ARQUITECTURA

L’art de ressuscitar edificis

El 48H Open House dedica un itinerari a mostrar com els arquitectes fan sostenible el que és vell

Els edificis poden acabar convertits en zombis, amb el pas dels anys, perquè la seva vida depèn de molts factors dels quals no sempre es té prou cura: el desgast evident de l’ús, que els materials no envelleixin tan bé com pensava l’arquitecte o que els canvis de propietari i les reformes els acabin desfigurant. Aquest cap de setmana torna el festival d’arquitectura de Barcelona, el 48H Open House, que obre les portes d’edificis tan emblemàtics com l’Arc de Triomf, la Casa de la Seda, L’Auditori i el recinte modernista de Sant Pau. I s’ha de celebrar que els organitzadors també posin l’atenció en una dotzena d’edificis que han tornat a néixer després de ser rehabilitats amb criteris de sostenibilitat. És l’àmbit anomenat Open Green.

Crida l’atenció que la gran majoria d’edificis de l’Open Green siguin rehabilitacions, tret del Banc de Sang i Teixits i una part de la Vil·la Urània. “Londres va ser pionera en la xarxa de ciutats que celebren l’Open House en aquest àmbit i des del 2015 el vam incloure a Barcelona per anar a buscar l’arquitectura del futur”, afirma la directora del 48H Open House barceloní, Elisenda Bonet. Un dels edificis paradigmàtics de l’Open Green és la La Fàbrica del Sol, al parc de la Barceloneta, una construcció modernista que va ser restaurada amb materials de bioconstrucció i criteris d’ecodisseny i que ara és un equipament municipal d’educació ambiental.

També és municipal la Vil·la Urània, al barri del Farró: l’antiga casa d’estiueig de l’astrònom Josep Comas i Solà conviu amb un gran edifici del despatx SUMO Arquitectes i Yolanda Olmo. “Va ser una iniciativa nostra i vam plantejar la sostenibilitat com a punt de partida. És un edifici de consum gairebé nul”, afirma l’arquitecte Pasqual Bendicho. “L’estalvi energètic ha de ser inherent a l’arquitectura -subratlla-. No ha de ser un tendència sinó una responsabilitat”.

Els arquitectes van concebre la nova Vil·la Urània a partir d’uns principis senzills: “Funciona com un gran umbracle i també com un hivernacle. La façana s’adapta als requeriments climatològics, i també hi ha una sèrie de pous geotèrmics per temperar i refrescar l’aigua, un sistema de climatització d’alta eficiència, plaques fotovoltaiques i un dipòsit per recollir l’aigua de la pluja”, conclou l’arquitecte.

A Gràcia, Daniel Tigges va convertir Can Titella, conegut perquè va ser una sala de festes, en un habitatge i un estudi. “Per a mi és molt important la fusió del disseny i la sostenibilitat, crec que és el gran repte -diu Tigges-. Can Titelles estava en un estat lamentable, perquè no s’havia fet manteniment i s’hi havia de fer un gran intervenció. Vam treballar a partir de dos enfocaments: l’eficiència energètica i la sostenibilitat dels mateixos materials, un àmbit en el qual hi ha menys coneixement”.

Tot està connectat

L’Open Green d’enguany inclou la Lleialtat Santsenca, del despatx Harquitectes, que va rebre el premi Ciutat de Barcelona. “Treballem els edificis com un sistema en què tot està connectat: conviuen les parts preexistents i el que és nou”, explica l’arquitecte Xavi Ros. “La sostenibilitat no és un element a part -afegeix- sinó que és un element més que ho afecta tot. Tot forma part de la idea d’aprofitar la matèria de la millor manera”. També obriran el casal de barri Can Portabella; el centre cívic Pere Quart, on s’explica la superilla de les Corts; la transformació del pavelló noucentista Canigó a l’Escola de Restauració Santa Coloma, i Ca la Dona de Barcelona, un “espai d’acció feminista” amb un ús innovador de panells contralaminats de fusta. Un altre dels llocs que es podrà visitar és l’edifici Planeta, ubicat als antics jutjats. “Vam dissenyar una doble façana per protegir l’edifici de la radiació solar -diu el dissenyador Gerard Sanmartí, del despatx La Granja Design- i vam deixar l’estructura original a la vista. L’edifici també és sostenible perquè no vam malgastar els recursos”. Finalment, també obriran l’antiga finca de Can Picó, l’antiga fàbrica de Ca l’Alier, el Casal Trinitat Nova i Can Portabella.

En aquesta edició del 48H Open House seran visitables 197 edificis de Barcelona, l’Hospitalet, Santa Coloma de Gramenet, Sant Joan Despí, Vilassar de Dalt i Badalona, gairebé un 40% dels quals són nous al festival, com el dispensari antituberculós, la Casa Vicens i l’Institut Guttmann. El tema d’enguany és el racionalisme i el GATPAC i també hi haurà un bloc dedicat a l’arquitectura de l’aigua.

La idea de la sostenibilitat s’estén a les persones: tots els edificis del festival estan etiquetats segons el grau d’accessibilitat, i es fan itineraris en llengües de signes i per a persones amb discapacitat motriu i auditiva. “La sostenibilitat no és només construir amb criteris d’eficiència energètica, sinó fer una societat millor”, conclou Bonet.

Sis edificis destacats

del 48H Open House en tres ciutats

Fàbrica de Can Manyer

Les dues naus d’aquesta antiga factoria de Vilassar de Dalt tenen usos diversos: l’esquerra, atribuïda a Rafael Guastavino, acull la col·lecció tèxtil local, ara en fase de remodelació. La dreta, que destaca pel paviment hidràulic, acull una biblioteca.

Sant Jeroni de la Murtra

Entre els edificis badalonins que obriran les portes el cap de setmana hi ha el monestir gòtic de Sant Jeroni de la Murtra, dins del Parc de la Serralada de Marina. Criden l’atenció el claustre, pels capitells i les claus de volta, encara policromats.

Escola Massana

Entre les novetats hi ha la nova escola Massana, de l’arquitecta Carme Pinós. Hi destaquen les terrasses creades a partir del desencaix des diferents volums i el brie soleil ceràmic que dona intimitat als estudiants.

Ciutat de l’Aigua

Després de la torre Agbar, la companyia es va traslladar a un edifici d’Arata Isozaki ubicat al passeig de la Zona Franca. L’obra es caracteritza per la façana vidriada, que permet l’entrada de llum natural, els espais diàfans i les terrasses.

Cinc habitatges privats

Pere Buil i Toni Riba (Vora Arquitectura) estan representats per la reforma de cinc habitatges al carrer Vallirana de Barcelona, caracteritzats perquè hi conviuen els elements existents, els reaprofitats i els nous.

Casa Muley Afid

Entre les obres dels grans noms del modernisme es podrà visitar la Casa Muley Afid, ara el Consolat de Mèxic, de Puig i Cadafalch. És curiosa la combinació dels paraments blancs, el maó i la ceràmica vidriada.

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF