FESTIVAL TEMPORADA ALTA

Una ‘Traviata’ en versió teatral

El director Benjamin Lazar despulla l’òpera de Verdi a l’Auditori de Girona
LAURA SERRA
LAURA SERRA

Benjamin Lazar és un dels joves prodigis de l’escena francesa. Des que fa gairebé quinze anys va posar en escena l’òpera-ballet El burgès gentilhome amb gran èxit, aquest actor, director, cantant líric i violinista no ha deixat d’innovar a partir del repertori clàssic. I les seves produccions no paren de girar. Aquest diumenge a l’Auditori de Girona, dins el Festival Temporada Alta, s’estrena per primer cop fora de França Traviata (You deserve a better future), un espectacle creat a can Peter Brook, al Théâtre des Bouffes du Nord, en què el director despulla l’òpera de totes les convencions del gènere per furgar en la dona que hi havia rere La dama de les camèlies d’Alexandre Dumas que Verdi i Piave van convertir en Violetta a l’òpera La traviata. “Volíem demostrar que el personatge de la novel·la és més lliure que en l’òpera, que la Violetta és molt més que una bella flor morint-se amb elegància. Té sentit de l’humor, és forta, construeix la seva vida en contra del que marcava el seu origen. A l’òpera només ho pots intuir, perquè el melodrama ho oculta”, diu Lazar.

I com s’ho ha fet el director? “Diria que volia fer un espectacle líric amb la llibertat i les característiques d’un espectacle teatral”, explica. I això no només vol dir treure els músics del fossat (i que, per tant, facin d’actors i se sàpiguen de memòria tota la partitura), i no només implica comptar amb cantants d’òpera que actuïn de forma creïble més enllà de la qualitat de la veu -que ja és dir-, sinó que també implica una important adaptació dramatúrgica. Tot plegat, una feina de fons: la companyia -13 intèrprets que són tota l’estona a l’escenari- van començar a assajar junts dos anys abans de l’estrena. “Quan treballo en una òpera hi ha moltes coses de la meva recerca i dels assajos que el públic no pot veure. Vull ensenyar aquestes coses que s’amaguen. Per exemple, quan als assajos un cantant de sobte deixa de cantar i es posa a parlar normal, o quan canta per si mateix per comprovar el to amb el pianista i de sobte torna a l’ària. Hi ha molta llibertat i virtuosisme en aquests canvis. Un altre exemple: fem una gran feina d’investigació dramàtica i històrica quan treballem una òpera, i en una versió teatral la podem utilitzar directament en els diàlegs, per donar claus al públic per a una millor comprensió de l’esperit i dels personatges”, diu Lazar. De tota manera, el director no cau en la temptació de portar l’obra al segle XXI, sinó que ha buscat una atmosfera atemporal. Al capdavall, Marie Dupléssis, la dama de les camèlies real, va morir el 1847. “Hi ha molts aspectes moderns del personatge i de la situació, però no pots «sentir el perfum sense tenir l’ampolla»”.

Lazar afirma que ha notat els fantasmes que té el Théâtre des Bouffes du Nord. De Peter Brook diu que es queda amb “la manera simple i emocional d’explicar una història sense gairebé res”: “Té plena confiança en els actors i en la música. Jo també”.

EDICIÓ PAPER 09/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF