Tot el que es pot aprendre d'un cos nu

Barcelona."Si un vol ser artista, hauria d'aprendre a dibuixar al natural. Independentment de quin serà el seu camí. Només es pot transgredir quan es coneix", afirma Juan José Lahuerta, cap de col·leccions del MNAC. Observant un cos nu s'aprèn "com mirar, com agafar el llapis, la força que s'ha de fer sobre el paper, com tornar a mirar, corregir...", afegeix Lahuerta. Un cos no és només un cos, hi ha un esquelet, la carn, els músculs, la pell. És tot un sistema d'articulacions i estructures. "Quan es dibuixa al natural hi ha una conversa amb la persona que fa de model. És un exercici físic i intel·lectual", detalla Lahuerta.

El MNAC va recuperar fa poc la tradició de la pràctica artística dins les sales del museu. Amb el Cercle Artístic de Sant Lluc com a aliat, des de l'any passat ofereix els tallers Obres sota el llapis . Són una sèrie de sessions de dibuix al natural, a partir d'escultures de la col·lecció i amb l'ajuda d'un model. Amb aquests tallers es vol reivindicar la pintura natural, que les últimes dècades ha estat arraconada.

Però el museu no és ni de lluny l'únic espai on es pot exercitar ment i mans mirant un cos nu. El Cercle Artístic de Sant Lluc, a Barcelona, ofereix la possibilitat de dibuixar amb models des de les deu del matí fins a les vuit del vespre. Hi ha models de tota mena. "No es tracta de dibuixar models arquetípics. Tenim persones grans, joves, obeses, primes...", explica el president del Cercle, Lluís Utrilla. La model preferida d'Agustín Incicco, de 40 anys, és la Muntsa. Ho és perquè és desinhibida i això dóna molt de joc. Incicco va estudiar belles arts a l'Argentina, però assegura que ha après a dibuixar al Cercle Artístic de Sant Lluc. "Puc venir matí i tarda i dibuixar amb una model. Aquesta possibilitat no la tenia a la universitat. Allà tot era més conceptual. És una tradició que s'ha perdut", explica.

Incicco, que està a punt d'inaugurar una exposició a Florència, defensa la necessitat de practicar el dibuix al natural sempre, no només quan un artista s'està formant. "És un entrenament, has d'exercitar la mirada i la sensibilitat de la mà", diu. Aquest artista argentí també fa de model. Afirma que es pot captar de seguida si és un model professional o es dedica professionalment a l'espectacle. "Ho saps per l'actitud, per la manera sensual com es mou dalt d'una tarima. Has de saber bellugar-te, no pots limitar-te a reproduir una postura, sinó que has d'interpretar un personatge i fer que els altres s'ho creguin. Ser natural? No hi ha res natural a mostrar-se despullat davant tot de gent", diu.

El cos com a crítica

Carlos García, de 31 anys, pràcticament va cada dia, des de fa nou anys, al Cercle Artístic de Sant Lluc. Ell es declara apassionat per tot el que és clàssic. "Vaig començar a venir aquí per aprendre. La figura humana és la més perfecta. Dibuixant-la aprens moltíssimes coses", assegura.

El nu clàssic ha desaparegut de l'art actual. Pràcticament ningú dibuixa imatges idíl·liques i eròtiques de molsuts i temptadors Venus i Eros. Aquells cossos sensuals, que tant entusiasmaven l'aparentment puritana burgesia del segle XIX, han acabat formant part del passat. Ara triomfen els cossos deformes que transmeten la visió crítica que té l'artista davant el món. El primer provocador, l'home que va marcar un abans i un després en la història de l'art, va ser Édouard Manet, al segle XIX, amb Olympia . Va rebre crítiques ferotges. La seva obra va ser descrita com a horrible i escandalosa. La seva Olympia no era una guapa canònica i era massa moderna per a l'època. Manet havia destruït el perfil eròtic de la pintura. El seu nu mira als ulls.

Hi ha obres trencadores, com Mothers de Margi Geerlinks, en què una àvia dóna el pit a un nadó. A L'àngel de l'anatomia , Leonor Fini es mostrava descarnada: tot són ossos. També Francis Bacon provocava amb els seus cossos torturats. Però independentment de quin sigui el corrent artístic que s'esculli, museus i acadèmies defensen la vigència de la pintura natural.

Al setembre va obrir les portes la Barcelona Academy of Art, que compta amb el Museu Europeu d'Art Modern com a aliat. Aquest centre defensa l'art clàssic academicista, com a programa pedagògic útil per a qualsevol disciplina creativa. Reivindiquen aprofundir en el dibuix. "Hi ha coneixements que s'estan perdent. Nosaltres ensenyem l'ofici. No es pot aprendre dibuixant sis hores a la setmana. És necessari practicar molt més. Recuperem la tradició docent del segle XIX. Amb la pintura al natural s'aprèn encaix, proporcions, clarobscurs... La figura humana és l'element més complicat. La pell, per exemple, és complicadíssima, perquè té molts tons; la cara és el més expressiu que hi ha", explica el director de la Barcelona Academy of Art, Jordi Díaz.

Cercle Artístic de Sant Lluc: de l'art com a missió religiosa a la resistència catalanista

"Són 120 anys d'història, 120 anys de resistència i d'actualitzar-nos", explica el president del Cercle Artístic de Sant Lluc, Lluís Utrilla. Si hi ha una paraula que Utrilla repeteix és llibertat . "Aquí la gent ve a dibuixar, quan i com vol, i com pot. Sant Lluc no és una escola, ni un museu, ni una sala d'exposicions. És una contradicció", resumeix.

Sant Lluc, amb seu a Ciutat Vella, acaba d'obtenir la Medalla d'Or d'entitats de l'Ajuntament de Barcelona. La seva història és dilatada. Va néixer l'any 1893, quan un grup d'artistes, entre els quals hi havia Alexandre de Riquer i Joan i Josep Llimona, van apartar-se del Círculo Artístico perquè el consideraven massa bohemi. Aspiraven a crear una comunitat en què l'art era pràcticament una missió religiosa. Amb el temps, i amb artistes com Gaudí, Puig i Cadafalch, Eugeni d'Ors i Folch i Torres, va treballar sobretot en el foment de la cultura catalana. El 1936 va ser obligat a tancar les portes pels seus orígens confessionals i no va tornar a obrir fins al 1951.

"Sant Lluc forma part d'aquestes institucions, petites, potser centenàries algunes, d'altres creades en temps recents, que som imprescindibles per a la cultura catalana, i avui molt més", explica Utrilla. En l'actualitat ofereix desenes de tallers a la setmana, cursos i conferències, i és també una sala d'exposicions.