Bilingüisme i poques reivindicacions a la gala dels premis Ciutat de Palma

PalmaD’entre la vintenta de persones que han pujat a l’escenari del teatre Principal a recollir un premi Ciutat de Palma, només n’hi ha hagut una que no ha rebut els aplaudiments de les autoritats presents, entre les quals hi havia la presidenta del Govern, Marga Prohens; el president del Parlament, Gabriel Le Senne; el president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, i el batle de Palma, Jaime Martínez Llabrés, a més del comandant general de les Balears, Fernando Luis Gracia. Qui ha partit sense rebre el reconeixement de tots ells ha estat el músic Miquel Serra, que en el discurs d’agraïment pel premi Bonet de Sant Pere que ha rebut pel treball Las Hayas Arce, ha volgut aprofitar l’oportunitat per fer saber que “el col·lectiu de músics miram amb preocupació el retrocés de proteccions al català”. “Estam en mans d’un govern que té un soci que avorreix la llengua d’aquí”, ha dit, “i que la voldria veure desaparèixer. I avorrir una llengua és com avorrir una varietat d’arbre fruiter: una cosa que no té gaire explicació”, ha continuat, i ha afegit que “hi ha d’haver una resposta i, si no la dona el Govern, que és qui l’hauria de donar, la donarà la comunitat civil. I hi haurà una bona part dels músics que en formarem part”, ha sentenciat. Val a dir que Miquel Serra sí que ha estat aplaudit, i molt, per bona part del públic assistent a la gala. 

Qui sí que ha rebut els aplaudiments de la presidenta, i especialment efusius, ha estat el poeta madrileny Jesús Aguilar, que, en recollir el premi Rubén Darío de poesia en castellà, ha volgut donar les gràcies a l’equip de l’Ajuntament que “ha deixat de banda les exclusions i ha apostat decididament per la cultura i pel camí del bilingüisme”. Ho deia amb referència a la decisió anunciada el passat mes d’agost d’incloure a la convocatòria les categories de novel·la i poesia en castellà. Dijous, nombrosos escriptors illencs es manifestaren en contra de la inclusió d’aquests guardons a una trobada a Can Alcover i reivindicaren el prestigi dels premis en català. Cap d’ells no ha estat present a la gala. I és que la llengua estava cridada a convertir-se en la gran protagonista de la vetlada i així ho ha fet gràcies també a gestos com el de l’arquitecte Lluís Gené, que ha pujat a l’escenari a recollir el premi d’investigació amb una de les camisetes verdes. El seu, però, no ha estat l’únic gest destacable relacionat amb la qüestió lingüística. 

Els presentadors de la gala, Pere Sánchez i Marta Jaume, que també han oferit un número musical al final, han llegit algunes de les actes del jurat en castellà, un fet inèdit en les edicions precedents del premi. També traduït al castellà ha aparegut a les xarxes de Palma Cultura un dels noms dels guardons lliurats anit: Miquel “de los Santos” Oliver, s’hi pot llegir.

Per altra banda, les dues escriptores guardonades amb els premis de novel·la i poesia en català, Maria Escalas i Marina de Cabo, respectivament, han inclòs una tímida referència a la qüestió lingüística en els discursos. “Escric en català, l’únic idioma que parlava la meva repadrina i l’idioma d’aquí”, ha dit Escalas, mentre que la poetessa ha afirmat que triar una llengua per escriure ja suposa un posicionament polític. També ha volgut subratllar que ella és la cinquena dona a guanyar el premi Joan Alcover en més de 60 anys. 

De fet, la reivindicació feminista ha estat també present en una gala amb clara majoria d’homes entre els guardonats. A més de les dues autores, s’hi ha referit l’artista Lara Fluxà, que ha dit que “perquè una sola de nosaltres pugui rebre un premi com aquest, necessitam ser moltes les que investigam, experimentam i feim”. A més, Fluxà ha volgut alçar la veu per Palestina i ha demanat la fi del comerç d’armes amb Israel, motiu pel qual ha rebut una de les majors ovacions que han tingut lloc al llarg d’una gala de vocació èpica.

La gala ha començat amb una actuació d’acrobàcies en què un grup d’homes representaven una dansa atàvica vinculada als foners i ha acabat amb la interpretació de La Balanguera per part del Cor de Dones de la UIB. La història dels diferents pobladors de Ciutat ha esdevingut l’eix central de la cerimònia i també del discurs del tinent de batle de Cultura de Cort, Javier Bonet, que ha volgut associar diferents peculiaritats del caràcter mallorquí als nostres avantpassats. Així, s’ha referit en diverses ocasions a “l’hospitalitat i l’empatia envers els estrangers”, parlant fins i tot d’un “irrefrenable sentit de l’hospitalitat” com un dels trets “més distingibles dels mallorquins”. Per part seva, el batle de Palma, Jaime Martínez Llabrés, ha volgut felicitar personalment cadascun dels premiats –Miquel Serra inclòs– en el discurs que ha fet al final de la gala, moment que ha aprofitat per parlar de Xesc Forteza, la festa de l’Estendard i la commemoració dels 50 anys de la mort de Joan Miró, que se celebrarà l’any 2033. “Convé posar-se amb temps a fer feina”, ha dit Martínez Llabrés. Si no hi ha res de nou, s’hauran celebrat vuit gales més dels premis Ciutat de Palma abans que arribi aquest moment.