Teatre
Cultura 14/07/2021

'La casa de los espíritus' arriba al Grec com "una lliçó de tolerància"

Carme Portaceli dirigeix el clàssic d'Isabel Allende protagonitzat per Carme Conesa i Francesc Garrido

2 min
Una escena de 'La casa de los espíritus' amb Carmen Conesa i Miranda Gas

BarcelonaL'adaptació teatral de La casa de los espíritus, la novel·la d'Isabel Allende, dura tres hores i quart, però Carme Portaceli assegura que "passen volant". Després de fer temporada a Madrid amb un èxit fulgurant, el muntatge dirigit per Portaceli arriba aquest diumenge al Teatre Grec, on també es representarà dilluns. L'espectacle, amb adaptació d'Anna Maria Ricart, està protagonitzat per Francesc Garrido i Carme Conesa, que es posen a la pell de dos dels personatges més mítics ideats per l'escriptora xilena: Esteban Trueba i Clara del Valle. "És fascinant com Allende fa la comparació entre el món d'Esteban, amb una família estructuralment dura i patriarcal, i el de la Carmen, que és progressista i creu que tothom pot ser qui vulgui. S'enamoren profundament, comencen una vida junts i a poc a poc l'Esteban es va tornant més civilitzat", afirma Portaceli.

El muntatge ressegueix la vida de les quatre generacions de la novel·la en una posada en escena minimalista per fer descansar en els actors pràcticament tot el pes de la funció. "Cadascun d'ells ha de tenir el recorregut interior del seu personatge escrit a foc, perquè es fan grans a l'escenari", subratlla la directora de l'obra. Al costat de Conesa i Garrido hi ha vuit actors més: Jordi Collet, Inma Cuevas, David Fernández, Gabriela Flores, Miranda Gas, Borja Luna, Pilar Matas i Guillermo Serrano.

"Hem seguit força la novel·la, però comencem gairebé al final i després l'espectacle va endavant i endarrere. Mostra com van passant les generacions i com van canviant les dones que l'habiten", explica Ricart. Portaceli destaca el feminisme que destil·la la peça i la capacitat d'empatia de les protagonistes. "Acaben canviant l'Esteban i ell és més feliç", diu la directora, que defineix l'obra com "una lliçó de tolerància" i alhora un text "d'una bellesa indescriptible".

"D'on surten tants feixistes?"

Tot i que la història de La casa de los espíritus ressegueix una constel·lació familiar, les dones són la columna vertebral del muntatge. "Elles marquen el pas dels anys i les diverses maneres de veure el món", destaca Ricart. L'obra plasma com el país es va desintegrant arran del cop d'estat de Pinochet i com aquests fets impacten en la família. "En un moment es pregunten: «D’on surten tants feixistes de la nit al dia?» És una pregunta que també ens fem ara nosaltres", apunta Ricart, i Portaceli afegeix: "Si rasques una mica la pell, de sota en surt el nazi. Ara ens han donat permís de rascar perquè surti la bèstia, però aquesta sempre hi ha sigut".

L'espectacle manté el punt de partida de la novel·la, quan una neta troba els diaris de la seva àvia i decideix escriure la història familiar. També s'impregna del realisme màgic que caracteritza el clàssic i que, segons Ricart, "no és res més que una altra manera de mirar el món". Després d'aquestes dues funcions al Grec, La casa de los espíritus tornarà a Barcelona al novembre per fer temporada al Teatre Romea.

stats