Conxita Badia, "la música feta dona"

BarcelonaConxita Badia i Millàs (Barcelona, 1897-Barcelona 1975) va ser una de les sopranos catalanes més rellevants del segle XX i una “primeríssima figura de la cançó”, segons l'escriptor Joan Alavedra. Deixeble d'Enric Granados, Pau Casals i Manuel de Falla, la seva veu i la profunda passió per la música, però també el seu caràcter somiador, va captivar tothom. “Era la música feta dona”, va dir una vegada el compositor Narcís Bonet. “Tenia una manera especial de dir les paraules, de fer-te sentir la música”, recorda Montserrat Bonet, neta de la soprano. Tanmateix, la interrupció de la seva carrera per la guerra i l'exili, el seu caràcter discret i el fet de ser dona, van enterrar en l'oblit la figura i llegat de Badia, que ara recupera la Generalitat en l'Any de Conxita Badia, mig segle després de la mort de la soprano.

Conxita Badia va començar la formació musical a una escola de barri on ràpidament van detectar el seu talent. “Era una nena prodigi i de seguida la van enviar a l’Acadèmia Granados”, diu Mireia Domènech, besneta de Badia i comissària de l'Any Conxita Badia. Allà va conèixer el seu primer mestre, Enric Granados, que va descobrir-la en un examen de solfeig i la va convertir en intèrpret de les seves cançons. El 1913, amb setze anys, Badia va actuar per primera vegada al Palau de la Música Catalana fent de Noia Flor a l’òpera Parsifal de Wagner. Aquell mateix any, també va estrenar Canciones amatorias, obra de Granados que contenia un parell de cançons dedicades a ella. Però el 1916, Badia es va quedar sense mestre quan el matrimoni Granados va morir tràgicament en un vaixell que va ser torpedinat per un submarí alemany, en el context de la Primera Guerra Mundial.  

Els anys trenta van arribar amb l'esclat musical a Barcelona i una època daurada per a Badia, que juntament amb el seu segon mestre, Pau Casals, i la seva orquestra van fer molts concerts. “Amb Casals, la Conxita descobreix els grans oratoris alemanys —explica Domènech—. La seva dicció i una gran capacitat d'adaptació a tots els estils musicals la feien molt especial”. Tant era així, que quan va actuar al Festival de Viena amb Robert Gerhard cantant Sis cançons populars catalanes, va rebre l'admiració de grans compositors com Strauss i Schönberg, que l'anomenaven "la Vienesa de Barcelona". Badia va esdevenir musa dels millors músics i poetes contemporanis, com Gerhard, Eduard Toldrà, Joan Lamote de Grignon, Frederic Mompou, Apel·les Mestres, Tomàs Garcés i Ventura Gassol, que li dedicaven cançons i oferien les seves obres. “Tot el que he escrit per a veu de soprano ha sigut pensant en tu. Tot, doncs, et pertany”, va escriure Casals a Badia. Malauradament, el bullici cultural que vivia el país va acabar el juliol del 1936 a causa de l'alçament militar.

Ambaixadora de la cultura catalana 

“Badia marxa a París a portar la cançó catalana a França per encàrrec de la Generalitat —apunta Domènech—. Aquesta missió d’ambaixadora de la cultura de Catalunya no es coneix”. Arran de la tensió creixent de la guerra civil, el febrer del 1937 Badia i les tres filles van marxar a França, on va fer els concerts Per la República!, per les exposicions d’art romànic català organitzades pel conseller Ventura Gassol. “Se sentia tant del país fins al punt d’exportar els valors de la república en un moment de preguerra europea i deixant-ho tot enrere”, constata Domènech. Lluny d’aturar l'activitat, en aquella època la soprano va fer concerts arreu d'Europa que li van valdre l’elogi de la crítica. La soprano voltava pel món sola amb les filles —el marit era al Brasil—; tanmateix, es va trobar amb una comunitat de músics que la van sostenir. “La xarxa de músics va convertir-se en la seva gran família —diu Domènech—. El seu caràcter encantador i apassionat també la va ajudar”. El maig del 1938 i a prop de la Segona Guerra Mundial, Badia va poder marxar de gira al Brasil i reunir-se amb el seu espòs.  

El maig del 1938 es va estrenar al Teatre Cervantes de Buenos Aires, i de seguida es va convertir en una estrella a Sud-amèrica. L’Argentina vivia un bon moment cultural i Badia s'hi va mudar amb la família. Allà es va retrobar amb el seu tercer mestre, Manuel de Falla, i altres artistes exiliats de la guerra civil, com Jaume Pahissa, Ortega y Gasset, Rafael Albertí, Paco Aguilar i Margarida Xirgu. Durant aquest període Badia va col·laborar molt amb De Falla i va actuar sovint a la ràdio, fent un paper actiu de difusió de la música catalana. El 1946, però, va decidir tornar a Barcelona per l'enyorança, notícia que va entristir De Falla, que va morir dos dies després de la seva partida. “Tenien una relació paternofilial fins al punt que ella fou l’última a veure'l abans que morís”, explica Domènech.  

“Tenia la necessitat de la família i potser per això no va fer una carrera internacional d’èxit com altres, perquè necessitava tornar, tenir els amics a prop”, reflexiona Montserrat Bonet. Quan Badia va arribar a Barcelona se la va trobar molt canviada i no va ser fins un any més tard que va tornar a actuar amb La rosa als llavis, obra guanyadora del premi Albéniz el 1936 que li havia dedicat Eduard Toldrà i que no s’havia pogut estrenar per la guerra.

En aquesta etapa la soprano va ser mestra de grans veus com la de Montserrat Caballé i va fer de pont cultural. “Barcelona es va convertir en un hub de talent i venia gent de tot el món per estudiar amb ella. En època de franquisme això és extraordinari”, diu Domènech. “Era molt acollidora i sempre hi havia alumnes a casa que sovint convidava a dinar", recorda Mariona Agustí, filla de la soprano. Badia va morir el 2 de maig de 1975 a Barcelona. “Tenim la sort de tenir el seu record, i això t'omple. Tots aquests records d’una persona tan vital”, expressa Agustí. 

L'Any Conxita Badia

Coincidint amb el 50è aniversari de la mort de la soprano, la Generalitat organitza l’Any Conxita Badia, una commemoració del llegat de la soprano i la seva feina com a ambaixadora de la música catalana. Mireia Domènech, comissària de l'esdeveniment i besneta de la cantant, reivindica la importància de Badia perquè “molt sovint quan es parla de grans noms de la música es parla d'homes”; i afegeix que “potser ja és hora que un personatge que va fer tant per a la música catalana i també de pont cultural es doni a conèixer”.

El programa vol fer una tasca de difusió, digitalització, recerca i divulgació entorn de la seva figura i obra, alhora que també vol establir diàlegs amb la contemporaneïtat. La commemoració serà del maig del 2025 fins al maig del 2026 i tindrà un programa amb diferents actes, activitats i concerts que es faran dins i fora de Catalunya. La inauguració serà el 12 de maig a l’Acadèmia Marshall, amb motiu del lligam amb Granados i Alícia de Larrocha. A més a més, Badia serà la protagonista de la Fira del Modernisme, del 23 al 25 de maig.