VINYÒVOL

Vinyes verdes vora el mar

Not un suau ruixim de sal procedent d’una blava mar que captiva els nombrosos visitants que gaudeixen, i gaudim, d’un dels més bells pobles de la serra de Tramuntana. Ben cert és que no solem donar importància als detalls diaris que veim, tocam, escoltam, oloram i tastam fins que, com per art de màgia, desapareixen i només resten a la imatgeria col·lectiva en forma de llegenda que ens contaven els padrins. Pell de gallina quan escolt històries d’utopies fetes realitats, històries plenes de tenacitat, caparrudesa, determinació i passió, però no per recollir medalles ni per fer vessar el tassó de la vanitat personal, sinó per aconseguir un fet tan quotidià d’omplir el tassó i beure aquell nèctar que ens enllaça amb els avantpassats.

Banyalbufar és el nom d’un petit poble de muntanya amb forts pendents cap a la mar i, al voltant de les cases, una enorme mar de marjades construïdes durant anys per poder cultivar la terra, però també és el llinatge d’un vi blanc que durant alguns segles fou considerat com un dels més exquisits de Mallorca. Diuen els historiadors que la fama de la Malvasia de Banyalbufar començà en ple segle XIV quan era servit a les taules de les cases nobles i fins i tot begut per règies goles com la reina Maria d’Aragó. Tenim nombrosos documents del segle XIX que detallen el gran comerç, la bona fama i els nombrosos reconeixements que rebia per tota la península Ibèrica i també a llocs com París, Viena i Filadèlfia. La família vinatera més anomenada és la nissaga dels Cotoner, senyors de la Baronia de Banyalbufar, i el seu vi Albaflor és la referència que més es repeteix, però també n’hi trobam d’altres com Antoni Mulet i Joan Gelabert. Un vi blanc, generós, que envellia dins botes durant anys donant-hi tocs oxidats, algo amontillado és la precisa expressió que trobam escrita en la descripció d’una malvasia premiada a Madrid l’any 1857. Tanmateix, també era el vi del poble, de la gent que treballava de sol a sol, de beure a casa amb la família, un patrimoni quotidià com reflecteix de manera fantàstica el text i la vinyeta de Banyalbufar del mapa de final del segle XVIII patrocinat pel Cardenal Despuig, un poble rodejat de marjades plenes de vinya amb un home que omple una botella envoltat de botes de Malvasia.

‘Boom’ turístic

Durant el segle XX s’arrabassà la vinya, les marjades s’ompliren de tomatigueres i altres cultius fins que el boom turístic provocà el mateix mal que patí la resta de l’illa, del sector primari al terciari i els camps esvaïts plens d’aritges, esbarzers amb esbaldrecs i portells als marges. Al voltant dels anys 90, quan la malvasia era una quimera, un somni emboirat que algun padrí verbalitzava sense saber ben bé quin gust tenia, dos banyalbufarins que coneixien els pocs ceps vells abandonats que quedaven, Joan Antoni Font i Toni Font, decidiren agafar mudes i empeltar parres que tenien per fer un poc de vi. La fusta que quedava tenia una càrrega tan alta de virosi que les produccions eren ínfimes, raïms desestructurats, ceps raquítics i d’altres problemàtiques. El 1995 l’Ajuntament de Banyalbufar posà en coneixement el tema a la Conselleria d’Agricultura i començà una coordinació amb els tècnics de la casa. Un personatge clau fou l’enginyer tècnic agrícola Joan Rallo. Plantejaren una única solució: començar un llarg i complicat procés de sanejament de la varietat a partir dels ceps trobats pels dos herois locals. S’encarregà la feina a Agromillora Catalana, que era soci d’una cooperativa italiana especialitzada en recuperació de varietats. Després de més de quatre anys les plantes lliures de virus es començaren a plantar a dues marjades i, quan al cap d’uns anys es confirmà la bona adaptació de les plantes, es donà el sus per als interessats a fer de vinyòvols i vinaters.

Viticultura arriscada i de valents, petites marjades atapeïdes de ceps i amb una complicada mecanització, podes llargues, lluita constant contra la saladina, el vent i la cendrada i raïms que donen uns vins aromàtics, amb una característica sensació de dolçor, alta acidesa i alta graduació per convertir-se en quasi immortals.

Vi recomanat

Cornet 2018 de Cooperativa Malvasia de Banyalbufar

Dues quarterades de vinya repartides en unes 50 marjades amb diverses orientacions i altituds fa prendre consciència de la feinada que tenen els quatre socis de la Cooperativa de la Malvasia de Banyalbufar. Estimació i cura a un patrimoni vital, esforç i dedicació a una única varietat, una riquesa que omple la boca amb vitalitat per la bona acidesa i pels 14,5% tan ben integrats amb flaires florals, de fruita madura i amb sensació del mediterrani salat.

EDICIÓ PAPER 22/06/2019

Consultar aquesta edició en PDF