagués posat els dits en un endoll de 300.000 wats, i l’extravagància, la del seu personatge que, com no podia ser d’altra manera, assoleix tot el protagonisme amb les dèries i vanitats que el caracteritzen .

Lluny dels paràmetres en els quals el teòric Patrice Pavis situa la comèdia, que són equilibri-desequilibri-equilibri, El gran comediant arrenca desfermat com si el protagonista no pogués viure sense un riure darrere l’altre, porta el postureig d’un actor famós fins a l’histrionisme més esbojarrat i acaba amb un intel·ligent i eficaç grande finale musical que busca i s’assegura l’aplaudiment entregat del públic, i que és del millor de la funció.

Com a la segona temporada de la sèrie El crac, de la qual l’obra no és aliena, la comèdia va de gent de teatre. Llorenç Tortosa (Joel Joan), aclamat actor de tragèdies de Shakespeare, com ratifiquen els pòsters emmarcats de Hamlet i Ricard III, i un masclista de manual, rep la visita del seu íntim amic Ernest (Xavi Mira, el perfecte espàrring), un actor amb molta menys sort i trajectòria que ha decidit deixar la professió. Tortosa no té una gran opinió d’ell, però l’encoratjarà a seguir. I, ves per on, la sort li canviarà a l’Ernest, cosa que provocarà l’enuig i la gelosia de Tortosa.

Joel Joan –que també ha dirigit la proposta– i Xavi Mira són els pallassos d’una funció habitada també per una dona rossa estupenda com les que no faltaven a les pel·lícules de Mariano Ozores o les obres de Marc Camoletti (Àfrica Alonso), un enigmàtic lampista rus (Eduard Muntada) i l'Elisenda, la dona del gran comediant (una magnífica Sandra Monclús), que és qui clava tots els gags al seu tempo. És possible que en una funció menys amfetamínica la resta de gags funcionessin millor, però sobretot cal agrair a Joel Joan la capacitat de riure's –fins a un punt– d’ell mateix. L'obra està destinada a regnar en la temporada del Goya i a formar part de totes les festes majors de Catalunya que tinguin escenaris per acollir la seva realista i exuberant escenografia.

stats