Cinema

Vanessa Kirby i el repte d'interpretar un part 'autèntic' (i terrible)

L'actriu sona com a candidata als Oscars pel seu paper al drama 'Fragmentos de una mujer'

ELEANOR STANFORD / THE NEW YORK TIMES

Vanessa Kirby no és mare, però després de rodar Fragmentos de una mujer, té la sensació d'haver donat a llum. “Ara quan veig una embarassada o algú em diu que acaba de tenir un fill, somric i em sento com elles”, explica. Els dos dies que va passar rodant una escena impactant de la pel·lícula podrien explicar la confusió psicològica, però també la manera com Kirby es va mimetitzar en el personatge.

A Fragmentos de una mujer, que ja és a Netflix, Kirby interpreta la Martha, una dona embarassada a qui el part li va malament. L'esdeveniment està filmat amb una sola presa de 24 minuts que comença amb les primeres contraccions de la Martha i acaba en tragèdia. La càmera segueix la Martha, el seu company Sean (Shia LaBeouf) i la llevadora, Eva (Molly Parker), al pis de la parella i condensa l'agonia del part en menys de mitja hora.

'Fragmentos de una mujer', el drama de Netflix que visibilitza el tabú del dol perinatal

El film es va estrenar al setembre a la Mostra de Venècia, on Kirby va guanyar el premi a la millor actriu i va començar a sonar com a candidata a l'Oscar. Ella diu que volia interpretar el part de la Martha de la manera més autèntica. “Em feia molta por perquè no volia decebre les dones”, va afegir. Durant la investigació va veure documentals sobre el part que no la feien sentir més a prop de l'experiència perquè oferien una versió higiènica i censurada. “Això em va espantar encara més, perquè vaig sentir la responsabilitat de mostrar el part tal com és, no com se'l retrata als documentals”, diu.

Kirby va parlar amb dones que havien tingut fills, amb dones que havien perdut la criatura i amb llevadores i ginecòlogues d'un hospital londinenc. Mentre era allà, una dona va arribar amb contraccions i va accedir a deixar que Kirby estigués amb ella mentre donava a llum. L'experiència d'observar un part de sis hores la va “canviar profundament”, diu. “Vaig absorbir cada segon del que li estava passant a aquella dona”. Allà va començar a saber com interpretar la Martha. Segons Kirby, la dona de l'hospital va entrar en un estat primari, gairebé animal. “El seu cos la va dominar i això em va ajudar molt a interpretar l'escena”, afegeix.

La llarga presa es va rodar sis vegades durant dos dies. El director, Kornél Mundruczó, que també treballa al teatre i l'òpera, diu que va ser com preparar una escena d'acció. “Molta planificació, però en realitat no saps exactament què passarà”. Al final, cada escena va ser diferent: les converses de la Martha i el Sean variaven i també la manera com el cos d'ella reaccionava a les contraccions. “Ha sigut segurament la millor experiència de la meva carrera”, diu Kirby sobre els dos dies de rodatge. Inspirada pel part que havia observat, va intentar pensar tan poc com fos possible i no jutjar el que feia el seu cos.

“A la gent no li agrada que li parlis dels teus fills morts”

Fragmentos de una mujer és el primer paper protagonista de Kirby, un rol atrevit i memorable que mostra la seva musculatura interpretativa. Mundruczó diu que necessitava una actriu en el punt exacte de la carrera en què està Kirby, “aquell en què les habilitats hi són però no la por”. “Quan ja t'has consagrat, et tornes més prudent”, afegeix.

Del teatre a 'The Crown' i 'Missió impossible'

Després d'estudiar literatura anglesa a la universitat, Kirby va ser acceptada a l'Acadèmia de Música i Art Dramàtic de Londres, però el director David Thacker va oferir-li representar tres obres durant una temporada a l'Octagon Theater de Bolton, al nord d'Anglaterra. “Aprendràs més que en tres anys a l'acadèmia”, va dir-li. “Allà ho vaig aprendre tot”, assegura Kirby. Amb Thacker va aprendre a confiar en ella mateixa, a trobar el seu camí com a actriu i no esperar que els altres li diguessin què fer.

Kirby ha treballat amb regularitat des de llavors, amb papers protagonistes al West End i secundaris de perfil alt al cinema i la televisió. Va ser la Princesa Margarida a les dues primeres temporades de The Crown, un paper pel qual va guanyar un Bafta. La seva Margarida desprenia una energia inquieta i era el complement perfecte per a la contenció de la Reina Elisabet de Claire Foy. A Missió impossible: Fallout, del 2018, Kirby interpretava la Vídua Blanca, una glamurosa traficant del mercat negre que porta un ganivet a la lligacama i sap com fer-lo servir. També apareixerà a les dues pròximes seqüeles de la saga.

Tot i l'èxit d'aquestes aparicions, Kirby no tenia pressa per fer un paper protagonista al cinema. Ha interpretat molts personatges complexos al teatre com la Rosalind, l'heroïna shakespeariana d' Al vostre gust. Preferia esperar que aparegués un personatge en qui sentís la “màgia” de la Rosalind. Així que va fer servir els petits papers com a oportunitats per aprendre d'actors com Anthony Hopkins a The dresser i observar la generositat al rodatge de Rachel McAdams en Una qüestió de temps.

Considerant el bagatge teatral de Kirby, és lògic que Fragmentos de una mujer comencés com una obra de teatre escrita per Kata Wéber, la companya de Mundruczó, que es basa en la pròpia experiència de perdre un fill que va viure la parella. L'obra té només dues escenes: el part i un sopar explosiu amb la família de la Martha. La mort perinatal no sol representar-se a la pantalla, però Mundruczó espera que veure les experiències de la Martha ajudi “la gent a ser valenta i trobar la seva resposta per a cada pèrdua”. En els últims mesos, la model Chrissy Teigen i Meghan Markle han compartit històries sobre les seves pèrdues perinatals. Documentant-se per al film, Kirby va adonar-se que les dones que l'han experimentat “se senten alleugerides de poder parlar-ne” i aprecien que algú s'esforci per entendre-les.

La pèrdua més inesperada

Fragmentos de una mujer es va rodar en només 29 dies l'hivern passat, però Kirby diu que va trigar mesos a espolsar-se del damunt l'experiència d'interpretar la Martha. “La meva feina era sentir el mateix que ella”, justifica. Aquest nivell d'empatia és “difícil i pertorbador” però també el que més li agrada de ser actriu. El seu pròxim projecte és The world to come, un drama de la directora noruega Mona Fastvold. I després? L'actriu està llegint guions, a la caça del següent paper que li faci por. Està buscant “històries no explicades sobre dones” que siguin tan necessàries d'explicar com la de la Martha. “Quina és l'expressió? –diu–. Sent la por, i fes-ho igualment”.

Copyright The New York Times

EDICIÓ PAPER 16/01/2021

Consultar aquesta edició en PDF