EQUIPAMENTS CULTURALS

La biblioteca del futur té impressores 3D i eines de bricolatge

Hèlsinki inaugura l’Oodi, un monumental edifici amb llibres, un cinema i sales de concerts i de ‘coworking’

Dos dies abans de l’obertura -divendres passat- de l’Oodi, la nova biblioteca central d’Hèlsinki, la seva directora, Anna-Maria Soininvaara, era davant d’alguns equips d’alta tecnologia que aviat estarien disponibles de cara al públic. La directora no estava del tot segura de què fer amb tot allò, deia tímidament. Els aparells incloïen un tallador de làser, màquines de brodat i equipament per esculpir fusta digitalment. En una zona de vidre al segon pis de l’edifici, els ciutadans d’Hèlsinki hi podran reparar objectes electrònics imprimint en 3D les peces de recanvi i soldant-les.

La incertesa de Soininvaara és comprensible. La bibliotecària, de 59 anys, ha treballat a la biblioteca finlandesa durant tres dècades, i és molt més experta en literatura que no pas en alta tecnologia. L’Oodi, que significa oda en finès, no és precisament una biblioteca normal. Per la gran quantitat de serveis que ofereix, no és estrany preguntar-se si l’Oodi s’hauria de considerar una biblioteca. El nou edifici -una construcció de tres pisos de fusta, acer i vidre que sembla un vaixell capgirat rematat amb una capa de gel- ha costat 98 milions d’euros i és un dels projectes públics del país més esperat dels últims anys. Es tracta d’un intent ambiciós, d’una de les nacions amb més coneixements literaris i digitals, per reinventar les biblioteques d’acord amb les necessitats futures de la població. “Els llibres són importants però una biblioteca no és només això”, afirma Soininvaara. La directora fa referència als estudis de gravació, la cuina, la sala de videojocs amb playstations i “l’espai 3D immersiu”, una habitació on les parets es poden il·luminar amb projeccions digitals i oberta a artistes i presentacions empresarials.

Després de dues dècades de planificació i consultes a la població, cada pis de l’Oodi s’ha construït per donar resposta a diferents propostes cíviques. La planta baixa està pensada per encoratjar els finlandesos a fer vida social i inclou un restaurant, un cinema, un centre d’informació sobre la Unió Europea i diverses àrees per fer-hi concerts. Al segon pis, amb eines de bricolatge i sales de treball, es concentrarà l’activitat creativa sorollosa, mentre que el pis superior és una planta oberta i perfecament il·luminada que s’utilitzarà com a sala de lectura convencional. “Hem tingut en compte el fet que les biblioteques sempre estan canviant”, diu Samuli Woolston, un dels socis d’ALA Architects, l’estudi finlandès que ha creat l’edifici. “Els usos ja són diferents ara de fa 10 anys”, subratlla Woolston. Per això el disseny de l’edifici preveu que s’hi incorporin noves funcions.

Un baluard contra el populisme

El director executiu de Cultura i Oci d’Hèlsinki, Tommi Laitio, explica que l’edifici i la seva expansiva oferta tecnològica són, en part, un baluard contra el populisme. El 2015, els partits de dreta i populistes finlandesos es van unir en un govern de coalició. Un dels líders polítics, Jussi Halla-aho, va argumentar que la solució de la crisi del deute grec requeria una junta militar i va vincular l’islam amb la pedofília. “Això és sobretot un projecte polític”, diu Laitio, defensant que les amenaces a la democràcia dels últims anys a tot el món es poden explicar en part per la inseguretat de la població davant els avenços tecnològics. L’equipament d’alta tecnologia de l’Oodi pretén contraatacar aquestes pors. “Permet a la gent experimentar el futur perquè no sembli tan intimidatori”, explica Laitio. L’elevada inversió de Finlàndia en el sistema de biblioteques públiques contrasta amb la tendència als Estats Units i al Regne Unit, on unes quantes biblioteques han patit retallades dràstiques els últims anys. Un article del Guardian explicava que les retallades al sistema britànic, que cada vegada se sustenta més en la feina de voluntaris, han sigut tan severes que “la Gran Bretanya ja no té un sistema de biblioteques estatal”. L’Oodi “encaixa molt bé amb la història nòrdica sobre com funciona la societat”, diu Laitio, que afegeix: “Som tan pocs vivint aquí que hem d’assegurar-nos que tots podem desenvolupar al màxim el nostre potencial”. Segons dades del 2014 de l’Institut de Museus i Serveis de Biblioteques, el govern finlandès gasta en biblioteques més d’una vegada i mitja més, per càpita, que els Estats Units.

Els països nòrdics estan emergint com a líders del disseny de biblioteques. Dokk1, una “biblioteca híbrida” amb “espais de creació”, una oficina per a passaports i una zona infantil, va obrir a Aarhus, Dinamarca, el 2015. Un any més tard va ser reconeguda com la millor biblioteca pública de l’any per la Federació Internacional d’Associacions i Institucions Bibliotecàries, i el nombre de visitants ha augmentat significativament. La nova biblioteca central d’Oslo, amb obertura prevista per al principi del 2020, inclourà un cinema, un espai de videojocs i una sala perquè els visitants utilitzin aparells digitals.

Els països nòrdics han abraçat més ràpidament que la majoria la tecnologia digital. Laitio argumenta que l’Oodi fa un pas més dins els sistemes bibliotecaris de tot el món que han lluitat amb la digitalització i les retallades pressupostàries. L’edifici, explica, està pensat per utilitzar-se com un espai de coworking i com una plaça pública, i pretén interpel·lar tots els rangs demogràfics de la població. “Ens hem d’assegurar que les biblioteques no són importants només per a les persones que no poden pagar-se llibres o comprar-se un ordinador”, diu. L’Oodi va obrir portes amb normalitat divendres, després de dos dies de celebració inaugural. Els arquitectes van explicar que el balcó de l’edifici estava construït a la mateixa altura que les escales del Parlament, situat a l’altra banda de la plaça. És un gest simbòlic per indicar que en la societat finesa aprendre és tan important com la política. “A vegades pensem que qüestions com la cohesió social i la democràcia són només paraules, però en llocs com aquest prenen vida”, diu Laitio, que afegeix: “Necessitem infraestructures socials perquè les comunitats puguin treballar. No pots basar una comunitat només en l’amistat, o en la idea abstracta de viure tots junts”.

EDICIÓ PAPER 20/04/2019

Consultar aquesta edició en PDF