Ruta peripatètica a la recerca de l’amor

“En què penseu quan penseu en l’amor?”, pregunta la guia d’entrada. Uns segons de timidesa i cares de dubte. “En la fraternitat, que és un amor més sublim que l’enamorament o la passió”, respon un senyor citant el lema de la Revolució Francesa. “En que t’agradi algú o alguna cosa amb els seus pros i contres”, diu una noia. Gens malament, per començar. El debat està obert. Sortint del Mercat de Sant Antoni i fins al Call, travessant el Raval amb aturades estratègiques, un grup d’una quinzena de desconeguts d’edats diverses caminarem conversant sobre un pretext tan abstracte, profund i interessant com l’amor. És un dels passejos peripatètics que La Casa dels Clàssics (el projecte de divulgació que està vinculat a la col·lecció Bernat Metge) ha organitzat per la Biennal de Pensament Ciutat Oberta. Aquesta setmana faran de 4 a 8 rutes filosòfiques diàries per Barcelona a partir de temes com gènere, democràcia, bellesa i amor (i ja estan totes plenes!). “Es tracta que tots fem preguntes i pensem junts respostes”, diu la nostra impecable guia, Berta Solé, que sap recollir les aportacions dels aprenents de filòsofs per donar-los un marc teòric.

La idea d’Eros, l’amor vinculat a la carn i la parella, és tan canviant al llarg de la història com el tòpic que s’atribueix als volubles amors moderns. Són els grecs clàssics els que donen l’excusa inicial de la ruta, la teoria que Eros és fill de la plenitud i la carència. L’amor romàntic seria, doncs, la recerca de l’ideal que no tens i et completa. Vaja, allò de la mitja taronja, una idea que “Hollywood però també el cànon clàssic ha perpetuat”, comenta Solé. “Potser hem cenyit massa la idea de suplir la carència a buscar una parella del sexe oposat”, diu.

Reprenem el debat un tros més enllà. Davant l’església de Sant Pau del Camp surt el concepte d’amor platònic. És quan la guia recorda als assistents el dualisme platònic, que defensava l’existència d’un món terrenal i físic i un altre món espiritual i d’idees absolutes. “En aquest cas, Eros era el mediador que ens deslliga del món terrenal i ens condueix al món de la bellesa”, diu Solé, que afegeix que per als antics el concepte de bellesa estava relacionat amb la bondat i posa d’exemple un relat tan popular com La bella i la bèstia : quan la bèstia és bona persona es converteix en príncep preciós. L’amor de parella, així, ens acosta a la perfecció, a la plenitud. Una sensació que un dels peripatètics confessa que té també quan observa “la força de la naturalesa no domesticada, més enllà dels Alps, les muntanyes, la pluja, els núvols...”, diu. “Per als romàntics, aquest és l’amor sublim, una experiència que implica alhora la sensació d’atracció i de destrucció”, apunta Solé.

Davant la Filmoteca toca encarar l’amor desenfrenat que et pot destruir, recordant els bohemis del segle XIX i lligant Freud i Anna Karènina. I davant del Liceu, l’amor sotmès a les convencions socials des de la perspectiva de la sociòloga Eva Illouz, que parla de capitalisme emocional. Perquè ¿estem segurs que som lliures del tot quan escollim parella?

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF