Arqueologia
Cultura 04/04/2023

Cent anys del descobriment de la necròpolis de Tàrraco: el gran testimoni de la vida als suburbis

Tarragona prepara activitats culturals per celebrar l'efemèride

3 min
Imatge actual de la Necròpolis de Tàrraco

TarragonaEls obrers estaven cavant per preparar el terreny on s'havia de construir la fàbrica de tabacs de Tarragona. Treballaven a prop del riu Francolí, lluny del centre de la ciutat. Era l'any 1923. De sobte, un d'ells va trobar el que semblava una resta romana i després en va aparèixer una altra. Encara no ho sabien, però aquells operaris eren sobre un gran cementiri de l'època romana. Per ser més precisos, del moment en què aquest gran imperi havia pactat amb una nova religió que venia d'Orient, el cristianisme, i començava a deixar de banda (i empaitar) la resta de creences.

"Una part d'aquell jaciment va quedar sota la fàbrica, però del 1923 al 1935 es va seguir excavant. Va ser una feina molt important de la qual nosaltres encara ens alimentem, tant en l'àmbit de la recerca com de visites turístiques", valora la historiadora Mònica Borrell, directora del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT). De fet, el jaciment està considerat l’àrea funerària tardoromana a cel obert més important de l’Occident romà i se li atribueix una importància cabdal per als estudis sobre el procés de cristianització de la Tarragona romana.

Els treballs d'excavació de les restes romanes

Han passat 100 anys des d'aquell descobriment i, en un aniversari tan important, hi ha motiu per a la celebració: gràcies a la generosa guardiola dels fons Next Generation europeus, es destinaran set milions d'euros per fer una rehabilitació integral d'aquesta gran necròpolis. Fins ara s'havien anat fent "intervencions parcials", explica Borrell, però cap com la que ara es preveu. Si tot va com ha d'anar, les obres es podrien licitar l'any vinent i executar-se durant els anys 2025 i 2026.

Per celebrar l'aniversari i també la inversió, que es va anunciar el 2022, el MNAT ha preparat juntament amb altres institucions una sèrie d'activitats que començaran aquest maig i s'estendran fins a l'estiu, dins el marc de Tàrraco Viva. S'està preparant un espectacle que vol recrear com era la vida en aquest suburbi, allunyat de les muralles de la gran Tàrraco. I és que el jaciment permet imaginar com eren les vies d'entrada a la gran ciutat, les cases suburbanes, els tallers artesanals... També es farà una recreació en forma de monòleg d'un dels obrers que, ara fa cent anys, van fer la descoberta.

Amb aquesta inversió, el ministeri de Cultura i Esports, que és el gestor de l'espai, vol restaurar l’edifici de la necròpolis i de les cobertes dissenyades per Pérez Piñeiro per protegir la zona arqueològica, recuperar la zona enjardinada i els accessos i planejar una nova museografia.

Els primers romans cristians

"Aquest jaciment té un valor que ningú ha qüestionat al llarg d’un segle", celebra Borrell. I és que la troballa ha permès veure com eren els ritus dels primers romans cristians. És a partir del segle I dC que el cristianisme es va estenent per l'Imperi Romà, i la necròpolis paleocristiana de Tarragona data dels segles III i V dC. "És un procés d’assimilació que dura segles", explica Borrell. Els romans respectaven qualsevol creença. Es podia venerar qualsevol déu, sempre que es respectés el culte a l'emperador del moment. Va funcionar així fins que va arribar el cristianisme, que negava la resta de déus. Quan l'Imperi Romà assumeix la nova religió, els ritus comencen a canviar: "Els romans també incineraven, però amb el cristianisme aquesta pràctica es va perdent", diu Borrell. Els prop de 2.051 enterraments documentats a la necròpolis tarragonina permeten comprovar que "el ritu era totalment romà, que parlaven llatí i que anaven adoptant la nova religió", assegura la historiadora.

stats