FESTIVAL TEMPORADA ALTA

¿Vostè creu en la democràcia?

El director Àlex Rigola es qüestiona qui és l’enemic del poble i interpel·la directament el públic a Girona

“¿Vostè creu en la democràcia?” És la primera pregunta que llancen al públic els actors de l’última obra d’Àlex Rigola, Un enemigo del pueblo (Ágora), que es podrà veure aquest dijous al Teatre Municipal de Girona, dins el festival Temporada Alta. De moment, serà l’única oportunitat de veure a Catalunya aquest espectacle en què constantment s’interpel·la el públic. Les respostes dels espectadors es van apuntant en una pissarra que no abandona mai l’escenari perquè tothom recordi què s’ha votat. I en funció de quines siguin les respostes pot ser que l’obra acabi al cap de 10 minuts (només ha passat en dos assajos) o de 90.

Rigola torna a enderrocar la quarta paret -ho fa fins a les últimes conseqüències, segons ell- i adapta una de les obres més conegudes i controvertides del dramaturg Henrik Ibsen que es va estrenar a Oslo el 1883. Ibsen qüestiona el sufragi universal que a finals del segleXIX estava a les beceroles. La tesi del dramaturg noruec és que l’enemic més perillós és l’opinió de la majoria, perquè és qui té la força. O, dit d’una altra manera, ¿què importa tenir raó quan no tens el poder? Ibsen no confiava gaire en la capacitat del poble per governar-se i es plantejava, com després han fet molts altres pensadors, si tothom té dret a votar.

Rigola conserva l’essència de l’obra de l’autor noruec que ja es va veure versionada per Juan Mayorga i Miguel del Arco i interpretada per Pere Arquillué al Teatre Lliure el 2013. El protagonista, el doctor Stockmann, denuncia que les aigües del balneari, principal font d’ingressos del poble, estan contaminades i són un perill per a la salut. Pràcticament tots els habitants del poble han contribuït a construir el balneari, en són accionistes, i gaudeixen dels beneficis que dona, però no poden assumir les obres per arreglar el problema. “El dilema entre l’ètica i els interessos personals és el centre de l’espectacle -diu Rigola-. Coneixem molt bé la teoria, però quan toca la nostra butxaca l’ètica canvia”. La pissarra vol recordar a l’espectador que la seva ètica pot trontollar i vol que pari atenció a l’hora de jutjar massa ràpidament els protagonistes de l’obra. “Stockmann és un àcid que es llança a l’espectador i la societat reacciona -diu el director teatral-. Hi ha molt més diàleg amb l’espectador que entre els actors”.

La censura dels ajuntaments

Un dels canvis respecte a l’obra original d’Ibsen és que l’alcalde és una alcaldessa interpretada per Irene Escolar. “Volia que una actriu agafés el rol principal que contrasta amb el metge”, diu Rigola. La resta d’intèrprets són Nao Albet, Israel Elejalde, Óscar de la Fuente i Francisco Reyes. Willy Toledo havia de ser el protagonista. “Va ser ell el que no ho va veure clar perquè havia de fer d’ell mateix, però hi va haver ajuntaments de diferents colors polítics que em van dir que si Toledo era a l’obra, no la contractarien”, assegura el director.

El públic ha de qüestionar-se qui és realment l’enemic del poble. Rigola ho té clar: “Som nosaltres mateixos amb l’autocensura. Hi ha temes que fan voltes en el sector i quan es demana una posició ètica molts fan veure que no passa res perquè no es volen enemistar amb algú que potser han de veure cada dia”. Algunes de les excuses que ha sentit formen part de l’espectacle: “Les he anat transcrivint”, diu Rigola, que l’octubre de l’any passat va dimitir de la direcció dels Teatros del Canal de Madrid per “la violència exercida contra els ciutadans catalans”.

EDICIÓ PAPER 09/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF