Carlota Gurt: "Malgrat estar envoltats de gent, sempre estem sols"
L'escriptora debuta en la novel·la amb 'Sola', la història d'una dona que s'aïlla del món
BarcelonaCarlota Gurt (Barcelona, 1976) encara païa el triomf fulgurant del seu debut literari –el recull de contes Cavalcarem tota la nit, premi Mercè Rodoreda 2020– quan va topar amb els dubtes propis de la creació d'una primera novel·la. "Tenia la sensació de no saber cap on anava, de tenir poc ofici. Com faig una novel·la si només sé fer contes?", explica l'escriptora. Malgrat les incerteses, va tirar endavant guiant-se per la solitud, que és el batec de Sola (Proa / Libros del Asteroide), una novel·la que acompanya la Mei en el retorn a la seva llar d'infantesa, una casa al mig del bosc on s'instal·la per escriure. A través d'ella, Gurt dibuixa una dona que veu com els pocs vincles amb altres persones es van esborrant en un declivi imparable.
"És la història d'un naufragi i de la supervivència, però sense mar. La solitud no és innòcua, ens transforma", diu. La Mei deixa enrere un marit abnegat i un fracàs laboral per submergir-se en l'aïllament absolut i per descobrir-se a si mateixa. "És una dona sense pares, sense fills, sense marit i sense amics. M'adono que la solitud ens passa a tots, que és una qüestió vital i existencial –reflexiona–. Malgrat estar envoltats de gent, sempre estem sols, ningú ens entén mai". L'experiència de la Mei reflecteix també la solitud sexual: "És tristíssima i, tal com la patim les dones, molt difícil de comunicar".
El mirall de 'Solitud'
Escrita en primera persona simulant un dietari, Sola avança com un compte enrere cada vegada més frenètic. El relat arrenca l'abril, "185 dies abans", i el lector no sabrà quin és aquest fet decisiu que defineix el moment zero fins a les últimes pàgines. "L'única cosa que volia explicar és el darrer dia. El compte enrere genera tensió i expectatives, és una llarga explicació per entendre com la Mei arriba fins on arriba", apunta. El llibre fa un triple joc metaliterari i s'enllaça amb Solitud de la Víctor Català: la novel·la que està escrivint la Mei és alhora la novel·la de Gurt, que s'emmiralla en el clàssic, n'adopta l'estructura i hi transposa alguns personatges. La protagonista lloga la casa a en Manel, un home barroer i inquietant que recorda el personatge de l'Ànima, i estableix un lligam poderós amb en Flavi, un pagès seductor amb aires del Gaietà de Solitud. "Cap al final, fins i tot hi he inclòs frases literals de Solitud, però qui no l'hagi llegit no passa res, pot entrar igualment a la novel·la", diu Gurt.
Un dels personatges que es desvia de l'esquema de Solitud és el de la mare de la Mei. Des del punt de vista de la protagonista és "una dona egocèntrica, molt preocupada per la bellesa, que va abandonar emocionalment la filla; li donava moltes coses, però no li donava amor", assenyala l'autora. El rancor que sent la Mei per ella l'allunya de qualsevol possibilitat de redempció: "Té una ferida emocional profunda, que potser no es correspon del tot amb la realitat".
La natura, una força poderosa
Igual que al llibre de la Víctor Català, la natura i la muntanya s'alcen com un personatge poderós en la història de la Mei. A mesura que es va quedant sola, la protagonista se sotmet cada vegada més a la pròpia animalitat, que l'autora relata amb una veu narrativa apassionada. "És intensa, en soc conscient", afirma Gurt, a qui li preocupa "la bellesa del llenguatge" i alhora no vol caure en "un excés d'èmfasi estilístic". De Solitud també n'ha xuclat la idea d'alternar llegendes amb la trama principal de la història. "Algunes estan inserides al mig, d'altres estan més amagades", destaca l'escriptora, a qui li interessava "el valor simbòlic i el to de rondalla popular" d'aquestes petites històries.
Gurt va escriure Sola en paral·lel amb els relats de Cavalcarem tota la nit, i per això els dos llibres "són cosins i tenen imatges en comú". Per a l'escriptora, "els contes són un guaret mental" que li permeten distanciar-se de la novel·la durant el procés de creació. L'estratègia li ha funcionat tan bé que ja l'ha replicat: ara està preparant una segona novel·la sobre la memòria com a mecanisme de supervivència que escriu simultàniament amb nous relats. "M'han donat la Beca Montserrat Roig, una beca d'escriptura de la Generalitat i la dels Premis Barcelona. Alguna cosa he de fer, amb tot això!", bromeja.
Compra aquest llibre
Fes clic aquí per adquirir 'Sola' a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.
