Les conseqüències del franquisme a Mallorca, a ‘Mar de fons’
El muntatge d’Iguana Teatre, en coproducció amb el teatre Principal de Palma i el Lliure de Barcelona, s’estrena a Ciutat el 26 de gener
PalmaEl mes d’agost de 1936, les tropes republicanes capitanejades per Alberto Bayo desembarcaren al Llevant de Mallorca. Unes setmanes després, el capità va ordenar el reembarcament i, així, la retirada de les forces milicianes. L’operació fracassava i els militars revoltats quedaven com a vencedors d’aquest episodi bèl·lic de la història illenca, que inspira el muntatge teatral Mar de fons, que s’estrena el pròxim 26 de gener al teatre Principal de Palma.
“L’obra parla del desembarcament, de la desfeta de les tropes republicanes, de la posterior repressió i del que va significar”, comenta Pere Fullana, autor i director del muntatge.
Mar de fons és una producció d’Iguana Teatre coproduïda pel Principal i el Lliure de Barcelona. Els seus autors, a més de Fullana, són Aina Salom, Carme Planells i Jaume Miró. L’equip ha estat pràcticament dos anys investigant el tema i d’aquesta feina prèvia han sortit dos espectacles: l’esmentat i Llum trencada, centrat en les dones republicanes. “Fent la recerca de Mar de fons, Margalida Capellà, que realitzava les entrevistes, va descobrir que amb el vessant femení ja hi havia un espectacle”; per tant, varen construir Llum trencada, per una banda, i Mar de fons, per l’altra, que presenta “una visió més panoràmica”, diu el dramaturg.
Investigació prèvia
Per construir la base històrica del muntatge, l’equip d’autors ha recorregut a historiadors, sobretot als que havien fet estudis sobre el desembarcament, i a personalitats dins l’àmbit de la investigació sobre l’època com Josep Massot, Jaume Santandreu, Toni Tugores i Toni Cànoves. Així mateix, han fet servir entrevistes “als pocs milicians que queden”, diu Fullana, com també a fills i nets de republicans que “ens han contat el dia a dia en els anys 60 i 70 i de quina manera es va viure la mort de Franco”. A partir de tot aquest material i testimonis, han creat la dramatúrgia, formada a partir “d’escenes breus, de fragments de vida, a través d’encarnacions, de flaixos de la vida d’aquesta gent”.
Treball actoral
Albert Mèlich, Rosa Serra, Carles Molinet, Lluqui Herrero, Rodo Gener i Maria Bauçà donen vida a les petites històries que componen l’obra. “Els actors i actrius aquí ho encarnen tot: el paisatge, el clima, la gent”, diu Fullana, i afirma que, en aquest sentit, han “tingut sort”, ja que “necessitàvem actors que poguessin entrar dins registres molt diversos”.
Conseqüències socials
Un dels eixos del muntatge és de quina manera ha evolucionat la societat mallorquina a partir de l’episodi del desembarcament i les conseqüències que va tenir en el seu moment. Fullana pensa que “les conseqüències de tot això, d’aquesta impossibilitat de fugir de l’illa, ens ha determinat com a societat i en la manera de relacionar-nos, no només amb nosaltres mateixos, siní també amb l’exterior. Posa com a exemple l’anticatalanisme “tan bestial”, diu, “que ha anat covant durant aquests anys, que els rojos que venien eren inhumans, comunistes i catalans”. I afirma estar “totalment convençut” que l’episodi avui dia encara arrossega seqüeles en la societat actual.
“No feim un judici ni de cap manera volem resultar maniqueus, però sí que intentam donar veu a tota una sèrie d’ànimes perdudes, si em permeteu la llicència poètica, que pul·lulen i que mai s’han pogut expressar”, diu. Fullana es refereix a les persones que continuen sent anònimes i que “no es varen convertir en una icona, com Aurora Picornell, Darder i el batle Garanya”.
Reflexió teatral
“Feim una reflexió amb l’art que practicam, i l’art, en realitat, serveix per a això”, diu Fullana, que creu que hi ha una necessitat de parlar del tema, de donar visibilitat als que varen patir les conseqüències de l’alçament i els posteriors 40 anys de franquisme i que varen ser marginats socialment. “Hi havia aquesta espècie de mar de fons dins la societat balear i crec que encara ens defineix molt com a societat”.
La por que imposà el nacionalcatolicisme
“Com és possible que hi hagi tant de silenci i tanta por encara?”, es demana Pere Fullana, que començà a investigar arran d’assabentar-se del cas d’un familiar que havia estat silenciat 50 anys. Creu que els nascuts durant el feixisme conserven una por deguda a “l’aliat sobrenatural” que tenien els feixistes i que era el fet de tenir Déu al seu bàndol. “Hi havia molta gent que tenia por de pensar perquè Déu ho veia tot i estava del seu costat”, diu. “Hi ha alguna cosa que ha covat durant anys i és aquest feixisme latent”.
