Observatori
Cultura 07/03/2023

Blanquerna, Barra, Teatre, XXII

Teatre de Barra al carrer de Blanquerna, Palma

2 min
Bàrbara Nicolau i Albert Artiaga, els protagonistes de 'Gyoza', de David Mataró

La XXII edició del Teatre de Barra duu per títol Play it Again, amb la qual cosa no és difícil esbrinar el contingut de les cinc obres seleccionades entre, més o menys, trenta aspirants. El cinema clàssic és font d’inspiració tan inesgotable com inabastable. Sigui per la causa que sigui, estam davant una de les millors collites, i no són poques, de tots els encontres s’han celebrat fins avui dia. Queden quatre dijous, a més de la final, per veure com Joan Benàssar, Xavi Núñez, Juanma Palacios i Kevin Martos, Josep Mercadal, Alfonso Morillas o David Mataró han tergiversat les emblemàtiques històries que formen part tan important de la llegenda del cinema. Anem a pams. Casablanca Josep Mercadal l’ha titulada El retorn d’Ilsa, dirigida per Àlex Tejedor, en la qual es parla del moment culminant entre Rick i Ilsa, quan s’estan acomiadant tot just abans que s’enlairi l’avió. Carme Serna i Miquel Àngel Torrens són els encarregats de substituir Ingrid Bergman i Humphrey Bogart. Es diuen, més o menys, les mateixes frases que en el clàssic, però el drama esdevé comèdia, subtil i divertida.

Convertir El setè segell en sainet també té mèrit, però sobretot gràcia, la que li posen Aina Jagla i Joan Maria Pascual, a les ordres de l’autor i director Alfonso Morillas, el qual converteix la famosa partida d’escacs entre el cavaller turmentat i la mort en una partida de Jenga entre una escriptora, en funcions de Max von Sydow, i la parca, naturalment no tan tràgica com que la que interpretà el seu dia Bengt Ekerot. No desvetllaré el final, però és clar que no s’assembla gens ni mica al que proposà l’altre Bergman, Ingmar. O sí.

Arsènic per compassió, de Frank Capra, que havia nascut teatre de la mà de Joseph Kesserling, ja ho va fer en to de comèdia, tan intel·ligent com esbojarrada. I intel·ligent i esbojarrat és aquest tast de la mateixa història, original de Joan Bennàssar, dirigida per Bernat Molina i interpretada per Aina Frau i Héctor Seoane, convertits en no menys divertits transsumptes de Josephine Hull i Cary Grant.

David Mataró, amb Gyozas, és qui més s’ha desviat de l’estructura original de la pel·lícula, que li serveix de 'macguffin' per contar una història sobre el precari món de la interpretació, amb dos personatges que tan sols faran els gestos dels protagonistes d’una nova versió, en 3D, de La dama i el rodamon. Una bona excusa per fer un retrat tan còmic com satíric, i alhora comprensiu i amable, del tarannà dels actors, una amb els peus a terra i l’altre amb el cap als núvols. Interpretada per Bàrbara Nicolau i Albert Artiaga.

I com a darrera peça, una pel·lícula que no podia faltar en una selecció d’aquestes característiques, El mag d’Oz, que amb el títol de Tornado de circumstàncies han reescrit Xavier Núñez, Juanma Palacios i Kevin Martos. Dirigeix el primer, mentre que Alba Flor i Joan Manel Vadell són els encarregats de donar vida a dos dels carismàtics personatges de la història, l’espantaocells i el lleó poruc, en una situació una mica complicada, tant per a ambdós com per a Dorothy.

stats