El Clownia reparteix festa i consciència

BarcelonaSant Joan de les Abadesses acull a partir de demà i fins dissabte la tercera edició del Clownia, el festival que organitzen els Txarango, que aquest cop no hi actuaran perquè s’han pres un any sabàtic per preparar un disc que volen crear “en la proposta, no en la protesta”, segons explica el cantant del grup del Ripollès, Alguer Miquel. “No té sentit que el Clownia visqui dels Txarango, però la filosofia del cartell no ha canviat”, diu Miquel, que reconeix que volien saber què passaria amb el festival “sense el ganxo del grup”. Les previsions són bones, perquè segurament s’arribarà als 5.000 espectadors del 2015.

La fórmula no ha canviat. “Volem que el festival tingui un caràcter vitalista i festiu”, diu Miquel. Per això hi ha “bandes de casa del panorama festiu, les més consolidades i les més emergents”, com ara Els Catarres, Itaca Band, Oques Grasses, La Raíz i Doctor Prats. “També hi ha bandes de fora que hem anat coneixent pel món -explica Miquel-. I aquest any hem buscat un cap de cartell que, tot i que no és un nom que vengui moltes entrades, per a nosaltres és un gran cap de cartell que escapa a la mida del festival”. Parla de Tiken Jah Fakoly, l’artista de Costa d’Ivori que fa tres anys va signar un dels concerts més memorables del festival Cruïlla.

El Clownia és un festival “ajustadament sostenible”. “El seu motor no és econòmic. El podem fer perquè tenim el suport de l’Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses -hi aporta 30.000 euros- i d’Estrella Damm. Si un any va malament, ho assumirà el grup, que per això el tenim: per fer coses i perquè surtin coses”, diu Miquel.

“Els europeus som un desastre”

A més de la programació musical i escènica, aquest any el Clownia incorpora l’Espai Consciència, “una fira d’entitats i col·lectius” que acollirà xerrades i tallers en què tindrà “molt de pes” l’experiència dels Txarango al camp de refugiats d’Idomeni. A més, han creat una samarreta solidària per donar suport a la feina de la plataforma Stop Mare Mortum. Segons Miquel, no es tracta tant que la gent sigui conscient de la situació dels refugiats, “perquè ja ho saben”, com d’entendre que “el camí per solucionar-ho és molt curt i molt ràpid”. “És tan fàcil com que la tramitació del dret d’asil no sigui una concessió estatal, sinó municipal. Els partits catalans que es presenten a les eleccions espanyoles podrien fer feina però no ho fan. No hi ha voluntat dels polítics, ni prou pressió social. No se’ls està demostrant als polítics que ens importa. Ja ho pagarem, això, els europeus. Som un desastre”, diu.