La Concha d'Or de Sant Sebastià parla gallec per primera vegada

Sant SebastiàCinquanta anys després de la Concha d'Or a Víctor Erice per El espíritu de la colmena, una cineasta basca ha guanyat aquest dissabte el gran premi del Festival de Sant Sebastià: Jaione Camborda, nascuda a Sant Sebastià però establerta a Galícia, s'ha endut la Concha d'Or pel drama O corno, que era la primera pel·lícula en gallec que competia a la secció oficial en 71 edicions del festival. El veredicte del jurat presidit per Claire Denis, per tant, representa una empenta a la pluralitat lingüística del cinema espanyol: no deixa de ser significatiu que, fins ara, entre els films espanyols guanyadors de la Concha d'Or n'hi hagués un (Los pasos dobles, d'Isaki Lacuesta) parlat en francès i bambara (llengua de Mali) però cap en català, basc o gallec. També és històric que Camborda sigui la primera directora de l'Estat a guanyar la Concha d'Or.

O corno, segona pel·lícula de Camborda, és la història d'una dona mariscadora, la María, que exerceix alhora de llevadora i avortista clandestina en la Galícia del 1971: acompanya les dones durant l'embaràs i el part i els proporciona el suport emocional que necessiten. Per induir els avortaments utilitza banya de sègol, un fong paràsit que feien servir les curanderes d'antuvi. La pel·lícula s'obre i es tanca amb un part natural que la directora filma de manera frontal i descarnada. De fet, una espectadora es va desmaiar durant la primera projecció pública de la pel·lícula al festival i va haver de ser atesa pels serveis mèdics. Però O corno no és un film-impacte a l'estil de Sitges sinó una indagació en les ferides que ens marquen i una road movie transfronterera, perquè quan un part acaba malament, la María (interpretada per la ballarina i coreògrafa Janet Novás) ha de fugir a Portugal per rutes de contrabandistes.

En l'edició del festival en què tots els films espanyols en competició estaven dirigits per dones, la Concha d'Or a O corno confirma Sant Sebastià com el certamen més receptiu a la nova generació de directores del nou cinema d'autor: ja són quatre edicions seguides en què una cineasta triomfa al festival amb un debut o una segona pel·lícula. Camborda s'afegeix així a Dea Kulumbegashvili (Beginning, el 2020), Alina Grigore (Blue moon, el 2021) i Laura Mora (Los reyes del mundo, el 2022). I alerta amb la productora María Zamora, que l'any passat va guanyar l'Ós d'Or amb Alcarràs i enguany la Concha d'Or amb O corno, i ha demostrat que és només qüestió de voluntat produir des de Madrid un cinema arriscat i perifèric (lingüísticament i cinematogràficament).

Dos premis per a 'Un amor'

Un amor ha pescat un premi menor (el de l'associació Feroz d'informadors cinematogràfics) i un del palmarès oficial: millor intèrpret de repartiment per a Hovik Keuchkerian, el veí amb qui Laia Costa té una relació inesperada i inexplicable al film d'Isabel Coixet. Keuchkerian no té ni el físic ni el currículum típic d'un actor espanyol: nascut al Líban, excampió de boxa, poeta i monologuista, va deixar tothom bocabadat amb el seu paper a la sèrie Antidisturbios, on també hi era l'actriu Vicky Luengo, membre del jurat d'aquesta edició. El premi a Sant Sebastià confirma el talent i la presència magnètica d'un actor diferent que va dedicar la seva Concha de Plata a "l'entrenadora de l'equip" Isabel Coixet, "una crac absoluta".

No podia faltar al palmarès el cinema d'argentí, la cinematografia que més rialles i bones sensacions ha deixat aquesta edició: la comèdia filosòfica Puan, de María Alché i Benjamín Naishtat, s'ha endut el premi al millor guió i també el de millor actor per a Marcelo Subiotto, ex aequo amb Tatsuya Fuji, protagonista del drama japonès sobre la demència Great absence. El llistat de premis de la secció oficial el completen la Concha de Plata a la millor direcció per al dama taiwanès sobre els últims dies d'una parella madura Un viaje en primavera i el premi especial del jurat per a la història d'abusos sexuals ambientada a Groenlàndia Kalak.

Fora de competició, també va haver-hi premis per al cinema català: el premi Dunia Ayaso per a Creatura d'Elena Martín, el Sebastiane per a 20.000 especies de abejas i, sobretot, el del públic per a La sociedad de la nieve de J.A. Bayona, que ha aconseguit la puntuació més alta de la història del festival. Això sí, els 50.000 euros del premi no seran per a Netflix ni per a les productores del film, sinó per a la biblioteca uruguaiana Nuestros Hijos, fundada per tretze mares de víctimes mortals de l'accident dels Andes del 1972.