Adeu a John Giorno, el poeta i activista descarat i explícit que volia arribar a tothom

BarcelonaUn dia del 1968 el poeta i activista John Giorno parlava per telèfon amb William Burroughs quan va imaginar una nova manera de fer arribar els versos al gran públic: Dial-A-Poem, quinze contestadors connectats a una zona de Nova York permetien que qualsevol que hi truqués pogués sentir un poema. Els que hi trucaven també podien sentir textos defensant els drets civils o contra la guerra del Vietnam. I és que Giorno va trencar i innovar la manera com la poesia podia viatjar pel món i arribar a tothom. "Ho feia tot amb molta naturalitat, vola seduir, aspirava que la poesia arribés a molts públics, capgirar-la, i no posar-se límits", diu el poeta Eduard Escoffet, un dels grans estudiosos de la poesia experimental. Precisament Escoffet va comissariar l'exposició La xarxa al bosc, que es va veure a la Fundació Joan Brossa i on hi havia exposades algunes de les obres de Giorno.

Giorno va morir divendres a 82 anys. La seva vida va ser un llarg recorregut per diferents disciplines, en què sempre es va avançar a molts dels seus contemporanis. Als anys 60 escrivia poesia molt explícita en què no amagava l'homosexualitat, va recórrer el món amb les seves performances i va exposar a les parets de les galeries les seves obres d'art. Va ser un activista i va batallar molt per ajudar els que tenien la sida.

Giorno explicava que els poemes que es podien escoltar amb Dial-A-Poem contenien imatges sexuals explícites: "Són directes i gais, perquè soc gai i activista". A Giorno se li feia estrany que als anys 60 la gent encara fos tan puritana. "El públic se sentia seduït per la seva veu amable, pels temes i per tot allò que deia, contra la moral familiar i a favor del sexe, el sexe com a lubrificant d'un món cruel", explica Escoffet, que va acompanyar el poeta en uns quants recitals a tot el món.

Sempre va defensar el dret de sortir de l'armari i criticava que molts homosexuals no ho feien explícit a les seves creacions perquè hauria pogut ser el seu final. Però ell, el 1964 va publicar Pornographic poem, que era força clar: "Seven Cuban / army officers / were at me / all night".

"Sempre va ser molt obvi i molt clar, a diferència d'altres poetes de la seva generació –explica Escoffet–. Tenia una candidesa amable però unes conviccions molt contundents, es va criar en una Nova York molt convulsa però va perdre la por des de ben jove".

Joves fascinats

Giorno va néixer el 1934 a Nova York i va estudiar a la Universitat de Colúmbia. Un dels primers poemes que més el va impactar va ser Howl, d'Allen Ginsberg: "Va ser com si m'explotés el cervell", va dir. Va créixer amb la Generació Beat com a referent: "És com l'última baula de la Generació Beat", diu Escoffet. Va conservar el discurs i la manera de fer de la generació de William Burroughs, Jack Kerouac i Ginsberg. Tanmateix, no es va quedar estancat en èpoques passades sinó que connectava molt amb les generacions més joves: "Exercia una fascinació brutal entre els més joves, segurament perquè la seva poesia era descarada i explícita, quan recitava jugava molt amb el ritme, semblava tot molt natural però al darrere hi havia un gran treball de respiració. La seva poesia se t'enduia", detalla Escoffet. L'exposició que es va fer al 2016 al Palais de Tokyo de París Ugo Rondinone I love John Giorno demostra la vigència dels seus versos.

Poesia en comunitat

Giorno era un artista curiós que va explorar molts camps. Al 1965, amb Burroughs i Brion Gysin, va gravar els sons que se sentien al metro de Nova York per fer-ne una peça de música. Va treballar amb Andy Warhol a la pel·lícula de cinc hores Sleep (1963): és l'home nu que descansa. En una entrevista al 2008 explicava que la poesia funcionava quan es convertia en un mirall: "La gent pensa que un poema funciona perquè l'ha escrit un gran poeta però no és així. Els versos es converteixen en màgia quan poden reflectir la teva pròpia ment". Va escriure relativament poc però els seus poemes eren llargs i els anava retocant amb el temps. A Thanx 4 nothing (2006) repassava 70 anys de vida.

Giorno va convèncer Burroughs perquè recités –abans no ho havia fet–, i al seu Bunker de Nova York va acollir molts artistes. El mateix Burroughs hi va viure durant un temps. "El Bunker és com un museu de la vida secreta de Nova York", diu Escoffet. El poeta nord-americà tenia una gran capacitat per fer xarxa. "Entenia la poesia com una vida en comunitat i no una batalla d'egos poètics", assegura Escoffet.