PalmaAuditori del Conservatori.- Cinquè concert de la temporada de la formació Studium Aureum, dirigida per Carles Ponseti, que per a l’ocasió oferí un monogràfic dedicat al compositor anglès Henry Purcell. Segurament el més conegut i reconegut d’una no gaire llarga llista de músics que hagin deixat empremta dins la història de la música. De fet, Händel o Haydn, pocs anys després de Purcell el varen eclipsar i triomfar sense cap problema i ni molt menys cap competència. En qualsevol cas, a Purcell, a més de restar en un lloc prou visible als annals i les programacions actuals, se li ha de reconèixer el mèrit i perspicàcia d’haver begut de la inesgotable font del més gran ‘llibretista’ de tots els temps i gèneres, William Shakespeare. Dins la llista de semiòperes de Purcell en podem trobar un bon grapat del bard, que naturalment varen formar part del concert, com són Timon of Athens, Fairy Queen, adaptació del Somni d’una nit d’estiu, o The Tempest. A més hi vàrem poder escoltar sis peces de King Arthur, quatre de Dioclesian i tres de Dido i Eneas. Una hora i mitja de música, delicada, divertida i entretinguda, amb instruments de l’època que li donaren aquest regust d’autenticitat, un plus que s’agraeix i que va una mica més enllà de la pura difusió de les peces, com un petit viatge en el temps i a l’imperi britànic. Les solistes, les sopranos Raquel Ribas, Maria Rosselló i Maria José Campaner, amb el tenor Antonio Aragón, varen ser els encarregats d’interpretar les parts corresponents amb l’elegància, pulcritud i afinació que són adients a cada cançó. Pel que fa a l’orquestra, cinc integrants, dos violins, una viola, un contrabaix i un clavecí. Sota l’atent arc de Ramon Andreu, l’acompanyaren Margalida Gual, María José de la Vega, Francesc Aguiló i Pedro Aguiló, que, com el cor, sempre varen estar a l’altura de les circumstàncies i una mica més, fins al punt que feia la impressió que gaudien tant com el mateix públic, molt i fidel, com sempre. I ja que hi som i aprofitant l’avinentesa, cal dir que hi ha en projecte un Dido i Eneas sencer.
El Tub.- També des d’Anglaterra i del Tantarantana, la companyia H.I.I.I.T., formada per Laura Daza, Marta Ossó, Roger Torns i Oriol Casas, oferí una lliure i acurada adaptació de la famosa obra teatral de John Osborne, Look Back in Anger, la qual va assolir el seu màxim nivell de fama i fortuna quan Tony Richardson la va dur al cinema i la va convertir en estendard de tota una irada generació. L’encarregat d’aquest altre viatge en el temps, però en aquest cas per part del relat, a més d’encarregar-se de la direcció, ha estat Llàtzer Garcia. En aquesta translació hi radica bona part del mèrit de La meva violència, on podem trobar la raó de ser d’aquesta mateixa ràbia i gairebé en circumstàncies ja no semblants, sinó idèntiques, setanta anys després. Bona interpretació per part dels quatre joves protagonistes, tot i que per ventura la de la més intensa, la Judit que encarna Laura Daza, necessita uns registres una mica més variats segons els seus diferents estats d’ànim. Una llàstima que la funció fos a la italiana en lloc de tenir el públic sobre l’escenari, com estava previst en el muntatge inicial, asseguts als seients que formen el decorat, apropant la història també en l’espai i no només en el temps. En qualsevol cas, la gènesi, el text, és impecable, i la resta no és difícil de polir.
Santa Maria la Major.- A Inca tampoc no aturen i a l’església hi tindrà lloc el Festival Internacional de Música Barroca, dedicat a Johann Sebastian Bach, que comença diumenge 27 amb els solistes de l’Orquestra Barroca de Sicília. El segon concert, el diumenge següent, també a les 18 hores, Irene Gonzàlez Roldán al clavicèmbal i Tomeu Seguí a l’orgue interpretaran Bach i els seus antecessors. Dia 13 de març, Bach vist per Anna Magdalena, amb Caterina Alorda, Fahmi Alqhai a la viola de gamba i Tomeu Seguí al clavicèmbal. El quart i darrer concert, dia 20 de març, serà a càrrec de l’Acadèmia de Música Antiga de Caimari, amb el títol d’Una altra mirada a Bach.
