El ‘Cançoner popular de Mallorca’ torna a ser complet

Palma“Amb aquesta publicació, Mallorca pot exhibir tres monuments que perpetuen, amb unes dimensions no igualades per cap altra regió hispànica, la triple manifestació verbal de l’esperit del nostre poble: la llengua, les llegendes i la poesia de la terra”. Aquestes paraules, escrites per Francesc de Borja Moll al seu Assaig d’estudi preliminar del volum primer del Cançoner popular de Mallorca, l’obra magna del franciscà Rafel Ginard Bauçà (Sant Joan, 1899 - Artà, 1976), prenen avui una especial rellevància. En esmentar els “tres monuments”, el filòleg menorquí es refereix al Diccionari català-valencià-balear (la llengua), a les Rondalles (les llegendes) i al mateix Cançoner (la poesia de la terra). El fet és que, de fa una llarga dècada, el Cançoner popular de Mallorca, obra en quatre volums que recull més de 20.000 cançons conservades per tradició oral a l’illa, tenia el primer exhaurit. Aquesta setmana, la Institució Francesc de Borja Moll, que continua la tasca de l’extinta Editorial Moll, ha presentat la reedició d’aquest primer tom, que va aparèixer originalment al voltant de Nadal del 1966 i del qual s’havien fet fins ara dues edicions de 2.000 exemplars cada una. Aquesta n’és la tercera.

Caterina Valriu i Miquel Sbert, dos dels grans experts en el Cançoner del pare Ginard, consultats per aquest diari, coincideixen a qualificar de “notícia excel·lent” la reedició d’aquest volum primer, no només perquè és el que recull les cançons amoroses (la temàtica més abundant, més de 5.000), sinó sobretot per dos motius essencials: el volum primer conté el valuós estudi preliminar de Francesc de B. Moll i, d’altra banda, perquè ara el Cançoner popular de Mallorca ja torna a ser complet a les llibreries. Si a aquest fet hi sumam la labor d’estudi, difusió i digitalització (Cançoner 2.0) que es du a terme des de la Casa Museu Pare Ginard de Sant Joan, una de les tres que gestiona la Fundació Mallorca Literària, amb una museografia basada en el Cançoner i la coproducció amb La Perifèrica del documental La feina que no s’acaba mai. El cançoner de Rafel Ginard, presentat enguany, tenim una visió força completa de l’home i de l’obra.

Història viva

Segons va escriure el mateix Rafel Ginard, “el Cançoner és la història viva dels nostres pobles sota tots els aspectes; és poesia, no acadèmica, llepada, untuosa i pentinada, sinó rude i plena de brava sang. És un inestroncable dipòsit de lèxic substanciós. És el poema de Mallorca, on tot hi és, fora el paisatge, perquè el poble, fins aquí, encara no l’ha descobert”. Una definició que completà Moll amb aquestes paraules: “La incultura és rude, franca i agosarada, i el que caracteritza les coses populars és aquesta rudesa i gosadia, aquesta fortor d’humanitat”.

Entre el folklorista i el filòleg varen fer una tasca monumental. En aquest sentit, Caterina Valriu destaca que “el pare Ginard va dedicar tota la seva vida a l’arreplegada de cançons populars”, una tasca que qualifica “de gran volada”; “aleshores, l’únic editor de Mallorca que la podia emprendre era, sens dubte, Moll”, de qui destaca que en va fer una catalogació sistemàtica, l’estudi preliminar “aprofundit i complet” -el qual “continua d’obligada consulta i referència a la Universitat i no ha estat superat per cap altre investigació posterior sobre aquest recull”- i la mateixa edició dels quatre volums. Per Miquel Sbert, “l’encert del pare Ginard d’encarregar la reelaboració, comentari i edició del gran Cançoner popular de Mallorca a Moll va ser total. El gran filòleg ciutadellenc es proposà (segons escriu el mateix Moll) ‘donar una estructura adequada per facilitar-ne el maneig i l’estudi’, a més de capgirar el sistema d’ordenació que Ginard havia donat provisionalment”.

El volum primer, ara reeditat, és, com dèiem, el de les cançons amoroses. Francesc de Borja Moll, qui analitza les cançons des de nombrosos caires, afirma que “el llenguatge de les cançons populars té, en general, un to de normalitat dins la bona mallorquinitat: vull dir que la tònica general del llenguatge cançonístic, per a un coneixedor de la pagesia, és un mallorquí correcte i normal: el mallorquí que parla un pagès d’avui”.

Cançons amoroses

Quant a les cançons amoroses -recollides en capítols que van des de l’absència fins a les cançons de picat, passant per l’amor i per la mort, el desig, la lloança de la bellesa, el sofriment, el festeig o l’omnipresent gelosia-, el filòleg remarca que, “davant l’amor humà, el sentiment de l’home primari és tan intens i s’expressa tan bé com en l’home més refinat, i arriba a adquirir dimensions poètiques molt considerables”.

Amb el Cançoner a les mans

Rafel Ginard fulleja la primera edició del seu ‘Cançoner popular de Mallorca’. A la imatge de dalt, Francesc de B. Moll escriu a Ginard per proposar-li’n l’edició.