The Slingshots apugen la temperatura del funk

BarcelonaEl grup barceloní The Slingshots és una veu que sembla sorgida de la forja del soul del sud dels Estats Units, un alè rítmic constant, les pessigolles del funk i una energia que transmet alhora passió i emprenyament. “Seguim explorant els camins de la música negra. La nostra raó de ser són el soul i el funk, però també el blues, el jazz i el rock, i a vegades també la psicodèlia”, admet Roger Fullosoul, vocalista criat a Mont-real que s’emmiralla en grans veus com Otis Redding i Van Morrison.

Deu anys de feina en l’escena de la música negra barcelonina, l’anomenada Blackcelona, desemboquen ara en la publicació de Spread the mud!, el disc que presenten aquest dissabte a la Sala Apolo de Barcelona i que manté l’eficàcia del primer àlbum, Is this soul? (2013). Però hi ha petits canvis que han acabat catapultant l’energia de les cançons noves; per exemple, la incorporació com a membre oficial de l’octet del percussionista Jordi Casas, que ja havia col·laborat amb el grup abans. “Tenir-lo en el procés creatiu del disc ha modificat el so del grup. A més, per a una banda que vol ser rítmica, és fonamental tenir una percussió constant a l’escenari. I ell en tenia molta ganes. La il·lusió és molt important per a nosaltres”, assegura Fullosoul. “Sóm una banda en el sentit més romàntic, i això es nota a l’escenari”, afegeix el bateria Eduardo Neto.

El vessant reivindicatiu

The Slingshots està format per músics que viuen de la música, tret del cantant. Per això mateix valoren encara més el que fan, perquè The Slingshots és un projecte col·lectiu que cada membre veu com a personal. “És la nostra aposta personal per fer la nostra música”, diu Fullosoul. I en aquesta aposta no s’estan d’expressar preocupacions socials, tal com feien els seus referents afroamericans. “La música negra és molt reivindicativa en temes socials, i a mi sempre m’ha interessat aquest vessant -explica Fullosoul, el lletrista del grup-. Fins i tot artistes més pop-soul com Curtis Mayfield tenien aquesta càrrega social a les lletres”. En el disc dels Slingshots és evident en temes com All been said, però també en l’equipatge musical de peces com Cranky honky, marcada per la contundència del funk-soul-rock psicodèlic, i Funky foxes & cats, amb un exultant toc llatí. Perquè no tot és funk. “És que no hem sentit la preocupació d’haver de fer un disc de funk, perquè sabíem que inevitablement sonaria a funk. Al cap i a la fi és la música que escoltem. El que volíem era fer un disc que moli”, diu Neto.

Com passa amb altres grups de l’òrbita Blackcelona, sòlids en directe perquè han fet de l’escenari el seu hàbitat natural, tampoc The Slingshots sovintegen en festivals que no siguin de música negra. “Estic segur que si bandes com The Excitements o nosaltres toquéssim al Primavera Sound, arribaríem a un públic que no ens coneix, i els agradaríem”, assegura Neto.