‘Biopics’, l’última plaga de Hollywood

BarcelonaLa premsa especialitzada fa mesos que posa el crit al cel per l’allau de pel·lícules de superherois que invadiran Hollywood a partir del 2015. Però si hi ha una plaga que amenaça d’implantar el monocultiu cinematogràfic a la indústria del cinema és la del biopic, especialment durant la temporada de premis. Només cal repassar els finalistes dels Oscars de l’any passat: 12 anys d’esclavitud, Dallas Buyers Club, Capità Phillips, Philomena, El llop de Wall Street...

L’actual temporada dels premis ha reeditat la tendència. Als Globus d’Or, quatre de les cinc pel·lícules nominades a millor drama estan basades en vides reals: la dels germans Schultz i el milionari John du Pont (Foxcatcher), la del matemàtic Alan Turing (The imitation game ), la de Martin Luther King ( Selma ) i la del físic teòric Stephen Hawking ( La teoría del todo ). Amb l’excepció de Foxcatcher, totes estan nominades a l’Oscar. També el retrat que Clint Eastwood fa sobre el tirador d’elit de l’exèrcit nord-americà Chris Kyle a El francotirador. No és el cas d’un dels títols que més sonaven abans de l’anunci de les nominacions, Invencible, el film biogràfic d’Angelina Jolie sobre l’atleta olímpic Louis Zamperini, fet presoner durant la Segona Guerra Mundial. La majoria ja s’han estrenat; d’altres, com Foxcatcher, Selma i El francotirador arribaran en les pròximes setmanes, a punt per escalfar la gala dels Oscars.

Geni, tragèdia i redempció

¿Però d’on prové l’atracció de Hollywood pel biopic? La seva presència abundant en les llistes de nominats ens dóna la primera pista: són pel·lícules que agraden als acadèmics, sobretot en el terreny interpretatiu. Set dels últims deu Oscars al millor actor han sigut per a actuacions basades en personatges reals. Alguns de més famosos (el Lincoln de Daniel Day-Lewis o el Capote de Philip Seymour Hoffman) i d’altres de més obscurs (Ron Woodroof, l’activista malalt de sida interpretat a Dallas Buyers Club per Matthew McConaughey), tant és.

El que importa en el manual del biopic és una trajectòria vital en què col·lisionin l’excel·lència i la tragèdia: la lluita pels drets civils de Martin Luther King i el seu assassinat, el geni científic de Stephen Hawking i la seva malaltia degenerativa, el paper clau d’Alan Turing en el triomf dels aliats contra els nazis i la seva posterior persecució legal per la seva homosexualitat, etc. Quan el personatge és desconegut, l’equilibri es decanta cap a la tragèdia. 12 anys d’esclavitud va triomfar als Oscars relatant el captiveri al sud esclavista d’un home negre lliure, Solomon Northup. El seu director, Steve McQueen, ja prepara un altre biopic, però ara del cantant i activista social negre Paul Robeson, que va veure frenada la seva carrera quan McCarthy el va incloure en la llista negra. Més fama, menys tragèdia.

L’altre tòpic dels biopics és la redempció final, una victòria -moral o literal- que justifica els patiments, subratllada per un rètol informatiu que completa l’apunt biogràfic: “Stephen Hawking viu ara a Califòrnia i La breu història del temps ha venut 10 milions de còpies” o similar. S’escapen de la norma els biopics off-Hollywood: Mr. Turner, de Mike Leigh, acaba amb la crua mort del pintor anglès, i Saint Laurent, del francès Bertrand Bonello, despulla les misèries del famós modista sense caure en el servilisme al mite.

La maledicció de Jobs

El Saint Laurent de Bonello, que tot i la presència de Léa Seydoux i Louis Garrel encara s’ha d’estrenar, ha coincidit en el temps amb un altre film sobre el modista: Yves Saint Laurent, més convencional i amb el beneplàcit del fundador de la firma, Pierre Bergé. El ganxo d’algunes figures pot multiplicar els projectes al seu voltant: tot i que el 2013 la vida de Steve Jobs va passar pel túrmix cinematogràfic al discret biopic Jobs, Danny Boyle prepara un nou film sobre el fundador d’Apple que sembla maleït: ja han renunciat a participar-hi David Fincher, Leonardo DiCaprio, Christian Bale, Jessica Chastain i Natalie Portman. Michael Fassbender serà finalment -de moment- el protagonista d’un biopic que almenys té una premissa original, cortesia d’Aaron Sorkin: explorar la figura de Jobs en només tres moments, les presentacions del Macintosh, del NeXT -quan no era a Apple- i de l’iPod.

Els canvis de cromos en els projectes de biopics són habituals. Els guions circulen constantment per despatxos de directius i representants. Eastwood s’havia d’encarregar de la biografia de l’astronauta Neil Armstrong que finalment dirigirà Damien Chazelle, el jove prodigi de Whiplash. I al cineasta català Marçal Forés van oferir-li The founder, biopic del fundador de McDonald’s. Va trobar el guió brillant, però no es veia dirigint una pel·lícula sobre el personatge. El film el firmarà finalment John Lee Hanckock, el director de Saving Mr. Banks.

I si figures admirades com Jobs i Armstrong són habituals dels biopics, encara més les controvertides: Oliver Stone, biogràf al cinema de Jim Morrsion, Nixon i George W. Bush, comença aquest mes el rodatge d’un film sobre Edward Snowden que protagonitzarà Joseph Gordon-Levitt; Stephen Frears està enllestint la postproducció d’ Icon, sobre l’estrella caiguda del ciclisme Lance Armstrong, i Meryl Streep encarnarà a Florence la pitjor cantant d’òpera de la història, la milionària Florence Foster Jenkins, a qui el públic xiulava pel seu nul talent musical.

Músics i cantants

Entre els biopics que arribaran en el futur hi ha dos grups que destaquen especialment, el dels músics i el dels cineastes. En el primer hi ha el film sobre Whitney Houston que s’estrena avui als Estats Units al canal Lifetime. Tom Hiddleston (el Loki d’ Els venjadors ) serà Hank Williams a I saw the light, i ja se l’ha vist practicant el cançoner del cantant de country en algun concert. Ethan Hawke ha firmat per interpretar el tràgic trompetista Chet Baker a Born to be blue i Don Cheadle dirigirà i protagonitzarà Miles Ahead, al voltant de la llegenda del jazz Miles Davis. Jeff Tremaine, el director de Jackass, portarà a la pantalla els draps bruts de Mötley Crüe a The dirt. I Martin Scorsese té sobre la taula dues biografies musicals que no poden ser més antagòniques: les de Frank Sinatra i The Ramones.

El biopic cinematogràfic més esperat és el de Pier Paolo Pasolini dirigit per Abel Ferrara, amb Willem Dafoe mimetitzant el director d’ Accatone. Walt before Disney explorarà dels inicis del creador de Mickey Mouse i a Trumbo Bryan Cranston encarnarà el famós guionista Dalton Trumbo, marginat de Hollywood per ser comunista. Ira Sachs (l’autor de la recent Love is strange ) està escrivint el guió d’un biopic de Montgomery Clift de la HBO amb Matt Bomer de protagonista. I el director de Precious, Lee Daniels, ja prepara un film sobre Richard Pryor produït per Oprah Winfrey.