Cultura 24/08/2018

S’acosta un setembre ple de literatura

Les editorials de les Balears presenten un ventall ric de novetats per a l’inici del nou curs literari

Pere Antoni Pons
6 min
S’acosta un setembre ple de literatura

PalmaCom cada nou curs, el setembre arribarà carregat de novetats de tota mena. Més que una 'rentrée', serà un tsunami de llibres, i n’hi haurà per a tots els gustos i per a tota classe de lectors. Les editorials de les Illes Balears fan una aportació selecta però rica i molt interessant a les novetats literàries en català d’aquesta tardor imminent. Entre els nous títols que els segells illencs posaran al mercat, hi ha originals d’autors del país i també traduccions d’autors forans, i hi ha títols de tots els gèneres: novel·la, assaig, història, poesia, teatre... Vet aquí una selecció perquè els lectors que han aprofitat l’estiu per enllestir lectures endarrerides comencin a preparar el pla de lectures per als mesos que vindran.

'L’amant de Rebis', de Francesc Puigpelat (El Gall Editor)

Guardonada amb el premi Ciutat de Palma Llorenç Villalonga 2017, 'L’amant de Rebis' és el darrer llibre de l’escriptor i periodista Francesc Puigpelat (Balaguer, 1959), un autor que al llarg de la seva trajectòria s’ha esmerçat a fer un tipus de narrativa popular, apetitosa per a tots els públics, emmarcada dins els gèneres més clàssicament trepidants (el de l’aventura, la història i la intriga), però intentant sempre fer-ho amb solidesa i amb ofici. Ambientada en la crispada Barcelona del 1936, la novel·la es mou entre els patrons del gènere policíac i els del fantàstic, i és “una història d’amor i de mort”.

'L’ordre de les coses', de Carles M. Sanuy (El Gall Editor)

Carles M. Sanuy (Balaguer, 1959) s’està avesant a guanyar premis de poesia convocats per institucions mallorquines. Després que fa uns anys guanyàs el Bernat Vidal i Tomàs de Santanyí, ara ha estat el premi de poesia Ciutat de Palma Joan Alcover 2017 amb el poemari 'L’ordre de les coses'. El mateix poeta presenta l’obra dient que s’ha proposat “temprar el vers, desproveir-lo de tot allò que li és accessori” i, al mateix temps, “adaptar el llenguatge col·loquial a l’estructura mètrica”. Un tast dels versos que els lectors hi trobaran: “Ningú / no gosa abandonar-se al son. I sembla / com si tothom temés un desenllaç incandescent de flames desbocades”.

'Qui bones obres farà', de Pep Tosar (Lleonard Muntaner Editor)

Partint de 'L’hort dels cirerers' i de 'La gavina', dues de les obres mestres indiscutibles d’Anton Txèkhov, el director, actor i dramaturg Pep Tosar (Artà, 1961) va escriure i va muntar aquesta obra basant-se en la seva pròpia experiència al capdavant del Teatre Maldà. Estrenada a mitjan 2016 al Teatre Nacional de Catalunya, 'Qui bones obres farà' conta la història d’una companyia que, per deutes, es veu obligada a abandonar la sala on ha treballat durant quaranta anys. Passió i audàcia teatrals que, en aquest cas, no es despleguen damunt l’escenari sinó damunt la pàgina.

'Un temps per guardar silenci', de Patrick Leigh Fermor (Quid Pro Quo)

Considerat un dels escriptors de viatges més importants de la literatura contemporània, l’anglès Patrick Leigh Fermor (Londres, 1915-Worcestershire, 2011) ens arriba de la mà del traductor Marcel Riera. El talent de Fermor es caracteritza per un domini virtuós de l’idioma i per una potència descriptiva i evocativa de primera categoria. Entre el llibre de viatges i la meditació assagística sobre el silenci, el llibre ens porta a fer un recorregut per diferents monestirs antics i venerables d’Europa on l’autor va sojornar: des de l’abadia de Saint Wandrille fins a la Grande Trappe, passant pels monestirs de pedra de la Capadòcia...

'L’ull viu', de diversos autors (El Gall Editor)

'L’ull viu. Tres fotògrafs miren Barceló a la Catedral de Mallorca. (Halard, Del Moral i Torres)' és

alguna cosa més que un llibre. És una joia, és un objecte d’art. Concebut a partir de l’exposició homònima que es va fer fa un any a la capella de la Misericòrdia, a Palma, el volum inclou imatges dels fotògrafs François Halard, Jean Marie del Moral i Agustí Torres, els quals han treballat a fons tant la capella del Santíssim de la Seu com la figura de l’artista felanitxer. Acompanyant les imatges, hi ha textos de Biel Mesquida, del mateix Barceló, de Sebastià Perelló i d’Enrique Juncosa, entre d'altres. L’edició ha anat a cura de Miquela Forteza i Biel Mesquida, i és un festí per als ulls.

'Amor de cans', de Maria Antònia Oliver (Ifeelbook)

No només de novetats viu el bon lector. Aprofitant la imminent estrena de la sèrie que IB3 ha preparat d’'Amor de cans', la novel·la que Maria Antònia Oliver (Manacor, 1946) va publicar el 1995, Ifeelbook ha optat amb encert per reeditar-la. Oliver, guardonada amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2016, ofereix aquí un drama familiar amb totes les de la llei, que retrata amb intensitat i lirisme les evolucions i els problemes de la família de les germanes Gamundines, una família que es descompon dissolta entre mesquineses, passions fosques, mesquineses i mentides.

'Corb', de Ted Hughes (Lleonard Muntaner, editor)

Considerat un dels millors poetes en llengua anglesa del segle XX, i controvertidament conegut per la tempestuosa relació sentimental que va tenir amb la magnífica poetessa Sylvia Plath, Ted Hughes

(Yorkshire, 1930-Londres, 1998) destaca per una veu lírica d’una intel·ligència penetrant, que es desplega gràcies a un coneixement impecable de tots els recursos poètics. 'Corb. De la vida i les cançons del corb', que ens arriba amb una traducció de Núria Busquet Molist i un pròleg de Francesc Parcerisas, va publicar- se originàriament el 1970, i des d’aleshores ha estat valorada com una de les obres més poderoses i ambicioses del poeta, una mescla sorprenent entre una visió apocalíptica i amarga del món i una versificació sovint radiantment senzilla.

'Ricard Anckerman. Vida, obra i mestratge', de Miquel Alenyà (Documenta Balear)

Net d’un militar alemany, Ricard Anckermann Riera (Palma, 1842-1907) va ser un dels artistes més

sòlids i reconeguts del panorama artístic illenc de la segona meitat del segle XIX. Tot i que va ser un

pintor sobretot realista –Es Baluard té d’ell un suggeridor i vistós paisatge de la platja del Molinar–,

també va freqüentar el gènere històric i el retrat. Miquel Miquel Alenyà i Fuster (Palma, 1939) n’ha escrit la biografia. Alenyà, que al llarg de la seva trajectòria ha destacat com a economista, activista per la llengua catalana, director de l’Obra Social de Sa Nostra i, també, president de l’Obra Cultural Balear i de la Creu Roja de les Balears, ha tingut des de sempre una intensa relació amb l’art. Ha escrit nombrosos textos per a catàlegs i va ser membre del consell assessor de l’Enciclopèdia de la Pintura i l’Escultura de les Illes Balears.

'Menorca i Eivissa. Dues illes, dos relats històrics i econòmics', de Miquel Àngel Casasnovas i Guillem López Casasnovas (Documenta Balear)

Menorca i Eivissa són dues illes del mateix arxipèlag, tenen unes dimensions similars i al llarg del temps han viscut, amb excepcions, unes circumstàncies sociohistòriques prou equiparables. Així i tot, actualment presenten dos models sociopolítics i econòmics totalment contraposats. Si Eivissa representa el creixement desbocat, el frenesí ociós, la febre alta del turisme de masses i un exemple paradigmàtic del capitalisme de principi del segle XXI, Menorca és l’exemple d’un model més contingut, que ha optat per la tranquil·litat del benestar sense eufòries i per un creixement sostingut i lent, sense excessos. Per comparar els dos models, aquest llibre reuneix dos dels cervells més ben moblats de Menorca: l’historiador Miquel Àngel Casasnovas i l’economista Guillem López Casasnovas. Un llibre interessant i important.

COMPLEMENT: Els premis Pare Colom i Vila de Lloseta

Ja al mes d’octubre, Lleonard Muntaner Editor publicarà les obres guanyadores de la darrera edició dels premis Pare Colom, que cada any convoca l’Ajuntament d’Inca. Les obres premiades varen ser 'Boscana', de Laia Llobera (en poesia); 'Llibre de les calitges', de Miquel Sbert (en narrativa), i 'Absència', de Fanny Ferran i Ramon Pros (en teatre). Per part seva, El Gall Editor també publicarà uns altres premis, els Vila de Lloseta: el premi de narrativa va ser per 'Jo tenia deu oliveres', de Josep Masanés, mentre que el de poesia va ser per al jove ciutadallenc Guillem Benejam amb l’obra 'Calç morta'. A més, El Gall també publicarà 'La crostera', de Cati Coll, guardonat amb el premi Vila de Lloseta de poesia inèdit, destinat a autors sense obra publicada.

stats