Carla Rovira porta la mort en safata al Teatre Lliure

Barcelona"Sembla que la mort està molt de moda aquests dies al teatre, i ens va molt bé", diu fent broma el director del Teatre Lliure, Juan Carlos Martel, abans de presentar el nou espectacle de Carla Rovira. Els últims mesos les sales catalanes s'han trufat de propostes sobre la mort com ara La mort i la primavera, de Mercè Rodoreda (estrenada al Teatre Nacional de Catalunya); Rita, de Marta Buchaca (que parla de l'eutanàsia i va fer temporada a la Sala Beckett), i Aquest país no descobert que no deixa tornar de les seves fronteres cap dels seus viatgers, d'Àlex Rigola (que ha passat pel festival Temporada Alta). A aquests muntatges s'hi sumarà, del 5 al 22 de desembre al Teatre Lliure, Posaré el meu cor en una safata. La nova creació de Carla Rovira explora la mort tant des del punt de vista individual com social i forma part dels ajuts a la creació Carlota Soldevila, el programa de residències artístiques del Lliure.

Rovira va sentir la necessitat de parlar de la mort a escena després que un tiet seu morís. "Del meu entorn, va ser la primera persona de la seva generació que moria. Durant tota la vida només he sentit relats negatius de la mort, però a partir d'aquella experiència vaig començar a preguntar-me per què ens diuen sempre que és tan horrorosa", explica Rovira, que en espectacles anteriors ha parlat de la memòria (Màtria), les violències sexuals (Aüc o el so de les esquerdes) i la llibertat d'expressió (Calla, Hamlet, calla).

A Posaré el meu cor en una safata, la dramaturga i directora s'endinsa en com les persones ens enfrontem a la mort tant de manera individual com col·lectiva. Per plasmar mirades des de prismes diferents, Rovira ha entrevistat des d'una astrofísica fins a una metge d'urgències i una infermera de cures pal·liatives. A partir d'aquests materials ha construït el muntatge seguint un procés de creació col·lectiva amb els intèrprets Marta Aran, Laura Blanch, Ramon Bonvehí, Marc Domingo, Erol Ileri i la mateixa Rovira. "Té una base documental, però no és teatre documental –matisa Rovira–. Volem reflexionar sobre la manera com s'encara la mort com a societat i individualment".

Mos Maiorum dissecciona les masses

La segona pota del programa d'ajuts a la creació Carlota Soldevila del Lliure la configura Mos Maiorum, que de l'11 al 22 de desembre presentarà un work in progress titulat Turba. La companyia treballa en una peça sobre la mobilització de les masses i el comportament humà en grup. L'interès per aquesta qüestió els va sorgir davant "l'extrema dreta disparada a Europa, les manifestacions massives a llocs diferents i l'auge dels populismes de diverses ideologies", explica Ireneu Tranis, membre de la companyia.

Habituals del teatre documental i verbatim, Mos Maiorum va engegar un seguit d'entrevistes a antropòlegs, policies antidisturbis i experts per donar forma a l'espectacle. "Hem arribat a la conclusió que la humanitat es mou en moviments de massa i que som gregaris. L'individualisme és una ficció", subratlla Tranis. Al Lliure mostraran les entranyes del procés de creació amb dues parts del futur espectacle que es podran veure gratuïtament. La residència de la companyia culminarà el 2020 amb el muntatge acabat.

A banda d'aquestes dues propostes escèniques, el teatre també acull dues residències creatives d'intercanvi en col·laboració amb la Hammana Artist House del Líban. D'una banda, la fotògrafa libanesa Myriam Boulos farà una estada al Lliure amb el projecte Aphrodites, a través del qual qüestiona els models de gènere imposats a la societat. De l'altra, Joan Aguiló i Catalina Inès han viatjat al Líban amb Herois anònims, una proposta de creació que dona a conèixer la identitat local a través de l'art. A més, Magda Puig farà un projecte artístic amb alumnes de l'Institut Joan Fuster, en una iniciativa que forma part del programa Creadors en residència de l'Institut de Cultura de Barcelona i el Consorci d'Educació de Barcelona i amb el qual col·labora el Teatre Lliure.