Cristina Gómez: “Palma es mereix un festival digne i ara el tenim amb l’Atlántida”

PalmaEs defineix com a emprenedora cultural. Cristina Gómez (Còrdova, Argentina, 1972) va arribar a Mallorca el 2001 i s’hi va quedar. De llavors ençà, el llistat de projectes de cinema, de disseny, de creativitat i de relacions entre empreses i creatius al front dels quals ha estat és massa llarg per a la introducció d’una entrevista. De fa un any, després de deixar la direcció del Clúster Audiovisual de les Illes Balears (CLAB), fundà amb Anna Aguiló el PowerHouse Hub amb l’objectiu d’atreure talent cap a les Illes i establir sinergies de col·laboració amb el que ja hi ha a Balears. Fa unes setmanes que està molt enfeinada perquè PowerHouse Hub porta la producció de la primera edició offline de l’Atlántida Film Fest, un projecte de Filmin ja consolidat, després de cinc anys, com el més gran festival de cinema online del món. La primera edició presencial serà a Palma aquesta setmana que ve, del 27 de juny al 3 de juliol.

Què us ha portat a implicar-vos en la producció de l’Atlántida Film Fest en la que serà la seva primera edició offline?

Des de PowerHouse Hub, a més de concebre projectes propis, ens vàrem fer el propòsit de participar en els de tercers sempre que anassin en la mateixa línia dels valors, dels objectius i de la cultura que defensam. L’Atlántida Film Fest, com a iniciativa d’un mallorquí extraordinàriament creatiu, Jaume Ripoll (Filmin), i sobretot com a festival d’un interès i una qualitat més que notable, és una oportunitat fantàstica per a Mallorca. A més, el mateix Jaume Ripoll va dir que ell volia que la primera edició offline fos a la seva terra. Així, a partir de dilluns, Palma es convertirà en el centre d’un festival internacional enfocat a pensar un tema d’absoluta actualitat: Europa. Amb la presència de pensadors com Boris Pahor, com l’editor del Mongolia, Gonzalo Boye, amb les periodistes més importants d’Ucraïna o, entre molts altres, directors de cinema social de la talla de David Bernet, conferències, debats, documentals, pel·lícules i concerts, les possibilitats d’aprofundir en els principals problemes europeus estan més que garantides. Com podíem deixar passar aquesta oportunitat?

A Mallorca li costa que cualli un festival de cinema. Tot i així, vosaltres no defalliu.

Nosaltres, que vàrem fer Maremostra, encara lamentam la falta de suport institucional que hem tingut per a la continuïtat d’un festival que tenia un seguiment extraordinari de públic i que tractava un tema tan nostre com la mar. Així i tot, Palma es mereix un festival digne, i l’experiència i l’èxit de les cinc edicions en línia de l’Atlántida, que s’ha convertit en el més seguit arreu del món, amb més de 150.000 espectadors, avalen aquesta primera edició offline. Al marge d’això, a temes com el dels refugiats, el tràfic de nins, el turisme, la vigilància a la qual estam sotmesos a través d’internet, la protecció de dades, les noves formes de relació entre les persones, l’amenaça de Rússia, Sèrbia o el ‘Brexit’, no els podem donar l’esquena. Ens afecten directament. Com diu el leitmotiv del Festival: hem de ficar la mà a Europa.

Amb Anna Aguiló, heu fundat un ‘hub’. Una iniciativa privada quan la majoria dels ‘hubs’ a Europa són impuls de les administracions públiques. Per què un ‘hub’?

‘Hub’ com a lloc de trobada, de confluència de talent, com a plataforma en la qual la gent es reuneix per crear projectes conjunts que agafin la identitat del lloc on està, en aquest cas de les Balears, que en treguin un benefici econòmic, social i cultural, i que això reverteixi d’alguna manera i en molts de sentits en la nostra terra. I certament, dels més de 250 ‘hubs’ que hi ha a Europa, la immensa majoria són públics, tot i que funcionen des de l’autogestió. Nosaltres ens hem desafiat a crear-lo des de l’activitat privada, però esperam que a mesura que vagi desenvolupant projectes i creixent, s’hi involucri l’Administració. Atreure talent de fora i relacionar-lo amb el que tenim aquí ens cal, com ens cal gestionar aquest talent, que tingui una identitat pròpia i que les Illes es converteixin en un magnífic lloc de trobada, de generació de projectes i d’importació i exportació de talent.

De quina mena de talent parlau?

De qualsevol talent, no importa l’àmbit. El talent és un motor extraordinari i, a més, el talent està disseminat, el trobam a les ciutats, als pobles, mig perdut per foravila. A les Illes hi ha molt de talent i ens ha de servir per importar-ne més i que reverteixi econòmicament i amb beneficis intangibles, com és, entre d’altres, la nostra reputació.

Com es pot atreure aquest talent?

Ho podem fer, bàsicament, de dues maneres: una de fàcil i una altra de més difícil. La fàcil és oferir un estil de vida. Des de molts de països, el talent vindria a Balears perquè tenim un lloc i un clima privilegiat que no hem sabut potenciar com a focus d’atracció per a petites empreses o equips de creatius, donat que ens hem dedicat a potenciar aquesta terra privilegiada exclusivament com a destinació turística. La segona manera, més complexa i a més llarg termini, és crear un ecosistema adient perquè aquest talent se senti còmode, amb mesures fiscals propiciatòries, amb els recursos perquè pugui generar contingut i també tenir una rendibilitat. I per això cal la implicació pública i la privada. Ara estam il·lusionats amb la iniciativa Ramon Llull 2030, canviar la façana de Palma i la seva idiosincràcia per ser un referent en l’atracció de talent, i especialment il·lusionant és la transformació del Nou Llevant com a barriada per a la nova cultura.

Heu esmentat un parell de vegades els beneficis econòmics. Sou conscient que treballau en cultura?

Precisament perquè hi treballam. Als que feim feina a cultura ens costa molt parlar de guanyar doblers. A més no compartesc el concepte d’artesania cultural, com a iniciatives i coneixements individuals que fàcilment tendeixen a la desaparició. S’ha de generar teixit cultural i no quedar-nos en una cultura molt proteccionista per a massa poca gent. Hem d’aprofitar els casals de barri, que són elements molt potents per descobrir i desenvolupar talent.

Entre els vostres objectius ocupa un lloc prioritari l’apoderament de les dones.

És clar. Cal teixir xarxes de talent femení, des de l’economia col·laborativa, més fluïda, i podrem canviar les coses. Ens hem d’ajudar les unes a les altres. Les més grans hem de promoure que les que vénen darrere ocupin els llocs que els corresponen. Hi ha massa dones molt vàlides que no estan en el lloc que mereixen, i no hi estan per l’ego desmesurat de senyors mediocres.