Unes converses literàries de Formentor monstruoses

La literatura està demostrant tenir una predilecció especial, morbosa i persistent per tot allò de més inquietant i espantós que omple els destins dels humans

La literatura està feta amb tots els materials que conformen la vida: l’amor i l’odi, les alegries i les desgràcies, la bellesa i la lletjor, els plaers i els sofriments, les certeses i els dubtes, els somnis més agradables i els malsons més angoixants. S’ha de reconèixer, però, que des de fa molts segles, segurament des dels seus inicis en la pura oralitat, la literatura està demostrant tenir una predilecció especial, morbosa i persistent per tot allò de més inquietant i espantós que omple els destins dels humans.

Les Converses Literàries de Formentor, que es varen inaugurar ahir amb el lliurament del Premi Formentor de les Lletres 2019 a l’escriptora francesa Annie Ernaux (Lillebonne, França, 1940) i que continuaran fins a l’horabaixa de demà diumenge amb una dotzena de xerrades en què participaran trenta-un escriptors, sobretot de l’àmbit hispànic i, molt inferiors en nombre, de l’àmbit català, precisament aborden en la seva edició d’enguany la part més fosca, tèrbola i tètrica de la literatura.

El títol de la present edició - Monstres, bèsties i alienígenes. Les amenaçadores quimeres de la il·lusió - sembla una suggestiva invitació al desastre, el patiment i la calamitat, i promet oferir un assortiment d’allò més truculent i variat a tots els espectadors que assisteixin a les jornades. Cordin-se els cinturons, que aquí s’hi ha vingut a passar pena i por.

Monstres més clàssics

La majoria de ponents, una heterogènia galàxia de noms que inclou des de promeses ja molt fetes de la literatura castellana com Sara Mesa i Cristina Morales fins a veterans de més o menys renom com Imma Monsó, Alberto Manguel, Félix de Azúa i Sergio Vila-Sanjuan, passant per noms tan populars com Rafel Nadal i Marta Fernández, han optat per parlar del tema de la monstruositat sense recórrer als monstres més paradigmàtics i icònics, coneguts per tothom gràcies a la literatura i el cinema.

Així i tot, és segur que figures literàries tan conegudes com les de Dràcula, la creació de Bram Stoker, el Monstre de Frankenstein de Mary Shelley, el doctor Jekyll / senyor Hyde de Robert Louis Stevenson i el mite de Chtulu de H. P. Lovecraft seran referits sovint i de manera recurrent al llarg de les xerrades. Al cap i a la fi, l’horror modern, amb tota la seva bogeria enrevessada, tota la seva ambició intel·lectual i formal, tota la seva sofisticació tecnològica i tota la seva fondària paranoica, deu moltíssim a la salvatge i provocadora imaginació dels grans pioners.

Ja siguin clàssics o moderns, ja siguin coneguts per tothom o només per una minoria, el cert és que, tal com diuen els organitzadors de les Converses, de monstres n’hi ha de moltes menes i, a més, són pertot arreu. “La voracitat del monstre provoca espant, però al mateix temps una sibil·lina atracció: la naturalesa d’allò monstruós no ha deixat de ser l’enigma perpetu de la imaginació -resa el text de presentació del programa. Ja sigui anunciat com a adversari suprem o com a amo i senyor últim de la terra infernal, el monstre resta al seu cau esperant el moment de donar-se a conèixer”. A més, allò monstruós té sempre, invariablement, un component de sorpresa que el fa perillosament multiforme i imprevisible: “Allò monstruós pot adoptar l’aspecte de les criatures terrorífiques que habiten les amenaçadores quimeres de la il·lusió, encarnar-se en les estrafolàries fantasies de la ciència-ficció o fer niu en la trastornada deformació del mateix ésser humà”.

Formes d’horror

Una lliçó que els humans hem après del segle XX és que l’horror pot prendre les formes més insospitades, pròximes i quotidianes. Per això Marcos Giralt parlarà del llibre d’Emmanuel Carrère titulat L’adversari, que conta la història real d’un home que va mentir sobre la seva vida i que abans de ser descobert va optar per matar tota la seva família. I per això també Sara Mesa dedicarà la seva ponència a Escorxador 5, de Kurt Vonnegut, en què l’autor nord-americà reconstrueix la seva experiència com a soldat durant la Segona Guerra Mundial, quan va experimentar en la pròpia pell els massius i devastadors bombardejos aliats sobre la ciutat alemanya de Dresden.

Per la seva banda, la ponència de Rafel Nadal versarà sobre La pell freda d’Albert Sánchez Piñol, que té com un dels seus temes centrals la por a la diferència i la incomprensió de l’altre com a font de malentesos i de tragèdia. Així mateix, Sergio Vila-Sanjuan recuperarà una de les novel·les més desconegudes del mallorquí Baltasar Porcel, Les pomes d’or, plena d’aventures, de baixes passions i de violència.

Completaran les jornades, entre altres, Manuel Vilas parlant d’ Amado monstruo de Javier Tomeo, Basilio Baltasar parlant de L’illa del Doctor Moreau d’H. G. Wells i Edurne Portela donant la seva visió de Memòries d’una supervivent de Doris Lessing. Els assistents a les jornades poden tenir la seguretat que vessaran regalims de suor freda i que acumularan una bona col·lecció de calfreds a l’espinada.

EDICIÓ PAPER 04/07/2020

Consultar aquesta edició en PDF