Woodstock, 50 anys del festival més gran i més lliure

La cita compleix avui mig segle convertida en un mite però amb un aniversari frustrat

El festival de Woodstock va convertir-se, fa 50 anys, en un esdeveniment irrepetible tant per la seva magnitud com per l'esperit d'unitat i de pau que transmetia. La cita llegendària va néixer, en un primer moment, com una iniciativa per promoure la creació musical a la granja de Max Yasgur, al nord de Nova York. Poc s'esperaven els organitzadors que, entre el 15 i el 18 d'agost del 1969, més de 400.000 persones omplirien a vessar els camps d'alfals per escoltar artistes com Janis Joplin, The Who, Crosby, Stills, Nash & Young i Jimi Hendrix en un cant col·lectiu per la llibertat. La resposta massiva i totalment inesperada del públic va fer, fins i tot, que l'entrada acabés sent gratuïta. 

Durant tres dies, Woodstock es va convertir en una festa marcada per la música, les pluges, el fang, el sexe a l'aire lliure i les drogues. El festival estava pensat com una forma de protesta pacífica davant les tensions polítiques de l'època, i va funcionar: Woodstock va atraure grans multituds que s'oposaven a la Guerra del Vietnam i a les polítiques de Richard Nixon. La cita va deixar imatges icòniques, com la d'una parella que s'abraça envoltada de mantes i enmig d'un camp ple de joves que s'acaben de despertar. També va acollir moments mítics, com quan Jimi Hendrix va entrar a l'escenari vestit d'indi i va tocar l'himne nord-americà distorsionat amb una guitarra elèctrica per demostrar que, malgrat estar en contra de la política militar dels Estats Units, no estava en contra del seu país. 

La unió i l'harmonia amb què el públic va fer front a la manca de recursos (inicialment el festival estava pensat per a 250.000 persones) van fer de Woodstock una cita única i impossible de duplicar, ple de moments surrealistes. Els artistes van haver d'arribar en helicòpter perquè les carreteres estaven col·lapsades i la gent va fer forats a les tanques per poder accedir al festival. Malgrat l'èxit de la cita, més endavant es van celebrar altres edicions del festival que no van tenir ni el ressò ni l'afluència de la primera.

50 anys després d'aquella cita, un dels cofundadors del festival, Michael Lang, ha intentat organitzar sense èxit una festa similar per commemorar l'aniversari. Lang preveia reunir prop de 150.000 persones en una nova edició amb actuacions de Jay-Z, The Killers, Santana i John Fogerty, entre d'altres. Els concerts, però, s'han anul·lat dues setmanes abans de la data prevista. "Una sèrie de contratemps inesperats han fet impossible organitzar el festival", ha dit Lang en un comunicat. Davant d'això, Nova York ha organitzat una exposició amb una trentena d'imatges de la primera edició del festival. En paral·lel, el poble de Bethel, on va tenir lloc la històrica trobada, ha impulsat una sèrie de tres concerts en un recinte amb una capacitat màxima per a 15.000 persones.   

EDICIÓ PAPER 17/08/2019

Consultar aquesta edició en PDF