L’allau 2

Ja són trenta-quatre els festivals de música clàssica que s’han celebrat a Bunyola

Bunyola.- Ja són trenta-quatre els festivals de música clàssica que s’han celebrat a Bunyola. El d’enguany, des del passat trenta de setembre, ja ha iniciat el seu camí, amb el tarannà que ha caracteritat totes les edicions d’aquesta segona etapa, sota la direcció de Tomeu Quetgles Pons. Deu concerts que varen començar amb una fusió de jazz i música clàssica, amb Manel Camp al piano i Gemma Abrié, veu i contrabaix, interpretant des d’anònims del renaixement fins a Bach, passant per Monteverdi. Una bona mostra del que representa la mostra. No menys peculiar va ser el segon concert, que amb el títol de “La ruta pitiüsa” va reunir un variat estol de músics de primer nivell, com és ara Isidor Marí, el grup Imaràntia, format per Maria J. Cardona i el sempre imprescindible Miquel Brunet, la formació Aires formenterencs, Eduard Riera Mas i Pep Lluís Garcia, que oferiren música popular amb composicions dels diferents integrants del concert. També hi podem trobar el Trio Elegíac i el Cor Diatessaron, que va néixer amb l’afany d’assolir un repertori “sense limitació d’estil ni període”, i que oferiran un concert de música nòrdica amb Sibelius, Rakhmàninov, Grieg i Kreek, entre d’altres. Més que interessant és el concert que oferirà el Duet Sintagma, que interpretarà el famós Viatge d’hivern, de Franz Schubert, amb una versió en què la tuba d’Àngel Torres substiueix la veu, mentre Francis Blanes l’acomapanyarà al piano. El segle XVII tornarà a fer acte de presència amb el llaüt renaixentista de Hopkinson Smith i es repetirà al següent concert amb qui va ser durant vint anys el contrabaixista de Trevor Pinnock acompanyat per un violoncel, violes soprano, violí i viola de gamba. La tiorba tampoc no serà absent del festival al concert “Les vilanell de Kapsberger”, que interpretarà Solnegre, una exhibició de virtuosisme tiorbístic. Quatre saxofonistes tindran la gran oportunitat de la seva vida, i ja explicarem perquè, en la qual podrem sentir versions de composicions d’artistes contemporanis, des de Scott Joplin fins a Freddy Mercury. Una sorpresa. Per tancar l’edició, una nova dosi de singularitat, amb Maria Lluc Lòpez al saxofon i Suzanne Bradbury al piano, que, entre d’altres, interpretaran la Rapsodia per a orquestra i saxofò, de Claude Debussy.

Studium.- Dilluns a dilluns, un cada mes, com és costum de la formació al seu cau habitual, l’Auditori del Conservatori, començarà el proper vint-i-nou d’octubre un nou periple, que no deixa de costat el seu afany divulgador, el de descobrir nous camins als espectadors que gairebé sempre omplen el pati de butaques, com tampoc l’anhel de superació concert a concert. Primmirats en la selecció mai no deixen de sorprendre. Tant és així que la primera opció ja fa salivera tot just llegir el programa. Música de Franz Joseph Haydn. En primer lloc el concert per a violí Melker, el tercer dels que va dedicar a l’instrument i que és de suposar l’interpretarà Ramon Andreu com a solista. La segona peça, també de Haydn, la poc coneguda i en canvi molt reconeguda Missa In Angustiis, nomenada també “Nelson” i que d’alguna manera inicia una temporada capicua que s’acomiadarà amb la peculiar Messa di Gloria, de Giacomo Puccini. El segon concert també inclou una altra composició per al “joier aureum”, com és Ydila, de Leós Janácek, precedida de la Serenade, d’Anton Dvorák, el model. Un exercici de coherència.

El tercer concert d’aquest primer trimestre el completaran els Cants nadalencs, amb música de Britten, Busto, Pons i Gjeilo. Poc convencional, fantàstic.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 14/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF