Arts escèniques

Per què no tornem al teatre?

Les sales registren una ocupació del 58% i els productors es plantegen què fer per atreure més públic

4 min
La platea del Teatre Tívoli en una imatge d'arxiu

BarcelonaSi aquest vespre pretens anar al teatre a Barcelona, cap problema: hi ha entrades disponibles a tots els teatres. Què està passant? Després d'un inici de curs que augurava el retorn a la normalitat prepandèmica, les sales estan passant per un hivern més dur del previst. L'ocupació mitjana al febrer i al març és del 55%, la xifra més baixa de l'última dècada per aquesta època, que tradicionalment és temporada baixa. Però és que la temporada porta una ocupació mitjana del 58%. "Estem un 8% per sota del públic d'una temporada normal", diu Isabel Vidal, de la patronal Adetca.

Si bé hi ha espectacles que tenen èxit, com el de La Cubana o L'oreneta, també n'hi ha molts que no aconsegueixen arrencar o que tenen menys públic de l'esperat. Les companyies i les sales s'estan inquietant. Després del pics de la pandèmia, ara arriba la guerra –que centra la preocupació i l’atenció mediàtica– i es dispara la inflació, cosa que pot fer retallar la despesa en cultura. "És la tempesta perfecta", lamenta Pau Roca, actor i productor de Sixto Paz, que ha estrenat al Centre de les Arts Lliures El més bonic que podem fer, el seu espectacle més emotiu sobre "una dona anònima del segle XX amb una vida excepcional" que a sobre és l'àvia del dramaturg Jan Vilanova. "Hem posat tota la carn a la graella. Nosaltres sempre hem omplert a les sales petites, i ara no és així", admet. Però és que "la vibració de Barcelona és molt baixa", afirma. I com que la compra teatral té a veure amb un estat d'ànim col·lectiu –com ja es va veure el 2017-2018, en què la inestabilitat política va ensorrar les xifres–, tot plegat fa preveure una nova davallada.

Els programadors creuen que "la pandèmia ha acabat", diu Enrique Salaberría, director de la productora Smedia, del Teatre Apolo, i només queda la incomoditat de la mascareta. "Els restaurants i els concerts estan plens", afegeix Roca. En canvi, sí que coincideixen que "han canviat els hàbits de consum", segons Toni Casares de la Sala Beckett. Després del covid, que ha implicat milers de cancel·lacions i devolucions, el públic ha deixat de planificar, ja no hi ha venda anticipada d'entrades, cosa que impedeix fer previsions i accions de màrqueting per als dies més fluixos. El productor del musical del Tívoli Cantando bajo la lluvia, Jordi Sellas, afirma: "Estem patint la mala temporada de prevendes per Nadal i la manca de reserves de grups".

'El més bonic que podem fer' de Sixto Paz al Centre de les Arts Lliures.

El risc està proscrit

El que millor està funcionant són les obres més evasives. "La comèdia està tenint bona acollida. El públic es vol assegurar una estona de rialles", diu Jordi Casanovas, de la productora independent Hause & Richman. "Funcionen els espectacles que tenen una marca: o són un títol conegut, un clàssic, o tenen un reclam al cartell", resumeix. Una companyia sense cares conegudes i amb una obra de creació ho té molt complicat, com lamentaven els lleidatans Íntims Produccions, que han suat per portar públic a la Beckett.

Per a Casanovas, el problema de públic no té a veure amb la pandèmia sinó que és més estructural: "Hi ha públic per a tothom, però les obres triguen un temps a trobar-lo. O tens un impacte molt fort al principi o necessites molta continuïtat. Amb explotacions tan curtes, és difícil arribar-hi. El públic vol tenir clar què va a veure i si no rep més satisfacció del que esperava, se'n va molt enfadat del teatre". La clau seria anar creixent de mica en mica, amb teatres més grans. I també fer més gires: la comèdia dramàtica Una teràpia integral ha fet 30 bolos pel país abans d'arribar a La Villarroel ben greixada.

"Davant tot el que és risc, acostumen a no venir", afirma Juan Carlos Martel, director del Lliure, que porta una ocupació del 63%. Des d'un teatre públic com aquest no es plantegen canvis de rumb en funció dels resultats: "No et pots trair a tu mateix. Si replanteges alguna cosa és amb més qualitat, no amb més lleugeresa. I potser en quantitat. S'hauran de reduir produccions", diu Martel. Per a institucions que ja estaven infradotades, això suposa ara estar en "economia de guerra", afirma. Una de les seves mesures per "equilibrar estructura i activitat" és tancar l’Espai Lliure com a espai d'exhibició i dedicar-lo a I+D.

Un problema d'oferta

El director del Teatre Lliure creu que el teatre hauria d'aspirar no pas a recuperar l'ocupació prepandèmica, del 60% o el 70%, sinó "aprofitar aquesta anomalia per construir el públic del futur". En el cas del teatre públic, creu que s'ha de desmarcar dels resultats econòmics i accentuar la "vinculació a la salut i l'educació" de les persones: "S'ha de ressignificar l'espai públic perquè sigui sostenible, en el sentit que ens sostingui i que tingui retorn social", afirma. Des del sector privat, la consideració és més pragmàtica: "¿Estem oferint el que el públic vol o som uns llunàtics que els estem oferint el que se'ns acut que els reeducarà? Nosaltres fem oci i n'estem contents", planteja Salaberría, que destaca que els grans musicals de l'any (Fama, Billy Elliot, Cantando bajo la lluvia) han durat mig any en cartell. "S'ha demostrat que hi ha públic. És un problema d'oferta, no ens enganyem", apunta.

El fet és que amb un 58% d'ocupació, als productors i companyies no els surten els números. Empreses petites, com Sixto Paz, es plantegen "si cal ser més conservadors" la temporada que ve i reservar energies (i pressupost) per a moments més propicis. Però les grans productores volen mantenir el ritme per incentivar el consum. Adetca està "treballant per recuperar el públic" amb una campanya específica, anuncia Vidal, que demana "reforçar les eines de finançament públic i privat" del món teatral. "La temporada que ve serà una temporada normal; és el que hem de pensar", diu Sellas, entre el desig i la realitat. "Tindrem grans títols", garanteix Salaberría.

stats