ARTS ESCÈNIQUES

El Temporada Alta s’espolsa els dimonis

El teatre en primera persona guanya pes al festival i s’allunya cada vegada més de la ficció

Frieda Cheuk Yan Ng surt del Teatre Municipal de Girona completament posseïda. “És impressionant, sembla que hagi assistit a un exorcisme”, afirmava ahir aquesta programadora del Tai Kwun de Hong Kong, que assisteix per segona vegada al Temporada Alta. Fins fa poc més de 24 hores, ni sabia qui era Jacint Verdaguer ni coneixia els Cabosanroque, dels quals ara es declara fan absoluta. “ Dimonis m’ha impactat, i mira que tenia les expectatives altes, perquè sabia que hi havia col·laborat Rocío Molina, que a Hong Kong triomfa moltíssim”, diu Ng. La instal·lació de Cabosanroque sobre els exorcismes de Verdaguer crea una atmosfera immersiva per parlar d’esperits en un món en crisi i d’una Europa infectada de dolor. “Encara que ens quedi lluny, també són una mica els nostres dimonis”, reflexiona la programadora.

El sedàs de la ficció és cada vegada menys present al teatre, i el Temporada Alta, que ha reunit un centenar de programadors de quinze països, no se n’ha escapat aquest cap de setmana. El cas més extrem l’ha encarnat l’actriu Alba Pujol, que parla de la mort a partir d’una experiència rabiosament recent: el seu pare va morir de càncer a l’octubre. L’espectacle, titulat Aquest país no descobert que no deixa tornar de les seves fronteres cap dels seus viatgers i amb direcció i dramatúrgia d’Àlex Rigola, ha corregut de boca en boca entre els programadors. “El títol és molt llarg, però s’ha de veure”, coincidien diversos gestors culturals provinents de Madrid just després de la funció de divendres. Entre alguns crítics, la discussió atacava directament la frontera entre la vivència personal i la representació escènica, que es dissol just començar. Pujol avisa d’entrada que s’interpretarà a ella mateixa -“a vegades és molt més difícil”, diu- i Pep Cruz reprodueix les respostes del pare a una sèrie de qüestions plantejades per Rigola quan s’estava tractant amb quimioteràpia. Teatre verbatim pur i dur que s’enfronta a la mort de cara per espantar també aquest dimoni, al qual pocs poden dir que no li tinguin por. L’obra serà a la Sala Beckett a partir del 30 de gener.

Estètica i política

De les vivències personals també n’han nascut espectacles com La melancolía del turista, un conte preciosista de Shaday Larios i Jomi Oligor a partir dels seus records a Cuba i a la ciutat mexicana d’Acapulco. “On va tot allò que no podem capturar?”, es pregunten entre postals antigues i tríptics vacacionals. Lluny dels turistes convencionals, retraten la bellesa d’aquests paradisos en decadència. Com ells, Azkona & Toloza també han extret d’una realitat llunyana la matèria primera de Tierras del Sud, que porta a escena el conflicte territorial del poble maputxe a la Patagònia i que ha deixat impactats un bon grapat de programadors. “No tenia ni idea d’aquesta problemàtica. Estic impressionada”, destaca la programadora del Wiener Festwochen, Iris Raffetseder. Carmen Calvo, del FIOT Carballo de Galícia, afegeix: “És molt interessant descobrir un problema antic i complex amb una proposta d’estètica arriscada i que, teòricament, no té res de ficció”.

El context polític, de fet, es palpa a l’ambient del Temporada Alta amb qüestions simbòliques com les cadires buides pels presos polítics a cada funció o bé el fet d’acabar Tierras del Sud amb la cançó Derecho de vivir en paz de Víctor Jara per reivindicar les revoltes socials de Xile. “És sorprenent veure com la política és tan present aquí. Amb espectacles així t’adones que moltes lluites són germanes i que no som tan lluny”, apunta Ng. Després de passar pel Temporada Alta, tots els dimonis s’assemblen i el teatre és l’antídot per perdre’ls la por.

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF