Art
Cultura 22/02/2023

El 'cadàver' de Picasso descansa a Arco

Eugenio Merino converteix l'estand de la galeria ADN a la fira d'art en una capella ardent

7 min
L'escultura mortuòria de Pablo Picasso a la galeria ADN a Arco

MadridPicasso ha mort, visca Picasso! Després de presentar obres polèmiques com una escultura de Franco dins una nevera, l'escultor Eugenio Merino ha convertit l'estand de la galeria barcelonina ADN a la fira Arco en la capella ardent del pintor malagueny amb l'escultura Aquí va morir Picasso, un ninot hiperrealista que representa el cadàver de l'artista malagueny. "És un treball del 2017 que hem volgut reactivar amb motiu del cinquantè aniversari de la mort de Picasso", diu el galerista Miguel Ángel Sánchez. El preu de l'escultura és de 45.000 euros i la de la fira és la segona de tres exemplars. El tercer el farà Merino després de vendre aquest.

'Aquí va morir Picasso', d'Eugenio Merino, a Arco.

La 42a edició d'Arco ha arrencat aquest dimecres i hi participen 211 galeries de 36 països, un 66% de les quals són galeries internacionals. Malgrat tot, la Celebració Picasso 1973-2023 no ha sigut un reclam prou fort perquè les galeries hi portin obres del malagueny. Per al galerista Marc Domènech, la presència escassa de Picasso i amb treballs menors s'explica per diversos factors. "Els galeristes potser han deixat les obres per a algunes de les moltes exposicions que es faran. També hem de pensar que a Arco hi ha poques galeries de mercat secundari, i que Picasso és un artista molt car", afirma Domènech. "Picasso és la columna vertebral de tot el mercat de l'art", subratlla Iñigo Navarro, de la galeria Leandro Navarro. "Hi ha tantes exposicions i tants homenatges que no he pogut trobar obra a la venda –explica el galerista–. Darrerament, s'ha demanat molt l'obra tardana de Picasso, perquè té una iconografia molt reconeixible, però l'època blava i la rosa continuen sent les més valorades, juntament amb el cubisme".

En canvi, sí que són molt més visibles els treballs de dones artistes i les reivindicacions feministes de les quals Picasso sovint és el blanc per com va tractar algunes de les seves parelles. Entre aquests treballs hi ha, també a ADN, la peça de María María Acha-Kutscher en què es poden veure dones de quadres barrocs fora de context per no saber si són autores o víctimes dels actes violents que representa l'obra. Relacionats directament amb Picasso, la sala barcelonina Rocío Santa Cruz exposa els retrats d'Orlan inspirats en els de Picasso de Dora Maar, titulats Les dones que ploren estan enfadades. Després d'Arco es podran veure a Barcelona a mitjans de març.

Un dels autoretrats picassians d'Orlan a Arco.
Autoretrat d'Orlan inspirat en els retrats que Picasso va fer a Dora Maar el 1937.

Una altra de les artistes destacades és Daniela Ortiz: a l'estand de la galeria Àngels Barcelona hi exposa els titelles d'una obra de teatre anticolonial que va representar a Bèlgica i un conjunt de pintures de petit format amb "històries de com plantes tropicals i animals en aliança amb comunitats del Sud Global es rebel·len sobre els responsables del colonialisme", com es pot llegir en la presentació del projecte. I la galeria Nogueras Blanchard torna a exposar una de les peces de Wifredo Prieto que fan córrer rius de tinta: després del got d'aigua mig ple, o mig buit, ara exposen Llauna de Coca-cola i nas de pallasso, pel mateix preu de l'anterior, 20.000 euros.

Els titelles de l'obra anticolonialista de Daniela Ortiz a la galeria Àngels Barcelona.

Coincidint amb Arco, Mujeres en las Artes Visuales (MAV), que té prop de 700 sòcies, ha fet públic un comunicat amb el qual reclama que el ministeri de Cultura compleixi el compromís adquirit amb l'associació de fer compres paritàries a la fira i anuncien una acció col·lectiva i una performance als pavellons 7 i 9 d'Ifema per denunciar "la persistent absència d'obres d'autoria femenina a la fira i les adquisicions d'aquestes obres per part dels museus".

Una de les sòcies de Mujeres en las Artes Visuales amb el vestit ple dels adhesius amb els quals reclamen unes compres d'art públiques paritàries.

Concretament, les artistes critiquen que només 13 obres signades per dones, entre més de 200, hagin incrementat les col·leccions del Reina Sofia i del Prado. El ministeri va destinar el 7% del pressupost per comprar obres de 13 dones artistes per un valor de 347.000, una xifra molt per sota dels 4,5 milions que va invertir en peces signades per homes.

'Anna van Cronenburg – Sèrie de quatre retrats femenins'.
'Artemisia Gentileschi – Dona amb garsa i colom', de Diana Larrea.

Una de les obres més punyents d'una artista, exposada a l'estand d'Espacio Mínimo, té a veure amb el Museu del Prado: Diana Larrea es va capbussar en els arxius històrics del museu i exposa versions de nou pintures del museu que eren atribuïdes a dones artistes com Artemisia Gentileschi, Anna van Cronenburg i Marietta Robusti, l'autoria de les quals avui està assignada a un home. "L'examen d'aquests inventaris i dels catàlegs antics fa que ens fem preguntes sobre la validesa que s'atorga a aquest registre escrit com a testimoni, ja que no ha sigut sotmès a la reanàlisi i al contrast minuciosos que es mereix", diu Larrea en la presentació del projecte. "La versió del Prado ja la conec", adverteix l'artista, que també es queixa que aquestes i moltes altres obres són als magatzems. "Cada quadre té la seva història –explica–, però gairebé tots els quadres coincideixen en el fet que les atribucions es van canviar. Segons el que he trobat, no hi ha cap raó per fer-ho. Dues de les pintures de sèrie d'Anna van Cronenburg estan signades, però els conservadors asseguren que la signatura no diu Anna". En el cas de la pintura d'Artemisia Gentileschi, Larrea recorda que l'atribució es va canviar als anys 70 per donar-li a un ajudant de Caravaggio, Cecco de Caravaggio. I una altra de les obres, Noia amb una rosa, inicialment atribuïda a Elisabetta Sirani, ara ho està a Guido Reni, i formarà part de l'exposició que el Prado dedicarà enguany a aquest pintor.

Chillida, Miró, Muñoz i Tàpies, entre els més cotitzats

'Dona i ocell V/X', de Joan Miró.
'Signes negres', d'Antoni Tàpies.

Pel que fa a les obres més cares, enguany, a diferència d'altres anys, són escultures, com la de Chillida que la galeria Carreras Múgica té a la venda per 3,6 milions d'euros. Es tracta d'una peça tardana sense títol d'una sèrie d'homenatges que Chillida va vendre a un col·leccionista que més endavant la va vendre a un altre, i aquest últim la va intercanviar amb el galerista Ignacio Múgica per una altra peça de Chillida. També de Chillida, Guillermo de Osma té a la venda La porta de la llibertat per 2,4 milions, mentre que a la galeria Cayón no feien públic el preu d'una escultura magnífica de Juli González del 1931 perquè ja l'havien venut.

Carreras Múgica exposa una escultura de Chillida que costa 3,6 milions d'euros.
L'escultura de Juan Muñoz que ha comprat la galerista Helga de Alvear a Arco.

Entre les obres més cares també hi ha un quadre de Lucio Fontana de més de 2 milions d'euros a Cayón; Dona i ocell V/X, de Joan Miró, a la galeria Mayoral (2 milons d'euros), una altra pintura de Joan Miró, Cap amb tres cabells davant la llum, i un Juan Gris cubista, Le nappon blanc, tots dos a la venda a Leandro Navarro per 1,6 i 1,3 milions respectivament. També han cridat l'atenció les escultures de Joan Muñoz a la galeria Elvira González i la del mateix artista a la galeria David Zwirner. Aquesta última l'ha comprat la galerista Helga de Alvear per uns 800.000 euros. I la Galeria Lelong un Tàpies del 2004, Signes negres, que costa 700.000 euros.

La Galeria Voloshyn és la primera ucraïnesa en la història d'Arco.

La primera galeria ucraïnesa a Arco

La nova edició d'Arco coincideix amb el primer aniversari de la guerra d'Ucraïna. Amb prou feines hi ha obres que la recordin, però sí que hi ha una galeria de Kíiv, la primera que participa en la fira, la Galeria Voloshyn. S'hi poden veure obres dels artistes Nikita Kadan i Mykola Ridnyi relacionades amb la invasió russa del país, i l'anterior annexió de Crimea i la guerra del Donbass, totes elles en un inquietant blanc i negre. Algunes d'elles tenen consignes com Stop Putin, Decolonize Russia i Gas embargo Russia. En una altra, unes cames negres enganxades damunt la foto d'un camp evoquen les despulles mutilades d'uns soldats. La galeria va ser un refugi antiaeri durant dos mesos entre el 24 de febrer de l'any passat i fins al maig, i l'artista Nikita Kadan hi ha viscut.

"Vam sortir d'Ucraïna la tardor del 2021 perquè teníem programades exposicions a Espanya i els Estats Units. Després va esclatar la guerra i no vam poder tornar", afirma el matrimoni de galeristes format per Max i Julia Voloshyn. "Vam decidir quedar-nos a l'estranger perquè tenim una filla petita i és perillós, i volíem continuar amb la nostra feina, així que continuem als Estats Units", subratllen. Algunes de les obres exposades van ser evacuades d'Ucraïna i portades a Madrid per carretera, mentre que unes altres els artistes les van produir en altres països d'Europa i el matrimoni en va portar una amb ells. "La majoria de les galeries a Ucraïna estan tancades, com la nostra, i estem treballant per tornar a obrir al març. Però nosaltres no hi anirem perquè els homes no poden sortir del país, i potser m'hauria d'allistar", apunta Max Voloshyn. "No ens esperàvem tenir tanta atenció dels mitjans, moltes gràcies", conclouen els galeristes.

stats