Les cartes de Companys en defensa pròpia
El 1931 La Publicitat va relacionar Lluís Companys amb un tèrbol empresari. Indignat i dolgut, escriu a Macià i presenta la dimissió. Una exposició mostra la correspondència inèdita entre els dos polítics.
BARCELONA.Indignat, ofès, ferit, cansat i capficat en una idea: dimitir de manera "irrevocable" de la presidència de Minoria Catalana i d'Esquerra. "He decidit abandonar els càrrecs públics que tinc, amb el propòsit de no presentar-me més", escrivia afligit l'aleshores regidor d'Esquerra Republicana Lluís Companys al president Francesc Macià. "No tinc força per a patir més. Per altra banda així dedicant temps al despatx podré refer la meva situació econòmica que bé ho necessita com tots saben. Jo no serveixo per defensar-me d'aquesta mena de procediments d'atac. Voldria tapar-me els ulls i no saber res de res", afegeix. La carta porta la data del 17 de novembre del 1931 i el segell de l'Ajuntament de Barcelona. En una altra missiva manuscrita expressa la seva fidelitat a Macià: "Vós sabeu, president, que res he fet, que tot us ho he dit, que he seguit els vostres consells". Les acusacions que tant colpeixen Companys les llança el diari La Publicitat. Al rotatiu el relacionen amb el tèrbol empresari francès Lazare Bloch.
Les dues cartes són inèdites i les acaba de comprar l'Ajuntament de Barcelona, amb altres documents com correspondència de Niceto Alcalá Zamora i Lluís Nicolau d'Olwer, a la Llibreria Balagué per 8.500 euros. La correspondència s'exhibirà, per primera vegada, en l'exposició Retrats Companys , que es podrà veure a partir d'aquest dilluns, 15 d'octubre, al castell de Montjuïc, quan es compleixen 72 anys del seu afusellament.
En les dues missives es traspua la personalitat d'un Companys irat i fatigat, i ofereixen una altra visió d'una relació complexa: la que va mantenir amb el carismàtic president Francesc Macià, l'Avi . El cap de Minoria Catalana les escriu set mesos després d'haver proclamat la República des del balcó de l'Ajuntament de Barcelona. "Més que revelar un fet històric inèdit, les cartes mostren un Companys molt humà. Quan llegeixes com reacciona i com escriu, quasi et pots posar a la seva pell", explica el director de Patrimoni, Museus i Arxius de l'Ajuntament de Barcelona, Josep Lluís Alay.
El consistori no vol que cartes com les que acaba d'adquirir, i que la Llibreria Balagué de Barcelona anunciava per internet, vagin a parar a mans d'un arxiu privat i siguin inaccessibles al públic: "Ens proposem recuperar tota la documentació que puguem i que forma part del nostre patrimoni", emfatitza el regidor de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Ciurana.
Des de la proclamació de la República, el 14 d'abril del 1931, fins al 31 de desembre del 1933, que és proclamat president, Companys ocupa tota mena de càrrecs representatius o de govern, sempre al servei d'Esquerra Republicana: alcalde de Barcelona durant unes hores, governador civil durant unes setmanes, diputat a les Corts, cap de Minoria Catalana i element decisiu en la tramitació parlamentària de l'Estatut del 1932, diputat i president del Parlament de Catalunya i, fins i tot, ministre de Marina. En aquell moment els diputats catalans fan front comú per aconseguir l'aprovació de l'Estatut a Madrid, però entre els partits catalanistes hi ha lluites intestines.
És en aquest moment convuls que el periodista Manuel Brunet publica a La Publicitat , el diari del Partit Catalanista Republicà, l'escàndol que relaciona Lazare Bloch amb Companys. Aquest empresari, d'origen francès, es planta a Barcelona el 1931 i s'entrevista amb diferents polítics catalans. A tots els ofereix la possibilitat de col·locar en el mercat francès títols del deute públic emesos per l'Ajuntament. Amb la previsible devaluació de la pesseta, Bloch assegura que en poden sortir beneficiats. Els polítics, entre els quals l'alcalde de Barcelona, Jaume Aiguader, parlen amb ell, fins i tot el conviden a dinar, però ningú cau en el parany.
La Publicitat , flagell d'Esquerra Republicana, treu molt de suc d'aquestes trobades i dispara directament contra Companys. La seva reacció és visceral. Escriu un editorial al diari que dirigeix, La Humanitat , titulat "Contra la xurma": "Davant d'aquest miserable atac, la meva sensibilitat moral i la meva història de sacrificis polítics a la llum del dia m'han causat una primera sensació de fàstic i una profunda i inexplicable pena".
La seva indignació també la fa arribar a Macià, a través de les dues missives que el públic podrà veure a Retrats Companys ,al castell de Montjuïc. L'exposició mostra, per primera vegada, 52 imatges que van captar entre el 1931 i el 1938 reporters gràfics com Josep Domínguez, Josep Maria Sagarra, Carlos Pérez de Rozas i Agustí Centelles. Centelles va immortalitzar el president Companys quan va arribar a Barcelona, després de mesos empresonat al Penal de Santa Maria pels Fets d'Octubre. Hi ha també la cèlebre imatge de Companys al balcó de l'Ajuntament de Barcelona, amb una plaça de Sant Jaume atapeïda de gent cridant "Visca la República!"
"Amb aquesta exposició volem apropar la figura de Companys a la gent, recordar com era, la seva expressió en diferents situacions de la vida quotidiana", afirma Alay. Dilluns es farà l'ofrena floral al president que, després d'un simulacre de procés judicial, va ser condemnat a mort. Companys va entrar en capella el 14 d'octubre del 1940 a la nit. Hores després va ser la víctima número 2.761 entre els afusellats pel franquisme a Catalunya.
