Publicitat
Publicitat

TEATRE

La companyia andalusa estrena 'El régimen del pienso' al Temporada Alta

La Zaranda explica la crisi a través dels porcs

La companyia independent andalusa La Zaranda estrena nou espectacle al festival Temporada Alta aquest vespre. El régimen del pienso critica el sistema productiu a través d'una pandèmia porcina.

La Zaranda s'autodefineix com el Teatre Inestable d'Andalusia la Baixa". En els últims anys, aquesta companyia de Jerez -amb 35 anys de trajectòria i el Premio Nacional del 2010 a l'esquena- ha teixit lligams ferms amb el "teatre inestable de Catalunya l'alta", com defineix el Temporada Alta el seu director, Salvador Sunyer. "Són la companyia més interessant de l'Estat. En teatre, en art, s'han de buscar veus pròpies. I La Zaranda no només té una veu sinó un idioma propi", afirma. És un teatre artesà, lligat a la tradició, amb un rigor en la creació i un compromís ètic inqüestionables, i una potència actoral i visual fora del comú. Aquest dissabte presenten al Teatre de Salt la seva nova creació, El régimen del pienso , un títol que en castellà es pot desxifrar de moltes maneres, en sentit alimentari i en sentit polític.

L'equívoc es pot intuir a través de l'argument: quatre veterinaris han de fer la necròpsia a uns porcs per buscar l'origen d'una misteriosa pandèmia porcina. Arriben a la conclusió que els animals moren per culpa del pinso, però la qüestió és saber si és que han menjat massa o és que s'ha repartit malament l'aliment. La malaltia, a més, sembla que es pot acabar estenent als treballadors de l'empresa, a qui espera el mateix final que als porcs -com és habitual, la mort hi és molt present, és la seva manera d'acostar-se a la transcendència. "La metàfora porcina és adient en uns temps en què només ens importa el fang i no les qüestions elevades, el sacrifici sense cap horitzó, el rendiment en unes feines que només es fan per omplir-nos els budells i on tot acaba passant per les tisores de l'escorxador", diu Eusebio Calonge, autor dels textos de La Zaranda. "Fem una necròpsia a una societat que pateix aquest mal endèmic de la usurpació de l'esperit creatiu de l'home per culpa dels mecanismes productius, materials, rutinaris als quals està subjecte", arrodoneix Paco de la Zaranda, director del muntatge i actor.

La companyia andalusa predica amb l'exemple. Tot i que fa tants anys que treballen plegats i mantenen una "lluita desmesurada" contra les adversitats -no reben diners públics ni en demanen-, expliquen: "Quan ens vam posar a treballar en el nou muntatge la vitalitat del teatre va mostrar una força abassegadora com feia temps que no teníem i van sortir un cabal d'imatges poderoses que ens costava fins i tot controlar argumentalment", diu Calonge. Potser es deu al fet que als actors habituals (Gaspar Campuzano, Paco de la Zaranda i Enrique Bustos) s'hi va sumar un membre extern, l'actor del Teatro Corsario de Valladolid Javier Semprún. Van voler espolsar-se vicis i rutines i buscar una nova humilitat i vitalitat.

La Zaranda refusa "el discurs de la penúria". Només volen parlar "del teatre fondo": "Per a qui té por són temps foscos, per a qui no en té són temps apassionants. A nosaltres el Brasil ens ha salvat la temporada. El món és més gran del que et pot donar l'administració d'aquí".

Els llibres que ens fan grans