Un àlbum familiar a través d’un miler de fotos en plaques de vidre
La col·lecció Vignetti-Obrador es recull en un llibre amb textos de Carme Riera i Pedro Vicente
PalmaConservats durant gairebé un segle en un moble amb visor Verascope, els 1.200 negatius en plaques de vidre que formen la col·lecció Vignetti-Obrador són un dels conjunts fotogràfics de la primera meitat del segle XX a les Illes que millor han sobreviscut el pas del temps. Amb la particularitat de sumar un gruix més que considerable de fotografies d’un sol autor, amb la singularitat d’haver estat realitzades amb càmera estereoscòpica, que ofereix una visió en tres dimensions tot i la incipiència tècnica de l’època, i pel mateix fet de ser negatius en plaques de vidre, la col·lecció Vignetti-Obrador adquireix un valor que va més enllà de l’àlbum familiar, que és l’àlbum que va fer, entre el 1910 i el 1940, el matrimoni format per l’enginyer i fotògraf aficionat Adolfo Vignetti i la mallorquina Fanny Obrador.
Heretat per Antonio Obrador, nebot-net de la parella, la Col·lecció Vignetti-Obrador. Arxiu fotogràfic 1910-1940 s’ha convertit ara en un llibre, presentat aquest divendres al Casal Solleric de Palma, en el marc d’una exposició que, fins al 17 de juny, mostra una selecció de les fotografies d’aquest arxiu familiar. L’escriptora Carme Riera signa el text que reconstrueix la història dels Vignetti-Obrador, mentre que Pedro Vicente, director i professor del postgrau en Fotografia de l’escola Elisava de Barcelona, fa un recorregut pels inicis del llenguatge fotogràfic en relació amb els àlbums familiars i, particularment, el que conforma l’arxiu conservat a Palma que és objecte de la publicació i l’exposició. La iniciativa és d’Antonio Obrador, qui ha volgut retre un homenatge als seus avantpassats, i en el treball de quatre anys d’investigació, documentació, restauració i concepció del llibre i de la mostra hi han participat la comissària Ana Torán, la documentalista Lucía Garau i la restauradora Carme Colom.
Valor documental
“Les fotografies que componen la col·lecció Vignetti-Obrador ens conten històries personals i particulars, però alhora ens conten la nostra pròpia història”, diu l’expert en fotografia Pedro Vicente. Imatges de la ciutat de Palma com a gruix més important, però també de diferents indrets de l’illa de Mallorca, de Barcelona, París, Madrid, Sevilla, Tòquio o Montevidéu, fruit dels viatges del matrimoni, el conjunt fotogràfic que té la primera imatge datada el 1913 -de les 1.200 fotos conservades, 800 varen ser curosament registrades en un quadern per la parella, mentre que 400 quedaren sense datar-, dona com a resultat un arxiu rellevant pel seu valor documental.
Si el grup més nombrós de fotografies corresponen als anys 20 i 30 del segle XX, a través d’aquestes imatges, de qualitat tècnica destacable, podem recórrer carrers i racons de Palma, la transformació i expansió de la ciutat més enllà de les Avingudes, els moments de les celebracions populars, però també l’interior de les fàbriques, un tema, el de la indústria, que interessava particularment a Adolfo Vignetti ja que havia arribat a Mallorca com a enginyer, per treballar a la fàbrica d’abonaments químics de Porto Pi, propietat de Joan March.
Memòria individual però també memòria col·lectiva, la que ofereix la col·lecció Vignetti-Obrador, les imatges de la qual, en paraules de Pedro Vicente al llibre ara editat, “suposen un exemple magnífic de l’ús de la fotografia estereoscòpica en el camp de la fotografia d’aficionat a principi del segle XX, i també de la importància de l’àlbum com a contenidor de memòries i experiències”.
