Música

Apoteosi de The Tyets a la Scala de Londres

La parella de Mataró i la cantant Julieta omplen el famós reciente de King's Cross, al centre de la capital britànica, davant d'una diàspora entregada

4 min
Concert de The Tyets i Julieta a Londres.

LondresSabien com fer-ho i no ho han pogut evitar. The Tyets, el duo del Maresme que ha aconseguit popularitzar unes formes musicals fins fa uns mesos poc més que insospitades, entre el reggatone trap i la sardana, ho han petat aquest divendres a la nit a la històrica sala Scala de King's Cross, al centre de Londres, en el penúltim dels concerts de la seva primera gira europea, que els ha dut també a Madrid, a Dublín i a Brussel·les, i que aquesta nit de dissabte els ha fet aterrar a Copenhaguen.

Èxit rotund davant d'una parròquia convençuda i entregada –800 persones, tot venut– des del primer moment, que havia fet els deures, que coneixia a cor què vols totes les lletres, i que ni tan sols els inicials problemes amb el so, que han retardat una mica l'inici de l'actuació, no els han destrempat. Ans al contrari: els ha esperonat. El públic ha corejat no només els grans èxits –Coti x Coti, La platja o Olívia, per exemple– sinó també De l'1 al què. Per unes hores, una significativa part de la diàspora catalana del Regne Unit ha fet de King's Cross el seu centre neuràlgic, epicentre quasi sentimental, capital d'un exili laboral o potser estudiantil: el públic era jove fins a límits de causar enveja de pacte amb el diable.

Pacte que no cal que faci la Julieta, una de les noves veus més sensuals i suggerents de la música que es fa a Barcelona, que ha obert la nit abans del duo de Mataró amb temes del tour Alguna nit, als quals ha afegit una estrena, la cançó Lokura, dedicada a la Bruna, una amiga que viu a Londres. Que Julieta sona per tot arreu, a Spotify, però també a Instagram i TikTok, ho demostra el fet que la gent coneixia igualment les seves lletres, no només Tu Juru Ju sinó també Clar que t'he trobat a faltar, que ha cantat amb The Tyets. Dijous vinent actua a l'Apolo, amb tot venut ja. El de Londres, el seu primer concert fora de l'estat espanyol, ha semblat una etapa més d'un creixement meteòric. ¿El proper pas, potser, menys sons metàl·lics i més acústics i piano perquè la veu voli encara més, a l'alçada d'unes lletres que expliquen històries del seu temps?

L'energia dels de Mataró ha posat en un compromís la seguretat de la sala. Cap al final, quan l'Oriol Ramon s'ha deixat caure sobre la gernació per ser dut de mà en mà, com si la Scala fos Woodstock o Glastonbury, el cap de seguretat ha sortit al seu rescat per evitar incidents majors. Un professional poc acostumat a la presència d'aficionats als castells i a les estelades: també s'hi ha llançat, amb esperit de piolin moderat, quan s'han aixecat un parell de pilars amb voluntat de tocar un cel metafòric. El final del xou, amb la inevitable sardana que evoca el Coti x Coti, ha sigut apoteòsic. Aquest espectacle n'anuncia d'altres, molt més multitudinaris, tant de The Tyets com de Julieta.

'Coti x Coti', cançó amb què han tancat el primer concert a Londres el grup The Tyets.

Parella d'emprenedors

Més enllà dels tres artistes, els veritables artífexs al darrere de tanta festa, música i una certa disbauxa, dins d'un ordre, no són pas dos gentlemen londinencs. Són un parell de catalans igual d'envejosament joves. Però són Bona Gents, joc de paraules que barreja català i anglès, i que és el nom oficial de la promotora musical que la passada primavera van crear Oriol Vidal i Bayés, de 28 anys, i Benet Aragay i Prat, de 27, i que ha fet possible el concert d'aquest divendres. La promotora té un objectiu molt clar: "Fer concerts de grups catalans per a una comunitat transversal [d'edats diverses] que viu al Regne Unit" com ells dos.

El nom de la companyia és també una declaració d'intencions, ja que al darrere hi ha la voluntat de "connectar cultures". I el que semblava que havia de ser una experiència única, ad hoc per a la sessió de Julieta i The Tyets, té ja més projectes en cartera per al 2024. Sempre amb la voluntat de reunir un grup o un artista consolidat i un d'emergent.

Julieta durant el concert a Londres.

Tots dos van estudiar relacions internacionals a Barcelona, però no va ser fins que van coincidir a Londres, a la mateixa feina, que no van establir l'amistat que els ha dut a posar fil a una agulla amb què han pogut cosir relacions amb algunes de les entitats més arrelades de la comunitat catalana a les illes: Per exemple, Catalans UK, però també l'Escola Catalana de Londres, l'Institut Ramon Llull o els Castellers de Londres i d'Edimburg. "Picant molta pedra", enviant correus per buscar des d'una sala de concerts fins a un patrocinador que se senti a gust amb la proposta que fan –Estrella Damm ha fet de la Scala de King's Cross gairebé un local de música en viu de qualsevol indret de Catalunya–, han aconseguit en la primera iniciativa un èxit: musical i econòmic, perquè han venut totes les entrades. I retornaran a la comunitat una part del que en treuen, ja que un percentatge dels beneficis aniran a parar a l'Escola Catalana de Londres.

La sala Scala ja havia ofert algun concert de grups catalans. A partir d'ara King's Cross, al centre de Londres, pot convertir-se en un referent per a la bona música que promogui Bona Gents. No pas per atzar, o potser sí, el treball de final de grau que va fer Xavier Coca dels seus estudis de negocis internacionals era un business plan per tocar amb The Tyets a Londres. La casualitat ha volgut que la sala que ha obert les portes a Vidal i a Aragay fos la mateixa en què ell havia pensat: una e(S)cala per al triomf.

stats